Inventari de Campanes

Catedral de Sant Pere - VIC (CATALUNYA)

(Referència: 517)



Alçada del campanar 57.54
Descripció El campanar de la Catedral de Vic és un magnífic edifici romànic, que fou adequat, durant segles, al doble ús tant acústic com simbòlic. Es tractava d'un edifici, disposat de manera que elevava les campanes, per què sonessin més, al temps que mostrava des de lluny la ubicació del temple.
SARTHOU esmenta dos vegades el campanar en el seu treball, descrivint-lo com romàrnic, i un dels pocs restes de la primera catedral:
Nada queda ya del primitivo templo prelacial de Ansona (siglos VI y VII de nuestra era cristiana), ni de la catedral del siglo IX, ni casi apenas de la consagrada en 1038 por el arzobispo Wifredo de Narbona, a ruegos del obispo Oliva, si exceptuamos una torre-campanario de seis cuerpos superpuestos en cuadrada base y arquerías ciegas en los inferiores y vanos en la sala superior, cobijada la terraza con tejado añadido con posterioridad. ... Dominando el monumento (templo y claustro catedralicios) perdura siglo tras siglo el campanario de la catedral románica, como olvido de la piqueta demoledora, recordándonos su siglo XII. Las ventanas cegadas de los cuerpos inferiores son refuerzos hechos a fines del XIV. El reloj conserva parte de los montantes góticos de 1483...

També descriu la torre ALCOLEA, destacant el seu alt valor monumental:
CATEDRAL DE VICH (Barcelona).- El campanario de la catedral de Vich es, con la cripta, el único elemento que subsiste del templo románico construido durante el episcopado de Oliba (1018-1046) y sustituido en el siglo XVIII por el actual edificio. Con planta cuadrangular desde sus cimientos, se levanta hasta una altura de 46 metros, distribuida en seis pisos separados por fajas de arcuaciones ciegas y dentículos de sierra, en los cuales se abren las series de ventanales, geminados o triples y separados por robustas columnas de capiteles mensuliformes. Es el campanario más monumental en el grupo de los románicos que presentan una sola serie de ventanas en sus fachadas.

Les campanes estan disposades en les tres plantes superiors, que corresponen a la sala de campanes, la sala de la campana del rellotge i finalment la teulada, on es troba la campana dels quarts.
Les diverses actuacions arquitectòniques recents, que buscaren la consolidació de l'edifici, no tinguéren en compte les necessitats acústiques del campanar, ni les técniques de les campanes. Les dues campanes majors conserven tant els jous de fusta com els capçals de pedra, i fins i tot una d'elles conserva tant el braç de ferro com el topall per deixar la campana "a seure", és a dir boca cap a dalt. Altres jous de fusta, de les campanes menors, es troben desmuntats per la sala.


