Inventari de Campanes

Basílica Parroquial de Santa Maria del Mar - BARCELONA (CATALUNYA)

(Referència: 4394)


Alçada del campanar 42
Data de construcció S. XIII
Descripció Església del gòtic català iniciada el 1329 i consagrada el 1384. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells és el transsepte que no sobresurt; el presbiteri és poligonal; el seu darrera s'hi troba un deambulatori que és la prolongació de les naus laterals; els separen vuit pilars també octagonals; la capçalera està formada per un absis de set costats; les naus estan separades per arcs formers apuntats amb una llum d'uns 14 metres i mig aproximadament (“llum no superada per cap més construcció medieval d'enlloc del món” segons diu Alexandre Cirici) que descansen en pilars octagonals de capitell seguit i d'un metre i mig de diàmetre, quatre per banda; les tres naus estan cobertes per voltes ogivals simples; les teulades són força planes, tipus terrat, pròpies del gòtic català. Els murs presenten tant per dins com per fora paraments de petits carreus ben escairats; els contraforts, de gran relleu, apareixen per l'interior; entre ells s'hi troben les capelles laterals, tres per cada tram; en el mateix mur del frontis, per l'interior, també s'hi formen quatre capelles, les dels extrems més àmplies i entre les altres dues hi ha la gran portalada central.
La façana principal està dividida en tres zones que es corresponen a les tres naus per dos contraforts perpendiculars al frontis; a la zona central hi ha la portalada atrompetada d'arquivoltes ogivals amb gablet; rosassa monumental (9 m. diàmetre, del 1459, obra de Pere Joan i Andreu Escuder) i una minsa cornisa horitzontal per coronament. A les zones laterals hi figuren sengles finestrals calats triforats, un a cadascun dels dos pisos en què està dividida la façana per una motllura horitzontal. Té tres altres portalades a més a més de la principal: dues laterals, gòtiques flamejants, i la tercera a l'absis, obra del segle XVI, de Bernat Salvador, presidida per la Mare de Déu del Fanalet de l'escultor del segle XX Frederic Marés.
Adjunta a la capçalera es va aixecar la capella del Santíssim, neoclàssica, entre el 1825 i el 1844; és obra de l'arquitecte Francesc Vila.
Dimensions: la nau central fa 80'00 x 12'00 x 32'00 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; les laterals fan 6 metres d'amplada i 27 d'alçada; l'amplada total de les tres naus és de 27 metres; des del fons de les capelles laterals l'amplada arriba als 33 metres i mig. És l'església més àmplia de Barcelona després de la catedral; per aquest motiu se l'anomena la “Catedral de la Ribera”.
Guarda imatges originals gòtiques a la porta principal, a l'altar major (Maria dreta amb el Nen en braços: es trobava inicialment a la porta lateral del mur sud); d'èpoques posteriors són el Santcrist de l'escultor Frederic Marés fet després de 1939; Sant Pancraç i un relleu del Descendiment; la Immaculada Concepció de Manuel Martí i Cabré. Pintures a l'absis de la capella del Santíssim de Josep Commeleran (1940). Moltes de les seves vidrieres de colors són antigues. A la porta principal s'hi troba, al timpà, la imatge sedent de Jesús acompanyada de Maria i Joan Evangelista agenollats; als brancals, sota dosserets, Sant Pere i Sant Pau. Les voltes tenen claus esculpides i policromades; la clau de l'absis representa la Coronació de Maria, té dos metres de diàmetre i pesa sis tones; a les altres claus hi ha representats el Naixement, l'Anunciació i sant Jordi.
Guarda, també, enterraments notables com el del Conestable Pere de Portugal, Pere IV de Barcelona i V d'Aragó sota una llosa amb la figura jacent esculpida; està situada al presbiteri.
Té un orgue de gran qualitat (segle XVII) però d'ordre menor (un sol teclat i sense pedals). Arquitectes: Berenguer de Montagut, Ramon Despuig i Guillem Metge († 1381). Pere Oliva pel que fa al campanar del 1496,.
Campanars gòtics bessons de planta octagonal amb costats de 2 metres. El que està prop de la banda nord és del 1496 i el proper al sud del 1902.
Tenen cinc cossos i una torrella; des del tercer cos s'eleven sense estar adossats i deixen de fer de contraforts dels murs laterals; unes motllures simples fan de separació de cada cos. Els dos elements superiors tenen, cadascun d'ells, vuit finestres d'arcs apuntats calats, una a cada cara; terrat amb barana calada, torrella amb un nou terrat i amb barana calada. Per l'interior de tots dos pugen sengles escales de cargol de pedra picada fins a dalt de tot. Murs de carreus grans, ben escairats, de pedra de Montjuïc.
Dues campanes estan situades en una de les torres; altres cinc es troben en una espadanya de maó vist en el mur lateral esquerre aixecada modernament; són del segle XVIII: Andrea de 210 quilos, Maria Salvatella de 260, La Conventual o La Quaresma de 660, Assumpta de 995 i La Vedada o Ave Maria sine labe concepta de 105.
Situació: estan adossats als dos extrems del frontis encarat a ponent.
Alçada: 42'00 metres cadascun d'ells. Aquesta mesura és la que em va donar el rector; personalment l'he comprovada, però amb dificultats, amb desiguals resultats però propers a l'alçada indicada, per la qual cosa em sembla oportú de consignar-la com la més ajustada.
Esveltesa: 8
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN 24-MH
RI-51-0000421
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (21-12-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (09-03-2003)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    Arquebisbat de Barcelona Restaurades les campanes de Santa Maria del Mar2012
    COMPROMISO RSEGrupo Mémora colabora en la restauración de las campanas de Santa María del Mar2013
    EFERestaurar campanarios y fachada de Santa María del Mar costará 0,6 millones2009
    EFELa Restauración de Santa Maria del Mar revaloriza el interior de sus torres2010
    EFEMás de 140 campanarios harán repicar sus campanas en memoria de Verdaguer2013
    EUROPA PRESSRestauran las cinco campanas de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona2013
    EUROPA PRESSCortes de calles por la colocación de las campanas restauradas de Santa Maria del Mar2013
    La meva BarcelonaLes campanes de Santa Maria del Mar2012
    LÓPEZ PRIETO, DavidCampanadas para animar a los atletas2013
    MARTÍ BONET, J. M., canongeEls campanars i llurs campanes de Santa Maria del Mar i de la Catedral de Barcelona2013
    REDACCIÓNSanta Maria del Mar pule su fachada y campanario2010
    REDACCIÓNAinhoa Arteta, una soprano muy solidaria2012
    ROGLAN, JoaquimUna ciudad endiablada2010
    SERRA, CatalinaLa catedral del mar se lava la cara2010
    VILLA, ToniBaixada de campanes a la Basílica de Sta. Mª del Mar de Barcelona2012
    15 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 14-07-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    espadanyaLa Vedada (1)170655106
    espadanyaL'Andrea (2)182270210
    espadanyaLa Maria Salvatella (3)179976260
    espadanyaLa Conventual (Quaresma) (4)1750ca102675
    espadanyaL' Assumpta (5)1850116995

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 12-12-2017
    Convertir a PDF