Inventari de Campanes

Parròquia de la Transfiguració del Senyor - ALFAFARA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 54)


Data de construcció Segles XVIII
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal del temple parroquial. És de planta quadrada, construït amb pedra tallada i té tres cossos. El primer cos està dividit en quatre trams de semblant factura i a la cara orientada cap a la façana principal del temple trobem la mostra del rellotge. Una cornisa separa aquest cos del segon o de les campanes. En aquest trobem quatre finestres amb arc de mig punt, una per cada costat, que estan emmarcades per unes pilastres toscanes (dos per cada cara), situades sobre un basament. Sobre aquestes hi ha una cornisa. El tercer cos està format per dos nivells més menuts i amb finestres. El primer té uns aletons en diagonal. Està rematada per una coberta a quatre aigües amb creu i veleta. Té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Té un graffitti que documenta la inauguració del rellotge elèctric l'any 1973 i altre a la sala de les campanes que podria indicar el diàmetre d'una campana.
Estat original Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local que presentava lleugeres variacions respecte del tradicional local. Sembla que les tres tenien llargues cordes unides als batalls per repicar-les des dels peus del campanar.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo. De les campanes, la més xicoteta i la major estan mecanitzades amb motor de vol continu i dotades amb truges de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La mitjana té una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià i està motoritzada amb motor d'impuls. Les tres disposen d'electromalls monofàsics i batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat.
Campanes Té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta va ser fosa l'any 1822 i està dedicada a Santa Cecília. No indica el nom del seu autor, però es podria atribuir al fonedor de Benissoda Domingo Roses Vila, que eixe mateix any va fondre una campana per a Planes i que presenta similituds amb aquesta. La mitjana està dedicada a Santa Maria i va ser fosa als tallers de la foneria Hermanos Portilla. La major està dedicada al titular de la parròquia i data de l'any 1974.
Tocs tradicionals de campanes Fins a la mecanització dels anys 70 les tres campanes grans presentaven llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar i servien per a tocar-les des de baix. Es voltejaven des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament.
Intervencions El campanar és una construcció datable al segle XVIII o primers anys del XIX. Segueix el model dels campanars barrocs valencians amb elements clàssics com les cornises, pilastres o entaulaments; i el típic remat amb dos altures. Les campanes sembla que no les destruïren durant la Guerra Civil (1936-1939) o com a mínim se salvaren dos. Aquestes es varen fondre al segle XIX. L'any 1943 es va fondre als tallers de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida la campana major, peca que seria refosa l'any 1974 per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Possiblement aquest any es canviaren les truges de fusta de totes les campanes per altres de ferro i les motoritzaren, deixant d'interpretar els tocs tradicionals. L'any 2013 es va refondre la Mitjana i Industrias Manclús la va instal·lar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall.
Propostes Cal restaurar la campana gran i la xicoteta. Aquestes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar.
Autor
  • MONTELL TORMO, Isaac [Primera presa de dades] (08-08-2017)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (24-11-2019)
  • Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    BLANCO MONTEJO METALOCK S. A.Correo personal sobre cosido de grietas de campanas1998
    SELLÉS, P.En busca de campaneros 2021

    Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaAudioDataDuració
    CAMPANERS DEL COMTATL’art de tocar les campanes 21-01-202015:24
    17 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 28-03-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Diví Salvador (refosa)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA1943402
    campanarMitjana (2)PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA188269190

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de les campanesSanta Cecília (1)ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)182263145
    Sala de les campanesSanta Maria (2)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)201264.5155
    Sala de les campanesDiví Salvador (3)MANCLÚS, SALVADOR197489408

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • ALFAFARA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 46 Visitants: 46 Usuaris: 0