Altitud: 480 metres.
Església neoclàssica aixecada entre el 1781 i el 1803. Consta de tres naus de tres grans trams, un d'ells és un incipient transsepte amb una cúpula sobre petxines al creuer recoberta per un cimbori quadrat amb tres òculs a cada cara i alts pinacles als angles i al cim; té un presbiteri semicircular i un absis poligonal de set costats oberts amb òculs i finestretes altes a cada costat que tanca una àmplia girola situada darrera el presbiteri; darrera el portal central d'entrada, sense cancell, hi ha una reixa ferrada; les voltes estan formades per cúpules bufades, tant en la nau central com en les laterals; estan separades per robustos pilars quadrats.
A migdia es troben dos claustres sobreposats, lleugerament rombals, el primer romànic, segles XI i XII, el superior gòtic del 1318 al 1400 obra de Domènec Despuig, Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls, successivament; en un lateral s'hi troba la tomba del pintor Josep Maria Sert i al centre del pati s'hi ha aixecat la del filòsof del segle XIX Jaume Balmes fill de Vic.
El frontis té tres portals rectangulars, classicitzants; el central es troba flanquejat per columnes toscanes de fust gris-blau sobre pedestals, dues per banda; sostenen un entaulament dòric; al damunt hi figura una fornícula amb la imatge de sant Pere emmarcada per pilastres i un frontó arquejat; una rosassa motllurada s'obre a mitja alçada així com uns finestrals amb balustrades a banda i banda; sobre la cornisa, al centre, el frontis està coronat per un frontó triangular, i als laterals per una balustrada; en tot el frontis central el parament es troba arrebossat i emblanquinat mentre que és de grans carreus ben escairats de pedra blanca tirant a grisa en la part de la façana que correspon a les naus laterals. Els murs exteriors estan arrebossats i pintats d'un color lleugerament ataronjat; tenen pilastres al mur nord que els divideixen en plafons, i contraforts en el sud; els caires de l'absis destaquen per tenir carreus grisencs.
Conserva un cripta de la primitiva catedral romànica (1038) sota l'absis de l'actual; consta de tres naus de quatre trams gairebé quadrats i un absis semicircular; estan cobertes per voltes d'aresta sobre columnes centrals i pilastres adossades als murs laterals; les columnes presenten capitells primitius; algunes tenen base, altres descansen al terra; les seves dimensions són, respectivament, de 15'00 x 9'70 metres de llargada i amplada total.
Dimensions del temple: 71'40 x 11'43 x 27'65 metres de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus és de 28'35 metres, i la llargada total inclosa la girola en fa 77'45; la cúpula sobre l'altar major arriba als 33'25 metres d'alçada pel seu interior.
Arquitecte: Josep Moretó i Codina (1748-1826) del mateix Vic.
Guarda un retaule gòtic d'alabastre policromat (1420-26) de l'escultor gòtic català Pere Oller; d'ell mateix, en un arcosoli, es troba un sarcòfag del 1424 amb bells relleus d'estil borgonyó corresponent al canonge Bernat Despujol; també conté la tomba de Sant Bernat Calbó (1180-1243), monjo cistercenc, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, i la del bisbe Torres i Bages. Els seus murs interiors estan decorats amb pintures murals (1940-45) de Josep Maria Sert (1874-1945).
Campanar romànic de la primitiva catedral del bisbe Oliba aixecat entre el 1038 i el 1059. Té planta quadrada (8'00 x 8'00 m); està dividit en set pisos amb paraments ornats per arcuacions cegues sota frisos de dents de serra a cadascun d'ells; s'hi obren els finestrals en gradació creixent d'obertures, totes d'arc de mig punt i a cada banda: dues en el tercer pis, geminades en el quart, triforades en el cinquè i sisè; el setè, modern, té pilastres que deixen àmplies obertures rectangulars i que sostenen una teulada piramidal molt baixa; al seu centre hi penja una campana. En els dos pisos inferiors, les obertures són simples espitlleres dues a cadascun d'ells en la cara nord. Els paraments de pedra grisa tenen carreus petits irregulars, escairats matusserament i disposats en filades força uniformes. El gruix dels murs va disminuint a mesura que el campanar guanya alçada. L'escala que puja fins a la cel·la és de pedra arrapada als murs avui (2012) ben refeta.
Situació: adossat (pràcticament exempt) al mur de tramuntana, prop de la capçalera orientada a llevant.
Alçada: 56'04 metres fins al nivell del terra del carrer, però, interiorment es veu que comença a 1'50 m. més avall. Per tant, l'alçada total és de 57'54 metres.
Esveltesa: 7
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional 237-MH-ZA
Codi: (R.I.) - 51 - 0000432 - 00000
