| Alçada del campanar | 32.13 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 42 metres. Església del gòtic tardà aixecada entre els segles XVI i XVII. Consta d'una nau de tres trams coberta amb una volta ogival simple sobre dos arcs torals apuntats i capçada per un absis poligonal de cinc costats; té capelles laterals entre els contraforts obertes per arcs apuntats; el cancell és digne. El cor amb barana de balustres de fusta descansa sobre un arc rebaixat i una volta de creueria. Els seus murs interiors i exteriors són de maçoneria amb peces picades i escairades a les cantoneres i en els arcs de les capelles i en els nervis de la volta. El frontis barroc té una portalada de pedra clara amb un portal en arc rebaixat, pilastres adossades al muntants, entaulament on hi figura la data de 1784, una fornícula amb imatge i una rosassa al seu damunt, un òcul a la part alta i una cornisa barroca de línies sinuoses amb creu de pedra al cim i un pinacle de bola a cadascun dels extrems. Campanar merament funcional, probablement del gòtic tardà com el temple. Té planta rectangular (4'15 x 5'50 m) i està coronat per una cornisa i un terrat amb barana de carreus i gàrgoles i pinacles als angles; al seu damunt s'aixeca una agulla piramidal amb una campaneta al cim. La cel·la està oberta amb dues finestres al sud i al nord i una a llevant i a ponent, totes amb arc de mig punt; hi pengen campanes. Al sud, sota la cel·la, hi ha un òcul atrompetat calat. Els seus murs mostren paraments de maçoneria barroera amb carreus a cantoneres; la cel·la, en canvi, té els seus paraments en carreus ben escairats. Situació: adossat al mur lateral de migdia, prop de l'absis encarat a llevant. Alçada: 32'13 metres. Esveltesa: 5,8 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-6992 No obstant les actuacions realitzades en campanes i parallamps no respecten la unitat ni integritat cultural de l'immoble. |
| Estat actual | La campana dels quarts està solta, i quan es percudeix dringueja. |
| Campanes |
El campanar té, com és habitual, dos conjunts diferenciats de campanes: les dues campanes del rellotge, que semblen ser control·lades per un ordinador ubicat al Castell, i les tres campanes litúrgiques, ubicades a la sala de campanes. La campana dels quarts sembla moderna, del segle XX, i la de les hores podria ser del XVII o XVIII, amb totes les reserves marcades per la distància. Les dues campanes litúrgiques majors són de BARBERÍ, dels anys 1950, mentre que la petita, que conserva el jou antic, al menys del segle XVIII, podria ser de la mateixa època, cosa que no es pot verificar des del carrer. |
| Tocs actuals de campanes |
Hem documentat un toc d'Àngelus, a les 19:55 hores, amb tres vegades tres batallades de la campana grossa i després nou batalles seguides de la petita. Probablement aquest toc hauria de sonar després de la primera hora i no pas abans. La campana dels quarts toca un, dos, tres o quatre, segons siguin els quarts, i la de les hores toca després dels quatre quarts i torna a repetir l'hora uns cinc minuts més tard. Seria recomanable que durant la nit no toqués la campana dels quarts i la de les hores sonés una sola vegada, per mantenir el dret dels veïns a ser informats de l'hora i l'obligació municipal de transmetre aquesta informació, tot i entenent la nit des de les 00 hores fins a les 08 hores. |
| Intervencions |
La recent mecanització no respecta els tocs tradicionals catalans ni permet la seva interpretació manual, ja que no es poden ventar les campanes ni mecànicament ni manual. Fins i tot el batall intern de la petita ha sigut substituït per un electromall intern, tot i que és l'única campana que manté el jou històric, i per tant més tradicional. Tampoc les campanes del rellotge sonen amb el seu mall extern per gravetat, que dona una sonoritat específica; pel contrari han sigut dotades d'electromall extern, excessivament potent (per que sonin més) com és habitual en l'empresa instal·ladora, encara que la campana dels quarts està solta i massa pròxima al mall i dringa a cada cop dels quarts. Tot i que sigui probablement una actuació diferent, però relacionada amb els usos visuals, icònics i simbòlics del campanar, el parallamps ha sigut posat de manera que impedeix que el penell pugui girar i per tant marcar la direcció dels vents, com havia fet durant segles. Finalment no sembla acceptable la presència durant tot l'any de l'estel de Nadal ubicat en la part alta del campanar. Fins i tot seria discutible la seva utilització durant les festes nadalenques i es podria acceptar que exclusivament fos instal·lat durant la celebració del Pessebre, exclusivament, degut a la protecció monumental tant del casc històric com de la pròpia església. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ESPACIO DE DONYA MANOLITA | ¡¡Al loro!! La variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar | 2010 |
| ESPACIO DE DONYA MANOLITA | Llegaron los OVNIS | 2010 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Las campanas de la discordia | 04-08-2010 | 04:57 |
