| Data de construcció |
1890ca |
|---|
| Descripció |
Església construïda en 1736, tot i que el campanar és clarament posterior.
Campanar quadrangular annexe al temple, ubicat a la dreta de la façana. Construït en rajola vista (contrastant amb els colors de la façana), en fiversos cossos amb finestres en forma de creu o circulars per a rellotge (tot i no haver-ne). El cos de campanes presenta un portal per cada cara i el remat de la torre és molt més posterior. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat anterior |
Les quatre campanes estaven instal·lades amb truges de fusta, segurament instal·lades per la pròpia casa fonedora. Aquestes, encara conservades a la sala del Rellotge, estaven pintades de roig i comptaven amb ballesta per voltejar-les i altres tocs. A més les campanes tenien llargues cordes unides al batall, que eren utilitzades per repicar des dels peus del campanar. |
|---|
| Estat actual |
La torre es troba en un bon estat de conservació, neta a l'exterior i en regular estat a l'interior, amb alguns fragments de morter caiguts a la sala de campanes. A la Sala del Rellotge hi ha restes d'instal·lacions anteriors, com martells trencats, les truges de fusta, ballestes i altres accessoris per al toc de les campanes, tant manual com mecànic. Les campanes estan instal·lades en les finestres de la sala, dotades amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Presenten batall lligat i dotat amb cable de seguretat. |
|---|
| Campanes |
Compta actualment amb un conjunt de quatre campanes, la menor d'elles porta el nom de Carmen (per la seua donant). Les altres tres es dediquen de menor a major a: Sant Vicent Ferrer (sant del donant de les campanes), al Santíssim Crist dels Afligits (patró del Canyamelar) i a la Mare de Déu del Rosari (Patrona del barri i titular del temple parroquial). |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals es realitzaven amb el repic de les quatre campanes des dels peus del campanar, mitjançant llargues cordes unides als batalls. Sembla que aquestes es voltejaven a corda des de la sala de campanes, ja que es conserven encara les llargues cordes de vol. Desconeixem si es tocaven a mig vol, perquè no era costum a la ciutat i possiblement començaren a tocar amb aquesta tècnica des de la mecanització, no sent una forma tradicional. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs actuals són completament automàtics, amb el vol de les campanes i el repic. |
|---|
| Intervencions |
Al voltant de 1960 o 70 la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar les campanes. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i les dotaren amb motors de vol continu, mig vols i electromalls. En 2018 l'empresa 2001 Técnica y Artesanía va restaurar els quatre bronzes. Els baixaren del campanar i canviaren les truges de ferro per altres noves de fusta. A més, renovaren la mecanització amb motors nous d'impuls i electromalls monofàsics. |
|---|
| AutorBUIGUES METOLA, Marcos (21-06-2007) ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2014) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (01-01-2019) LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de les campanes restaurades] (17-04-2024) |