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Categoria: 51 Monument
Nom: Catedral de Sant Pere Apòstol
Comunitat Autònoma: Catalunya
Província: Barcelona
Municipi: Vic
Data de Declaració: 03-06-1931
Butlletí de la Declaració: 04-06-1931
Tramitació: INCLÒS/DECLARAT
Font: Ministerio de Cultura (2005)
Estat original Aparentment les campanes estaven disposades sobre unes grans bigues de fusta que anaven recolzades sobre els murs del campanar, i estaven disposades en l'interior d'una gran sala de cinc o sis metres d'alçada.
Dotades amb braços de ferro, a l'extrem dels quals hi havia les cordes corresponents, les campanes es podien brandar o dur a seure recolzant-s'hi en uns topalls metàl•lics empotrats en les bigues, des d'uns tres metres de distància.
Sis campanes, disposades en les bigues, tres i tres, es brandarien i repicarien, segons els tocs i les necessitats de la Catedral.
En la guerra civil les campanes foren destruïdes (el 26 de juliol de 1936, com hi indica una de les campanes) i sols hi van romandre les del rellotge; probablement les grans en el campanar i les petites dins del temple. La campana gòtica, potser, era utilitzada per altres senyals o prové d'un altre campanar.
El fet és que, immediatament després de la guerra, entre 1941 i 1942, es van construir quatre campanes, dues grans i dues mitjanes, que anaven disposades amb jous i braços per ser tocades a la catalana. Potser en aquell moment hi afegiren la campana gòtica, així com, uns anys més tard, en 1954, una sisena campana formà part del conjunt.
Estat anterior En 1989 les campanes es trobaven de la mateixa manera que les vam trobar en 2004. Probablement per motius arquitectònics i per congrenyar l'edifici, sembla que van modificar la distribució interna del campanar, afegint un sòl apenes un metre i mig per baix de les grans bigues de les campanes.
Per motius desconeguts, aquestes bigues, probablement tan antigues com el campanar, i de grans dimensions, es van escapçar en un extrem, recolzant-les sobre una petita estructura de bigues de ferro, que té valor sustentant però no dinàmic, és a dir que serveix per a suportar l'extrem de les bigues, però que no permet el moviment de les campanes.
També s'hi va afegir un altra estructura metàl•lica, de la que pengen les quatre campanes intermitjes, dismuntant-les dels seus jous de fusta originals. La ubicació de les campanes impedia el moviment d'una de les dues campanes majors, que encara conserva el jou de fusta i pedra original.
La ubicació de mecanismes auxiliars front a l'altra campana gran, així com la disposició del sòl i altres limitacions, impedeixen igualment la possibilitat de tocar aquesta campana, que conserva tota la seva instal·lació original, a la manera catalana.
Igualment s'hi havia afegit el conjunt de dues campanetes del rellotge, abans ubicades a l'interior del temple, i de sonoritat molt aguda, conservant la seva instal•lació i fins i tot la petita biga de fusta de la qual penjaven, ubicant-les junt a les altres campanes menors del campanar, però sense hi afegir cap mecanisme manual o mecànic per tocar-les.
Estat actual En 2004 les campanes es troben en un estat major d'abandonament, si cap, amb les mateixes limitacions indicades. Una de les campanes majors, així com la gòtica, no tenen batall, i sols tenen electromall les dues grans, la del rellotge i la gòtica, mentre que la de dels hores conserva igualment el seu mall extern per gravetat, així com la dels quarts.
Tot el conjunt de l'edifici es troba en un estat avançat de degradació, degut a la interrupció d'unes obres de restauració que varen substituir espais interiors, què en alguns casos no foren remplaçats (com part del sòl de la sala del rellotge, al qual cal accedir passant per unes perilloses i mal conservades bigues de fusta)
Acústica, afinació de les campanes L'elevació del sòl de la sala de campanes fins arribar a aquestes, així com la disposició dels bronzes més aguts penjats de bigues de ferro modifica radicalment la sonoritat del conjunt.
El canvi de la forma de la sala afecta, en disminució, als sons més baixos produïts per les campanes, mentre que la fixació a bigues de ferro disminueix ràpidament les notes més baixes, i reforça les agudes, generant així un so més metàl•lic.
Si a tot allò afegim la impossibilitat de brandar les campanes, i de produir-hi, en conseqüència, aquelles varietats sonores produïdes pel moviment, es trobem en un conjunt que probablement no utilitzi ni un 10% dels recursos musicals tradicionals.
Coloms i altres plagues En 1989 els coloms embrutaven el campanar, i la seva brutícia no fou netejada. En 2004 vam trobar totes les finestres cobertes amb xàrcies de material plàstic, amb la pressunció d'evitar l'entrada de coloms.
