Inventari de Campanes

Parròquia Sant Bartomeu i Santa Tecla - SITGES (CATALUNYA)

(Referència: 4452)


Alçada del campanar 40.12
Descripció Altitud: 15 metres.
Església barroca del 1672 acabada, segons indica una data sobre la façana, el 1863. Consta de tres naus de sis trams, un d'ells amb el cor situat damunt el cancell, i un altre de més ample a tocar el presbiteri; tots els trams de la central estan coberts amb voltes d'aresta i vèrtexs decorats damunt arcs torals de mig punt; el presbiteri és poligonal de set costats; el cor damunt l'atri està prolongat per tribunes damunt les naus laterals. Dues torres quadrades estan situades a banda i banda del frontis, la de l'esquerra del 1674 és el comunidor amb un rellotge d'esfera al cos superior i, al damunt, una estructura metàl·lica per a les campanes horàries; és la torre del rellotge de titularitat municipal. El de la dreta és el campanar.
El frontis té el cancell que sobresurt format per un cos amb un portal d'arc de mig punt central i dos més petits als laterals; una rosassa motllurada i atrompetada queda oberta a mitja alçada i, per coronament, una cornisa sinuosa convexa al centre i un pèl còncava als laterals; està ornada amb tres pinacles al centre. Els seus murs són de carreus petits amb un sòcol de grans carreus irregulars i matussers; en part estan arrebossats amb una capa que transparenta força.
Dimensions: 35'00 x 9'57 x 14'82 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 17'70 metres; al lateral de llevant s'hi troba la capella del Santíssim que mesura 15'15 x 5'78 x 9'00 metres de llarg, ample i alt.
Guarda un retaule barroc dels Dolors (1699-1701) de l'escultor Joan Roig i Gurri (1656-1706) i del daurador Joan Muixí; la seva imatge de la Pietat moderna (1948) és de l'escultor Pere Jou. També guarda altres retaules barrocs com el del Roser (1684), el de la Puríssima Concepció (1694), el de Sant Elm (1688-91) i el del Remei (1695) possiblement obres del taller dels escultors Tremulles; i el de Sant Pere, del segle XVII, refet el 1839 amb una imatge del sant de Josep Maria Camps i Arnau del segle XX. A l'altar major, enquadrada amb restes d'un retaule barroc destruït el 1936, es conserva una pintura del 1499 de Sant Bartomeu i Santa Tecla obra gòtico-renaixentista de Nicolau de Credença pare (segles XV-XVI), artista napolità actiu a Barcelona des dels darrers anys del segle XV.
Guarda, també, dues osseres medievals de nobles benefactors del temple, els Fonollar. Unes pintures murals de Pere Pruna (1904-1964) es troben al baptisteri i a la capella de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge del Sant Crist, entre altres, és obra de Pere Jou (1891-1964). El Sagrari és de l'orfebre Oriol Sunyer i Gaspar (1923). Les pintures murals del presbiteri i dels peus de la capella del Sagrament són de Darius Vilàs (1880-1950). Per altra banda, al llarg de tot el temple i en la interessant rectoria hi figuren tota mena d'imatges, mobles, objectes d'estil barroc avui ben situats, netejats i exposats de tal manera que tot el conjunt es pot considerar com un gran museu avui dia ben organitzat gràcies a l'interès mostrat pel rector mossèn Josep Pausas.
Té un orgue barroc del 1697 obra del religiós trinitari Bartomeu Triai adossat a la paret sobre una de les arcades de la galeria disposada sobre la nau lateral de migjorn; és del tipus “cadireta”, nom donat quan sota l'orgue major n'hi ha un altre de petit.
Campanar neoclàssic acabat el 1863. Té un primer cos de planta quadrada (6'70 x 6'70 m); el segon octagonal està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada amb pinacles als angles; al seu damunt s'aixeca una torrella vuitavada amb òculs a cada cara coberta per una cúpula semiesfèrica al damunt de la qual n'hi ha una altra de més petita damunt un cos vuitavat de cares còncaves; té les careneres ressaltades i, al damunt, una bola i la imatge de la Puríssima. A la cel·la, sota terrat, hi ha obertes vuit finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, alternant unes d'amples amb altres d'estretes. Al seu dessota hi ha dues motllures amb poca separació una de l'altra i una més a l'arrencada dels arcs. Els murs del primer cos són de carreus petits ben escairats de pedra blanca i rogencs i grans als caires; els de la cel·la estan arrebossats i emblanquinats; els del cos vuitavat de sota la cel·la són de carreus irregulars, petits i ben alineats no arrebossats; les cantoneres presenten unes pilastres amb capitells motllurats; els de la torrella són de carreus de pedra blanca.
Per una escala ampla de pedra es puja al cor pel cantó esquerre tot seguit d'entrar a la nau; travessat el cor, una porta dóna accés a l'escala interior del campanar que puja fins a la cel·la; té graons d'obra amb marge de fusta i descansa sobre voltes catalanes; està arrapada a la paret i deixa un ull central; el primer pis es troba damunt una volta de mitja esfera; el segon pis, el de la cel·la, està format per un embigat de fusta. Pengen de les finestres quatre campanes; sengles vidrieres tanquen altres quatre; les primeres estan protegides per un reixat de malla metàl·lica per evitar que hi entrin aus, sobretot coloms; està coberta per una cúpula amb nervis que s'uneixen a una clau; per accedir al terrat hi ha una escala de gat protegida amb cercles; s'hi arriba a través d'un trapa oberta a la volta.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis orientat més o menys cap a ponent.
Alçada: 40'12 metres, inclosa la figura de la Puríssima, que té una alçada de 2'30 metres.
Esveltesa: 6
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-11902
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (19-11-2003)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (20-04-2005)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    ADMINEl grup de campaners i campaneres de la Vila de Sitges, Premi a les Tradicions Sitgetanes2008
    AJUNTAMENT DE SITGESVisita guiada a la Parròquia i pujada al campanar2013
    MUSEUS DE SITGESVisita a la Parròquia i al Campanar2014
    ROCA, AlbertRuta per la parròquia i pujada al campanar2014
    RUIZ ROSSELL, AnnaVisita guiada a la Parròquia i al Campanar2014
    VISIT SITGESVisita guiada a la Parròquia i al Campanar2015
    VISITSITGESVisita a la Parròquia i al Campanar2017
    visitsitges.comVisita a la Parròquia i al Campanar2014
    12 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 02-11-2015


  • SITGES: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF