| Descripció |
Altitud: 125 metres. Església construïda entre el 1574 i el 1581 en estil gòtic tardà. Consta d'una nau de cinc trams coberta amb una volta ogival simple i capçada per un absis poligonal de cinc costats reforçat per l'exterior amb robustos contraforts. Té un cor amb barana de pedra calada sobre un arc carpanell i una volta bufada baixa damunt el cancell d'obra; té unes tribunes sobre els altars laterals; aquests estan coberts amb voltes de creueria; per damunt d'ells hi ha uns grans òculs, quatre per banda, vidriats i acolorits amb representació de figures santes. La façana principal renaixentista té el portal rectangular flanquejat per columnes corínties mig estriades sobre pedestals adossades a cada brancal, un entaulament i un frontó triangular; un petit grup escultòric de Sant Martí al damunt i un gran finestral del gòtic florit quadriforat amb el timpà calat; tot queda coronat per una cornisa angular amb merlets esglaonats al damunt i una creu de pedra al cim. Els seus murs de pedra de Montjuïc són de maçoneria i tots estan coronats de merlets esglaonats. A l'interior, els pilars i els arcs són de pedra granítica grisa i els murs i els plements estan emblanquinats. Per les seves dimensions se la coneix per "la Catedral de la Costa". Va prendre per model l'església barcelonina del convent dels Àngels. Dimensions: 31'54 x 9'43 x 13'55 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les poc fondes capelles laterals fa 13'37 metres. Arquitecte: mestre de cases Antoni Mateu. Guarda quatre grans quadres de principis del segle XVII (1621) de Lluís Gaudín, pintor barceloní, sobre la vida de sant Martí que formaven part del retaule desaparegut el 1936 i que foren desmuntats abans de la destrucció del conjunt. Conserva la trona barroca de pedra amb barana metàl·lica i alguns titans de pedra de l'antic retaule barroc avui desaparegut. Campanar renaixentista auster coetani del temple. Té planta gairebé quadrada (6'30 x 5'90 m); en el cos superior de perímetre lleugerament més reduït que el primer i separat d'ell per una motllura s'hi ubica la cel·la; queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara menys a ponent on n'hi ha dues de petites; està capçat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra coronada de merlets esglaonats; una esfera d'un rellotge es troba a la banda de migdia; sobre el terrat s'aixeca una gran estructura metàl·lica (no s'ha inclòs en la mesura de l'alçada) per sostenir les campanes horàries. Els seus murs són de paredat amb carreus a les cantoneres; tota la pedra és d'un material groguenc. Té un sòcol d'un gruix de 20 centímetres de grans carreus ben escairats. Per accedir a la cel·la hi ha una escala del tipus català sobre voltes i arrapada als murs; des d'allí fins al terrat n'hi ha una de cargol de fusta. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 25'98 metres. Esveltesa: 4,1 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-9091 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ERMEC | Presentación de referencias de instalaciones | 2009 |
| ERMEC | Restauració de les campanes de Teià | 2014 |