No obstant entren com volen i fan nius amb relativa facilitat; una de les fotografies de la campana de les hores del rellotge mostra un au posada sobre la campana. Per altra banda un tros d'antena de televisió estava enganxat en una de les xàrcies de la mateixa sala, la qual cosa tot i sorprenent, confirmaria l'enorme força de vent en aquelles altures.
El sistema de xàrcies, usual en les darreres restauracions, sembla de poca utilitat, ja que és vulnerable als ocells així com als elements. En un projecte integrat de restauració cal cobrir les finestres i altres buits com s'ha fet en la catedral de Tarragona, amb reixeta d'acer inoxidable, bastant transparent i de gran durada i resistència.
Campanes El campanar de la Catedral de Vic conserva diverses campanes històriques, encara que hi han també algunes posteriors a la guerra civil.
Per una banda es conserven les quatre del rellotge: les dues grans, de les hores i dels quarts, que es van quedar en la torre, així com les dues petites de l'interior del temple, que van ser pujades amb les altres. Si les majors són dels segles XIX i XVIII, les petites, anepígrafes, semblen de factura gòtica, i podien ser fàcilment dels segles XV o XVI.
De les altres campanes, sols una és interessant i antiga: una campaneta gòtica, amb els escuts de Vic i un altre que no sabem reconéixer, i amb la data de 1532.
Hi ha dos grups de dos campanes, fets en la postguerra, de dos autors diferents, d'escassa qualitat i de sonoritat dubtosa. Un altra campana, d'autor desconegut, i dels primers anys 50, completa un conjunt, que ha sigut desprovist dels accessoris tradicionals, de manera que les campanes ja no poden tocar a la catalana.
De les quatre campanes dels anys quaranta, les dues majors tenen sengles poesies populars en español, d'escàs interès i semblants a les de les dues grans de Solsona, ja que foren foses pel mateix autor. Les altres dues mitjanes, encara de menor valua, tenen unes complexes epigrafies llatines, amb els noms en català, referides a l'anterior destrucció per obra de marxistes.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes estaven disposades en dos nivells diferents atenent als usos diferenciats. Les dues campanes de les plantes superiors corresponien al rellotge, mentre que les altres sis de baix s'utilitzaven per als tocs litúrgics. No sembla probable que la campana de les hores fora utilitzada conjuntament amb les altres.
Les sis campanes litúrgiques podien brandar-se, i probablement sols les campanes majors (dues o quatre, no ho sabem) es podrien dur a seure.
Els tocs es completarien amb diversos repics de les campanes litúrgiques, lligant cordes als batalls, per a distints senyals quotidians, de festes menors i de difunts.
Tocs actuals de campanes Sembla que en algun moment cap als anys 1995 es va recuperar parcialment el toc manual d'algunes de les campanes litúrgiques, exclusivament amb cordes lligades als batalls, a les quals es va afegir de manera impròpia la campana de les hores del rellotge, tocades les majors amb sengles pedals i les altres amb cordes unides a les mans. És possible que la campana gòtica, la més valuosa del conjunt, no formès part del toc, i tampoc les dues petites del rellotge, possiblement també medievals. No obstant sembla que fa uns quants anys que les campanes són tocades exclusivament de manera automàtica.
Abans de 1989 es van mecanitzar les campanes, probablement en el moment de substituir els jous de fusta per bigues de ferro, dotant exclusivament amb electromall la campana de les hores, les dues majors i la gòtica, ubicades en diversos espais del campanar.
Pel desgast de la campana, la gòtica és la més utilitzada.
Tocs proposats de campanes Els tocs proposats per al campanar de la Catedral de Vic estan relacionats amb la reconstrucció del joc de campanes, i la seva ubicació en un lloc més adient, tant per l'expansió sonora com per la possiblitat de tocar-les a la manera catalana. En qualsevol cas, cap de les campanes del rellotge ha de participar en els tocs litúrgics.
Les sis campanes proposades han de poder brandar-se, i seria convenient que totes sis poguéssin dur-se a seure, tant de manera automàtica com manual. Igualment les sis campanes han de poder repicar-se.
Sense entrar en una relació de tocs, encara precipitada, si cal recordar el mínim necessari per una catedral, assenyalant que "toc" vol dir campanes brandades, deixant-les a seure entre una i altra part del toc, mentre que "repic" vol dir moure els batalls, deixant fixes les campanes; "batallades" pel contrari són tocs lents d'una sola campana fixa:

