| Alçada del campanar | 42.78 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 470 metres. Església neoromànica aixecada entre el 1905 i el 1958 en completar-se el campanar. Consta d'una nau de quatre trams (un correspon al transsepte) coberta amb una volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt peraltats i capçada per un absis semicircular i dues absidioles, una per banda obertes al transsepte; té quatre capelles laterals per banda, dues en cada tram; un cimbori quadrat s'aixeca al creuer damunt quatre arcs de mig punt igualment peraltats; aixopluga una cúpula semiesfèrica sobre trompes. Els arcs torals es corresponen amb pilars que tenen adossades dues columnes cadascun. L'absis presenta per l'interior unes semi-columnes incorporades al mur entre les quals s'obren finestres; per l'exterior es corresponen amb robustos contraforts; un curt tram amb dos arcs torals i columnes adossades als pilars el prolonga lleugerament. El frontis neoromànic té un portal de dues arquivoltes d'arc de mig punt sobre dues columnetes exemptes per banda; al damunt d'un atri s'aixeca el campanar amb un alt finestral de punt rodó partit en dos per un prim mainell. Els murs són de carreus grans de pedra grisa ben escairats amb l'exterior a mig picar per fora; els murs laterals, són de maçoneria. Els finestrals estan emmarcats amb obra de maó, igualment com tots els murs del cimbori. La pedra grisa es troba ja força erosionada sobretot visible en el portal frontal; un altre està obert a l'extrem de llevant de transsepte. Dimensions: 44'77 x 10'71 x 17'86 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'atri té una fondària de 4'37 metres; queda inclosa en la mesura de la llargada total; l'amplada, juntament amb la fondària de les capelles laterals, arriba al 19'06 metres. El transsepte en fa 24'46 x 10'40 x 16'61 i la cúpula arriba als 29'85 metres. Arquitecte: Alexandre Soler i March (1874-1949). Guarda un Santcrist i una talla de Sant Roc dels segles XV-XVI procedents de l'església vella. El 2010 s'hi ha introduït una imatge de la patrona, obra de Lluïsa Gener i Pau de Tàrrega. Campanar neoromànic del 1958. Té planta gairebé quadrada (6'00 x 6'20 m); està reforçat per robustos contraforts oblics i aixecat sobre mateix del cancell que fa d'atri. A partir d'un fris de finestretes entre motllures s'obre la cel·la amb dues finestres d'arc de mig punt a cada cara; està coronat per una cornisa sobre mènsules i una agulla piramidal coberta de plaques de pissarra i crestes a les careneres i un pinacle al cim; a la seva base hi figuren uns pinacles als angles i frontons triangulars als costats. Té una escala de cargol que puja per la banda de l'esquerra, adossada al mur cilíndric i amb un ull al centre amb amples graons triangulars de maó i barana metàl·lica; arriba fins a un primer pis on hi ha obert el gran finestral geminat; a partir d'aquí, l'escala es fa més estreta i puja sobre voltes arrapada als murs fins que arriba a la cel·la; s'hi troben dues grans campanes penjades als dos finestrals frontals; també hi ha oberts dos finestrals a les altres tres cares; una escala de gat serveix per pujar fins a l'agulla superior. Situació: sobre mateix del cancell, com a prolongació del frontis encarat a migdia. Alçada: 42'78 metres. Esveltesa: 7 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-3316 |
| Autor | |
