Inventari de Campanes

Convent de la Puríssima Concepció, Sant Josep i la Beata Agnés (Agustines Descalces) - BENIGÀNIM (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 4263)


Data de construcció 1804-1810
Autors Pascual Ribera
Descripció La façana principal de l'església conventual compta amb dos espadanyes simètriques, ubicades als laterals de la mateixa. Aquestes estan construïdes amb sillars, mentre que la estancia posterior ja és més recent. Compta cada una amb dos finestres per les campanes i una austera decoració limitada a pilastres toscanes a la cara exterior i un fris sobre aquestes. Remata les espadanyes una coberta piramidal i pinacle. L'accés a les mateixes es realitza per l'espadanya dreta, amb una escala que arriba al nivell de les campanes, accedint a l'altra per la coberta del temple.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Sembla que en un principi les dos espadanyes estaven sense la part posterior, quedant descobertes i tocant les campanes amb cigonyal. Les campanes de l'espadanya dreta comptaven amb cigonyal per al seu vol manual i la gran d'aquestes amb truja de fusta de la casa fonedora.
Estat actual L'estat de les espadanyes és bo, amb alguns despreniments de materials, però poc importants. Les quatre campanes es troben instal·lades a les finestres de les espadanyes, totes elles amb truges de ferro. Les campanes de l'espadanya esquerra compten amb cigonyal per a voltejar-les manualment des dels peus de la mateixa, mentre que les de la dreta es troben mecanitzades amb motor de vol continu i a més la gran amb martell. Seria recomanable la restauració de les quatre campanes, per tal de reposar les truges de fusta. Es deurien a més de baixar del campanar, netejant-les per dins i fora. Finalment les campanes encara tocades manualment es podrien seguir tocant amb cigonyal o mecanitzar, mentre que les altres es deurien mecanitzar amb motor d'impulsos i electromall, per permetre el seu toc manual i imitar els tradicionals.
Campanes Actualment compta amb quatre campanes, les dos foses l'any 1940 (dedicades a la Puríssima, titular del convent; i la Beata Agnés, santa enterrada al interior del temple). La menor del conjunt es dedica a Sant Agustí, per ser un convent d'Agustines; mentre que la tercera es dedica a Sant Josep (segon titular del convent) i Sant Antoni per la donant de l'anterior campana.
Tocs tradicionals de campanes Els tocs es realitzaven amb el vol de les quatre campanes amb cigonyal des dels peus de les espadanyes.
Tocs actuals de campanes Les dos campanes de l'espadanya esquerra encara toquen manualment, mentre que les de l'esquerra voltegen automàticament i la gran a més repica amb el martell.
Intervencions Les actuals espadanyes es van construir entre 1804 i 1810 per l'arquitecte Pascual Ribera, resultant les presents, simètriques i armonitzades amb el conjunt de la façana. Perdudes les antigues campanes en 1936, es van encomanar a la foneria de Juan Bautista Roses la fosa de dos campanes noves, que quedaren instal·lades en 1940 amb truja de fusta, sent superiora Sor Antonia de la Virgen del Carmen. En 1962 els festers de la Beata Agnés i una particular regalaren dos campanes, foses a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La campaneta encara conservada d'aquestes dos mostra les característiques de una fabricació seriada, amb les inscripcions incises perque es van afegir quan va ser encarregada i fondre previament al seu encàrrec. La mateixa foneria Manclús va substituir, entrats ja els anys 80, les truges de fusta de les dos campanes grans, instal·lant la menor d'elles amb cigonyal, mentre que la gran va ser mecanitzada amb motor de vol continu i martell. També va ser mecanitzada una de les campanes foses en 1962. Aquesta última es va trencar en l'any 2000, i tot i que indica com a fonedor a Manclús, realment va ser fosa pels Hnos Portilla de Gajano (Cantabria), sent Manclús el instal·lador de la campana. Durant aquest treballs es deuria haver reposat la truja de fusta, en lloc de deixar la campana amb la instal·lació de l'anterior.
Autors de la fitxa de la torre
  • ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
  • 8 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 03-10-2014

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Espadanya DretaJosefa Antoni (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20005177
    Espadanya DretaBeata Agnés de Benigànim (4)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA194064152
    Espadanya EsquerraAgustina (1)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)19624243
    Espadanya EsquerraPuríssima Concepció (2)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA19404968

  • BENIGÀNIM: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 14-12-2017
    Convertir a PDF