  • batallades de la campana major per als tres tocs d'oració diaris (8 del matí i de la tarda, 12 del migdia)
  • toc de les dues campanes petites per al cor diari - 2 parts
  • toc de les dues campanes mitjanes per al cor de diumenges - 2 parts
  • toc de les dues campanes majors per al cor de festes - 2 parts
  • toc de les cinc campanes menors per al cor de les solemnitats menors - 2 parts
  • toc de les sis campanes per al cor de les solemnitats majors (Nadal, Pasqual, Corpus Christi, la Mare de Déu) - 3 parts
  • el toc de cor corresponent als diumenges, festes, solemnitats menors o majors es toca després de les batallades de mig dia i de la tarda de la vespra així com al mig dia de la festa
  • per a mort normal les quatre campanes petites, tocades alternades (1 - 3 - 2 - 4)
  • per a mort d'interès comunitari les quatre campanes grans, tocades alternades (3 - 5 - 4 - 6)
  • per a processons el toc de cor corresponent a la festivitat, limitant el toc a la sortida i l'entrada al temple i cada mitja hora
Intervencions En l'última restauració del campanar, inacabada, es van instal•lar les campanes de manera que no es poden tocar a la catalana, tot i que les dues majors tenen la instal•lació completa. De les altres s'ha instal·lat electromall en l'única campana gòtica existent, així com en les dues grosses ja esmentades i la del rellotge, fora de tota norma tradicional.
Probablement, tant els electromalls com el conjunt de bigues de ferro, que suprimeix tota possibilitat de tocar les campanes a la manera tradicional, són obra de l'empresa GUIXÀ de Monistrol de Montserrat.
Actuacions urgents L'actuació més urgent és la desconnexió immediata de l'electromall de la campana gòtica, fins a que no es reguli per que piqui en el lloc corresponent, pel greu perill de trencament.
Cal igualment regular el mall de la campana dels quarts, de manera que no quedi pegat a la campana, pel risc de trencament que suposa.
Propostes Proposem una intervenció global molt ambiciosa, basada en tres aspectes complementaris: la recuperació del rellotge, de la acústica de la sala de campanes i del conjunt de campanes litúrgiques.
Campanes del rellotge

