Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Margarida - LA RIERA DE GAIÀ (CATALUNYA)

(Referència: 4325)


Alçada del campanar 32.29
Descripció L’església parroquial de Santa Margarida correspon per cronologia (1788-1792) a un estil arquitectònic barroc tardà o autòcton. Amb una decoració exuberant a les façanes, una gran rosassa, herència de passat medieval i amb una cúpula, element barroc per excel·lència. L’edifici és de planta de creu llatina amb nau central i laterals. La major part de l’edifici està realitzat amb maçoneria amb reforços de pedra a les cantonades i finestrals i les part que acaparen més decoració com són la portada i el campanar. El campanar format per tres cossos decreixents. El primer cos es quadrangular i realitzat amb maçoneria amb diverses finestres que il·luminen l’interior on hi ha l’escala que dóna accés al cos de campanes. El següent cos, té forma octogonal i és on s’allotgen les campanes. Actualment n’hi ha tres. Té quatre obertures i les altres quatre fingides. El tercer cos comprèn la balustrada o balcó en el qual també hi ha quatre obertures separades entre elles per volutes. És una de les parts on la pedra està més treballada. La part superior està articulada a partir d’una cornisa on s’inicia el cos piramidal a mode de pinacle encimbellat per un panell que marca la direcció dels vents. Bicentenari Santa Creu


Altitud: 28 metres.
Església barroca tardana aixecada entre el 1788 i el 1790. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells amb el cor i un altre que és el transsepte; està capçada per un absis poligonal de tres costats prolongat per dos trams més coberts, com la nau central, per una volta de llunetes; les laterals ho estan per voltes d'aresta; la volta de la nau major queda reforçada per arcs torals de mig punt i una imposta classicitzant; els arcs estan prolongats fins al terra per unes pilastres d'escàs relleu; les tres naus estan separades per arcs formers de mig punt damunt pilars cruciformes. En el creuer s'aixeca una cúpula inclosa dins d'un cimbori octagonal. El cor amb una barana de balustres de fusta es troba sobre l'atri i descansa en una volta de llunetes i en un arc carpanell.
El frontis té una portalada abarrocada amb un portal en arc rebaixat i marc filetejat per l'intradós; està flanquejat per columnes toscanes sobre pedestals adossades als brancals; té un entaulament, un frontó arquejat amb el timpà nu, una fornícula amb imatge, una rosassa calada a mitja alçada d'influència gòtica i una cornisa amb curvatura convexa al centre i còncava als laterals ornada amb un fris d'arcs cecs sobre mènsules al dessota i pinacles als angles. Els seus murs de maçoneria presenten un arrebossat pintat en un to ataronjat i amb carreus de pedra negra a cantoneres.
Dimensions: 34'71 x 6'90 x 12'46 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus arriba als 15'55 metres, la cúpula als 17'87; el transsepte té una amplada de 6'87.
Campanar d'aires barrocs coetani del temple. Té un primer alt cos capçat per una fina cornisa; la seva planta és quadrada (5'04 x 5'04 m); el segon és octagonal; està coronat per una cornisa i un terrat amb balustrada damunt del qual s'aixeca una torrella vuitavada amb contraforts decorats amb volutes situats als caires; unes finestres d'arc de mig punt queden obertes a cares alternes; està coronat amb una cornisa amb pinacles i una agulla piramidal vuitavada amb els caires crestats. La cel·la té finestres en arc de mig punt, obertes i cegues alternades; hi pengen tres campanes; una fina motllura decora la seva base. Els seu murs de maçoneria estan arrebossats en el primer cos amb carreus en relleu a les cantoneres; el segon cos té paraments de carreus mitjans ben escairats de pedra marronosa; en ell els caires queden ressaltats amb lesenes cantoneres. Un rellotge d'esfera és visible sota la cel·la en la cara frontal.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle amb el frontis encarat a migdia.
Alçada: 32'29 metres.
Esveltesa: 6,4
Protecció Bé Cultural d'Interès Local
IPA-12311
Estat actual En general, la façana i el campanar pateixen un greu problema de degradació i desintegració progressiva de la pedra arenisca que conformen les parets així com una forta erosió dels elements ornamentals a causa dels agents atmosfèrics. Bicentenari Santa Creu

Una probable causa afegida és la manera de toc de les campanes, a l'estil llançat, després de la mecanització. Aquesta manera de tocar, no tradicional catalana, no està adeqüada a les campanes ubicades en finestres. Pel contrari, el toc tradicional, amb campanes contrapesades, no sols és més lent, harmònic i tradicional, sinó que permet el control de les campanes, i afecta de manera despreciable a la fàbrica del campanar. Nota de Francesc LLOP i BAYO (15-04-2016)
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (28-06-2007)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    BICENTENARI SANTA CREURestauració del campanar de l'església de Santa Margarida de La Riera de Gaià2009
    7 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 15-04-2016


  • LA RIERA DE GAIÀ: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF