| Alçada del campanar | 24 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 1393 metres. Església romànica de finals del segle XII modificada posteriorment en ésser sobrealçada i en afegir-se-li capelles laterals per banda cap als segles XVIII-XIX. Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor, coberts amb voltes d'aresta sobre tres arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular romànic prolongat per un tram trapezial i decorat externament, sota la cornisa, per arcs cecs i lesenes. El cor amb una barana de fusta descansa en un arc rebaixat i un embigat de fusta. Els seus murs són de maçoneria de lloses i amb carreus a cantoneres pel que fa a les obres d'ampliació; pel que fa a l'absis romànic té paraments de carreus d'escairat matusser de pedra grisa i disposats en filades uniformes. El portal d'arc de mig punt es troba obert a la façana lateral de migdia. Dimensions: 22'40 x 6'76 x 7'24 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 14'35 metres; per l'exterior en fa 23'50 x 8'90 de llargada i amplada respectivament. Guarda unes piques romàniques, una de baptismal en un sol bloc de pedra amb una boca de 86 centímetres de diàmetre i una circumferència exterior d'un metre vint; està apuntalada sobre tres peus cilíndrics decorats amb relleus igualment com tota la superfície de la pica; conserva també dues per a oli, ambdues amb relleus laterals arcaics; un retaule gòtic del segle XV-XVI de Pere Espallargues (1490-1527) dedicats als patrons de la parròquia i restaurat el 1991; un sarcòfag amb decoració de baix relleu, i unes pintures murals barroques en el presbiteri d'estil popular. A prop, en el mateix recinte tancat del temple, s'hi troba una alta torre de planta de ferradura que deuria ser un comunidor i, anteriorment, una torre de defensa; la seva alçada és d'uns 10 metres. Campanar romànic de finals del segle XI, anterior a l'església perquè segurament formava part d'un temple primitiu. Té planta quadrada (4'35 x 4'35 m) i està dividit en quatre pisos sobre una alta base sense obertures; en el primer s'obre una finestra d'arc de mig punt a cada cara, la de ponent tapiada; al damunt de cada finestra, a cada pis, hi ha una ornamentació a base d'un fris d'arcs cecs i, en algun, a més a més, de dents de serra; al segon pis, les finestres són geminades i, al tercer i quart, triforades; els caires estan destacats a manera de lesenes cantoneres; al capdamunt s'alça una agulla piramidal vuitavada amb inflexió sobre una base quadrada. Els seus murs són de carreus escairats de manera matussera, petits i força regulars de pedra tosca i granítica grisenca. Per l'interior, avui degudament restaurat, hi puja una escala metàl·lica fent ziga-zaga situada en l'ull del campanar que arriba fins al penúltim pis; des d'aquest fins a l'últim hi ha una escala de gat. Tot i que des de fora no faria els metres mesurats en ésser recoberts els seus murs per el terra alt del cementiri que l'envolta, per dins davalla més a fons fins al nivell de la nau. Situació: adossat al mur nord proper a l'absis orientat a llevant. Alçada: 24'00 metres. Esveltesa: 5,5 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional 1961-MH-ZA Identificador: RI-51-0010157 |
| Campanes |
A Son hi ha dos assentaments amb campanes relativament pròxims, que són l'església de Sant Just i Sant Pastor, i el Comunidor, i cada un amb dues campanes. Al campanar romànic d'aquesta església hi ha una sola campana en funcionament, mentre que l'altra es troba a terra, a la porta de l'església. El comunidor conté dues campanes situades en un templet que sobresurt per damunt de la teulada del comunidor, i aquesta situació les fa gairebé inaccessibles. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ORRIOLS, Xavier | Les campanes a les valls d'Àneu | 1995 |
| LLUVICH, Marta | Restauran el reloj de Son del Pi e informatizan las campanas para sonar | 2007 |