  • Pel que fa al primer aspecte, no estem segurs que la intervenció realitzada al rellotge sigui respectuosa amb els mecanismes originals; no obstant deixem l'anàlisi per a una posterior inspecció. Respecte a les campanes cal regular els malls externs de les dues majors, ubicades respectivament en la teulada i en la sala superior. No obstant, la substitució de la biga de fusta de la qual penjava la campana de les hores suposa la modificació sonora del toc, degut al contacte metàl•lic entre campana i estructura de la coberta. Seria molt convenient la inclusió de la campana en l'estructura que proposem en el següent apartat.
  • Les dues campanes petites del rellotge són, probablement, les més antigues del campanar, i han de ser restaurades, conservant en allò que sigui possible la biga de fusta i els malls externs de què disposen. Aquestes campanes haurien de ser reubicades de nou en el temple, per tocar, com han fet en els últims segles, el pas del temps. Una ubicació alternativa, i que no recomanem, seria la ubicació del conjunt de campanes, biga i malls en el museu diocesà. De cap manera han de seguir en el campanar, entre les altres campanes grans.

Acústica de la sala de campanes

  • La introducció d'un sòl en la sala de campanes, així com la mutilació de les històriques bigues, fan impensable la reutilització d'aquest conjunt com un element acústic que formi part del campanar com instrument musical.
  • L'única alternativa que sembla viable és la construcció d'una estructura de fusta en la sala de la campana del rellotge, que permeti recuperar la sonoritat de la sala en conjunt, de les campanes en particular i dels tocs catalans en concret.
  • Aquesta estructura ha de comptar amb una ubicació central i fixa, de la campana de les hores, que haurà de ser ubicada el més alt possible, i que no haurà de participar, de cap manera, en els tocs de les altres campanes.
  • L'estructura de fusta haurà de ser el suficientment alta per permetre que les sis campanes, amb els seus jous de fusta i pedra corresponents, pugin ser brandades o dutes a seure, especialment les dues majors. No és de descartar que, tant per motius acústics com per aprofitar millor l'espai, les quatre campanes petites puguin estar ubicades una mica més altes que les dues majors.
  • L'estructura haurà de ser independent del campanar i reposar només en la part baixa, per esmorteir les vibracions transmeses per les campanes en moviment
  • L'estructura haurà de ser accessible, tant per permetre la conservació de les sis campanes com per pujar, sense el perill actual, a la campana dels quarts.
  • La sala de campanes ha de quedar aïllada de la possible entrada d'aus, mitjançant una sèrie de reixetes d'acer inoxidable, semblants a les utilitzades en la Catedral de Tarragona i altres temples.

