Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Mateu - SANT MATEU DE BAGES (CATALUNYA)

(Referència: 6596)


Alçada del campanar 17.5
Descripció Altitud: 570 metres.
Església antiga refeta de nou al segle XIX (1831) en estil neoclàssic. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes, transsepte que no sobresurt, cimbori quadrat sobre el creuer amb cúpula semiesfèrica sobre petxines al seu interior; la capçalera és recta. Els seus murs mostren paraments de carreus irregulars mig barrejats amb altres de maçonaria, tots d'un material tirant a torrat; els caires estan reforçats amb carreus ben escairats de mida mitjana. Una cornisa a base de filades de teules sobreposades recorre tot el llarg dels murs. Té un portal d'arc rebaixat obert al frontis orientat a ponent; al damunt, un baix relleu decoratiu gòtic, un òcul a mitja alçada i la cornisa angular amb creu al cim.
Dimensions: 23'07 x 5'60 x 8'81 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 9'30 metres, la mateixa que correspon a la llargada del transsepte que, d'amplada, en fa 5'47; la cúpula arriba als 12'45.
Arquitecte: Joan Ribera i Mestres per la restauració feta al campanar el 1999.
Guarda una calaixera gòtica a la sagristia; a l'interior del temple es troba un sarcòfag gòtic de cap el 1392 d'un rector de la parròquia; a l'exterior prop de la sagristia s'han trobat unes tombes antropomorfes excavades en la roca.
Campanar preromànic del segle X (any 983). Té planta quadrada (3'10 x 3'10 m) i una base atalussada posterior al cloquer original; el prisma va reduint progressivament el seu perímetre encara que de forma gairebé imperceptible a mesura que s'eleva de tal manera que presenta una estructura tronco-piramidal; té una finestra d'arc de mig punt peraltada a mitja alçada oberta a la banda de migjorn, i en els cossos superiors, a cada costat, primer finestres geminades de capitells corintis (els actuals són una còpia dels originals guardats en el Museu Comarcal de Manresa) i al damunt, finestres d'arc de ferradura. Està coronat per una minsa cornisa i una teulada a quatre vents, teulada de recent instal·lació en lloc de l'antiga i que cobreix una volta semiesfèrica preromànica de lloses; una campana penja sota la volta. Els seus murs de paraments de petits carreus irregulars matusserament picats són de molta gruixària que va disminuint en ascendir; el gruix a la cel·la és d'un metre; deixa per l'interior un ull força estret.
Des del 2002 hi puja una escala metàl·lica pel centre a fi de no de tapar les obertures que es troben en els diversos pisos; té estructura de cargol fins a un pis a partir del qual puja recta, gairebé vertical, amb baranes metàl·liques que permeten fer-ho amb seguretat; aquesta segona estructura està dividida en dos trams separats, com en l'anterior pis, per un sòl en reixat metàl·lic. L'entrada actual es fa a nivell del terra de l'església, des de la sagristia, però antigament es deuria fer més avall ja que s'ha trobat una entrada antiga a un nivell soterrat d'un metre i escaig descoberta recentment, nivell que sembla conté restes preromàniques.
Situació: adossat al centre del mur del migdia.
Alçada: 17'50 metres. El nivell de l'entrada primitiva, enfonsada, no s'ha tingut en compte en calcular l'alçada, ja que s'ha mesurat des del terra on sembla que s'aixeca ara (2001) el campanar, el mateix nivell del terra de l'església.
Esveltesa: 5,6
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-17093
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (30-06-2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (18-02-2009)
  • 6 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 17-03-2015


  • SANT MATEU DE BAGES: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF