|
| | Descripció |
Fundat pels monjos del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 830, els seus orígens són de l'època carolíngia i per a la repoblació de la comarca. L'any 835, l'abat Carlot de Tavèrnoles va aconseguir del rei de França, Lluís el Piadós la protecció i el poder triar lliurement l'abat. A partir del segle XII la seva importància va anar desapareixent, l'any 1312 és documentat com a parròquia, fins que l'any 1580 el papa Climent VIII va donar les seves rendes al seminari de la Seu d'Urgell, que es constituí el 1592.
De tot el conjunt arquitectònic la part més important que es conserva és l'església. Consta d'una sola nau reduïda, coberta per una volta de canó apuntada, amb un absis semicircular a llevant, i dues absidioles laterals. Sobre la façana de l'oest, té un petit campanar posterior de cadireta amb dues obertures. La seva porta d'entrada es troba a la façana sud.
En l'actualitat està enmig de l'embassament de la Baells damunt d'un cim que sobresurt de l'aigua. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu Episcopal de Vic guarden diverses peces procedents d'aquesta església. Al curiós penyal sobre el qual es dreça el monestir hi ha excavades antigues coves o refugis que podrien correspondre a una etapa molt arcaica de la seva vida religiosa, probablement anterior a la construcció del monestir. VIQUIPÈDIA (15-09-2015) |
|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-3212
|
|---|
|