Les campanes noves

  • L'única campana que es salva del conjunt, tant per la seva sonoritat com per la seva història, és la campana gòtica.
  • Caldria refer el conjunt de sis campanes (dues petites, dues mitjanes i dues grans) a partir d'aquesta campana gòtica, de manera que seria necessària una menor, i quatre majors, en una disposició semblant a l'actual, però amb un tractament diferent, tant en l'acústica, com en les instal•lacions, com finalment en epigrafia i decoracions.
  • Les sis campanes han de ser dotades de jous de fusta i pedra prenent com a models els dos grans existents, que haurien de ser restaurats i conservats, amb els límits que marqui la seguretat del seu ús.
  • Les sis campanes han de ser dotades de motors d'impulsos que reprodueixin el toc manual (brandar, deixar a seure) i que no l'impedeixin. Igualment han de ser dotades dels corresponents electromalls ubicats de manera que no dificultin el toc manual de les campanes, així com de cables de seguretat per als batalls, per impedir que caiguin en cas de trencament. No obstant, els batalls hauran de ser dotats dels corresponents ulls per passar-hi, sense dificultat, un ganxo o corda per repicar.
  • El conjunt ha d'estar governat per un ordinador que tingui gravats els distints tocs així com el cicle anual, de manera que sols calgui actuar per a canvis puntuals o imprevisibles (tocs de mort, tocs de processó). No obstant, i haguda l'existència de rellotge, serà aquest qui controli les campanes corresponents, tot i que no sigui descartable la sincronització entre ambdós mecanismes.
Notes El treball va ser inclòs en el segon lliurament d'aquesta segona fase de l'inventari de les campanes de les catedrals d'España. Es detecta, com passa sovint, que les modificacions arquitectòniques es realitzen sense tenir en compte ni les necessitats acústiques, de conservació o d'ús de campanes històriques.
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (14-07-1989)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (21-04-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (23-07-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (26-03-2011)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    Ajuntament de VicExitosa moguda popular al casc antic per escoltar el nocturn de campanes1998
    ARA CATInaugurada la restauració del campanar de la Catedral de Vic 2012
    AURORA MONTSERRATInauguració del nou espai d’interpretació Bisbe Oliba i reformes al campanar catedral de Vic2012
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Vich1991
    CAÑELLAS, Miquel S.Campanars: pals de paller i veu del poble2005
    CAÑELLAS, Miquel S.Barret barroc en campanar romànic2011
    CAÑELLAS, Miquel S.La rehabilitació del cloquer de Vic2011
    CAÑELLAS, Miquel S.Més enllà del campanar2012
    CASALS i PARLADÉ, JuditLes campanes i el rellotge de la Catedral de Vic1995
    COROMINA, ToniCampanario doliente2008
    DESCOBRIRVisita guiada al campanar de Vic 2014
    EFEMás de 140 campanarios harán repicar sus campanas en memoria de Verdaguer2013
    EUROPA PRESSLas campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer2012
    EUROPA PRESSReobre el campanar de la Catedral de Vic després de nou mesos de restauració2012
    GRUP DE DEFENSA DEL PATRIMONI (VIC-OSONA)Inauguracions: espai Oliba i Campanar romànic2012
    GRUP DEFENSA DEL PATRIMONI (VIC-OSONA)Campanar de Vic: el secret més ben guardat2012
    JUSTÍCIA, A.Bocinas sobre campanas 2012
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Vic - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1996
    LLOP i BAYO, FrancescDestrucció de campanes durant la Guerra Civil2015
    MARTÍN NOGUERA, Francesc XavierNotas sobre la destrucción de campanas durante la guerra civil, documentada en la Causa General (Archivo Histórico Nacional)2011
    MUSEU EPISCOPAL DE VICCreen un tiquet conjunt per visitar el campanar de la Catedral de Vic, el Museu Episcopal i Sant Pere de Casserres2015
    MUSEU EPISCOPAL DE VICVisió romànica2017
    NACIÓ DIGITALVic enllesteix les obres del campanar de la catedral2012
    NOTA DE PREMSALa Generalitat, l’Obra Social ”la Caixa” i el Bisbat de Vic restauren el campanar romànic de la Catedral de Sant Pere2012
    REDACCIÓCigonyes al campanar de la Catedral de Vic2015
    SUBIRÀ, MiquelCampanas en recuerdo a Mossèn Cinto Verdaguer2012

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    Escanegen el campanar i la cripta de la catedral de Vic 200205:53
    GINER, PERECampaner - Pere Giné a Vic 30-03-201200:15
    70 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 28-11-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    sala de campanesCampana petita de les hores (2)1450ca194
    sala de campanesCampana petita dels quarts (1)1550ca205
    sala de campanesEscolàstica (3)19545072
    sala de campanesSanta Maria (2)15325281
    sala de campanesAnna (5)PEREA, VIUDA DE ÁNGEL (MIRANDA DE EBRO)194270199
    sala de campanesMiquela Maria de la Mercè (4)PEREA, VIUDA DE ÁNGEL (MIRANDA DE EBRO)194277264
    sala de campanesSagrado Corazón de Jesús (5)ERICE, VIDAL1941109750
    sala de campanesSanta Bárbara (8)ERICE, VIDAL19411241104
    sala superior de campanesCampana de les hores (B)VENTULA, DAMIÀ18031371489
    terrassaCampana dels quarts (A)COROMINA, MIQUEL (OLOT)172467174

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de Sant Pere - VIC (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Desaparegut En marxa Motor elèctric

    Descripció El rellotge té un enginyós mecanisme electromecànic de CAROD de Barcelona per gestionar tant el moviment com la sincronització, de manera que és el conjunt original l'encarregat de tocar quarts i hores.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 24-12-2010

  • VIC: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF