| Alçada del campanar | 42 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 445 metres. Església neoclàssica aixecada entre el 1750 i 1763. Consta d'una nau i transsepte; la nau té cinc trams coberts amb voltes de llunetes i està capçada per un absis poligonal de cinc costats; en el creuer s'aixeca una cúpula vuitavada amb una balconada a la seva base amb barana de fusta; també una balconada ressegueix tota la base de la volta inclòs l'absis. El llarg transsepte té en els extrems dels seus braços dues capelles fondes cobertes per sengles cúpules, poligonal la de la dreta i el·líptica la de l'esquerra; la capella del Roser també està coberta per una petita cúpula amb cupulí. Als peus hi té un cor sobre l'atri. La façana principal és del 1800 amb una gran escalinata del 1897. Hi ha una gran portalada amb el portal en arc rebaixat flanquejat per fines columnes sobre pedestals, quatre a banda i banda; una segona zona superior separada de l'anterior per una motllura destacada presenta tres fornícules buides amb columnes a cada costat situades com les anteriors i de fust més esvelt i amb coronament per un entaulament i un frontó circular al centre; la tercera zona del frontis destaca per una gran rosassa calada i un frontó triangular al damunt; el frontis resta coronat per una cornisa motllurada horitzontal amb una barana de balustres i un cos de carreus al centre; té quatre pinacles laterals i un de central amb creu al cim. A banda i banda d'aquest frontis, hi figuren dos cossos simètrics, el de la dreta convertit en campanar; el de l'esquerra, possible segon campanar, avui resta inacabat i cobert per una taulada d'un sol vessant amb el mur del segon cos arrebossat. Dimensions: 56'56 x 15'06 x 22'56 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 26'70 metres; el transsepte en mesura 52'39 de llargada des del fons de les capelles dels seus braços, 14 d'amplada i 22'56 d'alçada; la cúpula arriba als 31'51. Arquitectes: Blai de Trinxeria, enginyer militar, ajudat per Joan i Tomàs Soler. Antoni Celles dirigí les reparacions fetes el 1819. Guarda un retaule barroc del Roser on hi treballà Pau Costa (1672-1728) del 1704 al 1707; un grup escultòric de Ramon Amadeu (1745-1821) i la imatge de Sant Esteve de Josep Clarà (1878-1958); conserva també el quadre del Greco (1541-1614) Crist portant la creu; l'altar major és de Joan Carles Panyó (1755-1840) pintor neoclàssic. Campanar neoclàssic coetani del temple. Té planta rectangular (7'20 x 8'40 m) amb murs de grans carreus com a sòcol; un segon cos, també rectangular, de menys perímetre, té els murs arrebossats amb carreus a les cantoneres i un rellotge d'esfera al capdamunt; un tercer cos on es troba la cel·la és de planta octagonal irregular amb quatre grans finestrals amb barana d'obra. Està coronat per una destacada cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra. Sosté una estructura metàl·lica amb les campanes horàries. El segon alt cos té algunes petites obertures en diversos nivells. Per l'interior hi puja una escala del tipus català sobre voltes i arrapada als murs; des de la cel·la fins al terrat només s'hi puja per una escala metàl·lica de gat. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant. Alçada. 42'00 metres. Esveltesa: 5 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès nacional Església de Sant Esteve Declaració: 14/12/1992 Identificador: BCIN: 1885-MH BIC: RI-51-0007065 IPA: 3797 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| DE LA ROCA, Joan | Fundición de las campanas | 1962 |
| PALLÀS MARIANI, Xavier | Qui toca les campanes? | 2013 |
| OLIVERAS, Andreu | El campanar de Sant Esteve: un únic rellotge, dues hores diferents | 2015 |
| PALLÀS MARIANI, Xavier | Quan les campanes callen, sonen les tenebres | 2015 |
| VALERI, Xavier | Un mestre farà un inventari de les campanes de la Garrotxa | 2015 |
| ESTÉBAN, R. | Sant Esteve d'Olot ja té les busques noves | 2016 |
| PALLÀS MARIANI, Xavier | La campana del Tro | 2016 |
| OLLER MITJANAS, Ariadna | El triste olvido de la campana más antigua de Catalunya | 2017 |
| GARROTXA DIGITAL | Olot recupera la figura del campaner el dia de Sant Esteve, de la mà de Xavier Pallàs | 2019 |
| VALERI, Xavier | Olot torna a sentir tocar campanes | 2020 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| PALLÀS MARIANI, XAVIER | L’estudi de Xavier Pallàs documenta 194 campanars i 231 campanes de la Garrotxa | 04-12-2017 | 01:20 |
| Les campanes, un patrimoni oblidat | 12-12-2017 | 12:18 | |
| PALLÀS MARIANI, XAVIER | Olot recupera la figura del campaner el dia de Sant Esteve, de la mà de Xavier Pallàs | 27-12-2019 | 01:35 |
