Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - VISTABELLA DEL MAESTRAT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 533)



Data de construcció XVI-XVII
Descripció Campanar renaixentista, alçat als peus del temple parroquial i de planta rectangular. En la base de la torre està una de les portades del temple i excepte aquest element i una motllura, el primer cos és completament llis. Està construït, com la resta de la torre, amb carreus. En la part superior està l'esfera o mostra del rellotge. A l'interior hi ha una escala de caragol que permet accedir a les sales interiors de la torre. La primera d'aquestes és la que guarda la maquinària del rellotge, espai amb pis de fusta i coberta amb volta de creueria. La segona és la sala de les campanes, que correspon amb el cos superior del campanar. A l'exterior sols presenta una motllura que separara el primer del segon cos i una cornisa a l'exterior. L'espai interior està cobert amb volta de creueria, descansant els nervis en unes mènsules prop dels angles. Els laterals est i sud tenen dos finestres amb arc de mig punt cadascun amb les campanes, mentre que el nord i oest sols disposen d'una finestra que està tapiada. El terrat de la torre està delimitat per una balustrada amb pinacles, circulars al centre i triangulars als angles.
Protecció Bé: Església Parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Castelló
Municipi: Vistabella del Maestrazgo
Categoria: Monument
Codi: (A. R. I.) - 51 - 0009181 - 00000
Registre: (A. R. I.) REGISTRO BIC INMUEBLES: Anotació preventiva
Data d'Incoació: 22-02-1996
Font: MInisterio de Cultura (2007)
En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser autoritzades explícitament per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat actual El campanar fou restaurat durant l'any 2003 per problemes de moviment del terreny on es troba i des de l'exterior presenta un bon estat de conservació. L'estat interior és prou bo i sols hi ha algun dany a la volta de la sala de les campanes. La maquinària del rellotge està guardada dins d'un moble construït expressament per a ella i tancat per evitar que s'acumule la brutícia sobre la maquinària. El seu estat de conservació és bo però no està en funcionament. A la sala de les campanes hi han guardats diversos elements, entre els quals destaquen dos batalls. Un d'ells és el de la Campana 2 (La Puríssima Concepció). També en aquest espai està la matraca.

Les quatre campanes conserven la instal·lació tradicional amb unes truges de fusta de perfil tradicional local. Tenen un perfil mixtilini amb formes còncaves i convexes i la de la gran és més semblant al tradicional valencià. L'estat de conservació de les truges és regular pel pas del temps i l'acció dels agents climàtics. Presenten un batall lligat, maça horària la gran i la xicoteta (no funciona) i aquestes campanes també tenen electromall monofàsic per a tocar els quarts i hores. La segona campana del conjunt (començant des de menys pes) presenta un gran badat que naix del peu i arriba pràcticament fins al terç. A més li falta un bon tros del llavi. Sembla que ja fa algunes dècades que està trencada i que durant un temps es va seguir tocant. Per altra banda, al baptisteri de l'església està guardada l'antiga campana de l'ermita de Sant Bertomeu, depositada sobre un palet de fusta. Té també un gran badat que arriba fins al terç.
Campanes Joc de campanes en instal•lació tradicional en regular estat de conservació, per a restaurar. Les truges de fusta són de gran interés, i segurament molt més antigues que les campanes. Al baptisteri parroquial està depositada la campana de l'ermita de Sant Bertomeu, que des d'aquest edifici va passar al Santuari de Sant Joan i finalment al temple parroquial. És una important campana fosa l'any 1751. De les campanes situades a la torre, dos són dels Hermanos Roses de València i varen ser foses l'any 1933. La xicoteta està dedicada a Sant Miquel i la major a Santa Bàrbara. La mitjana va ser fosa per son pare, Vicente Domingo Roses Soler en 1917. La tercera del conjunt la va fondre Pedro Palacios en 1888, el mateix any en què va fondre altres dos campanes per al Santuari de Sant Joan i la parròquia de Xodos. Aquestes dos campanes estan dedicades a la Puríssima.
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, la víspera del Corpus, després del vol de campanes es donaven tantes batallades com era l'hora de la missa major de l'endemà, per fer-ho saber als masovers. Documentat als veïns per Luis Antonio ROMERO BALAGUER (07-12-2017). La instal·lació de les campanes permet tant el seu vol com el repic. La major es tocava diàriament per a les oracions i tocs de missa. Aquesta campana tocava les hores i la xicoteta els quarts.
Tocs actuals de campanes Actualment sols es toca manualment la campana gran amb una corda i cadena unida al batall que arriben fins als peus del campanar. Aquesta campana toca les hores automàticament i la xicoteta els quarts.
Propostes El conjunt de campanes requereix una important i complexa restauració. Tal com s'ha indicat a l'apartat de la conservació, la instal·lació de les quatre campanes és tradicional i per tant té un gran valor patrimonial. En cas d'intervenció cal primar la seua conservació i restauració respectant tots els valors del conjunt. Sols s'admetrà el canvi parcial o total de les truges si els elements que la conformen no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre les parts canviades han de seguir el perfil de les originals. Respecte al gran badat i fragment del llavi que falta de la campana tercera (Puríssima Concepció), es podria plantejar la soldadura com una possible forma de recuperar la campana, treball que ha de fer una empresa especialitzada. També es podria optar per guardar la campana i fondre una nova de semblants característiques. Un procediment semblant es podria plantejar amb la campana de l'ermita de Sant Bertomeu, o bé optar per guardar-la i valorar-la com a element patrimonial.
Autors
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • LLOP i BAYO, Francesc (13-07-2002)
  • ROMERO BALAGUER, Luis Antonio (07-12-2017)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica de les campanes i actualització de les fitxes] (08-08-2020)
  • Quadrant solar
    Hi ha un quadrant solar en la façana, baix del campanar, orientat al sud.
    Matraca
    Hi ha una matraca en la sala de campanes, en molt mal estat. El braç presenta unes interessants estries en espiral que podrien procedir d'un antic retaule desaparegut durant la Guerra Civil (1936-1939). Cal conservar aquesta singular matraca i restaurar-la.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    CERDÀ, PacoToque de atención de los campanarios2014
    GENERALITAT VALENCIANASubvencions de campanes 20042004
    18 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 16-08-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Baptisteri de l'església parroquialSant Bertomeu (0)17514553
    Església parroquialCampana d'eixida a missa (00)1850ca205
    Sala de les campanesSant Miquel (1)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)193365159
    Sala de les campanesPuríssima Concepció (2)PALACIOS, PEDRO188872216
    Sala de les campanesPuríssima, la mitjana (3)ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)1917105670
    Sala de les campanesSanta Bàrbera, la gran (4)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)1933110771

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - VISTABELLA DEL MAESTRAT (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat

    Descripció Existeix maquinaria mecànica de rellotge
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2013

  • VISTABELLA DEL MAESTRAT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 28-11-2020
    Convertir a PDF