| Alçada del campanar | 29.33 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 75 metres. Església parroquial neoclàssica aixecada al segle XVIII (1773-1782) damunt restes d'altres èpoques potser fins i to del preromànic; avui (2006) aquest temple està des del 1969, també, per al servei litúrgic del monestir cistercenc adjacent de Santa Maria. Consta d'una nau de tres trams, un d'ells amb el cor, coberta amb una volta de llunetes sobre tres arcs torals de mig punt; una imposta motllurada clàssica recorre la base de la volta i, sota cada arc toral, li correspon una pilastra d'escàs relleu; està capçada per un absis poligonal de cinc costats desiguals cobert per una volta de quart d'esfera sobre cinc nervis de secció rectangular més amples al punt de la clau de volta. Té un cor als peus amb balustrada de fusta sobre un arc rebaixat i una volta de llunetes i d'un cancell vidriat digne. Encara s'hi poden veure alguns vestigis d'un anterior temple romànic segurament del segle XI com el mur que dóna a llevant, banda dreta, i també la base del campanar. El frontis neoclàssic està arrebossat i pintat de groc amb les cantoneres del granit gris de les pedreres properes; en canvi els murs laterals mostren paraments de paredat amb el morter ben a la vista. La portalada classicitzant té un marc rectangular de granit i senzilles pilastres adossades als muntants, un arquitrau llis, cornisa, una fornícula amb la imatge de la patrona flanquejada per dues orles on hi figura gravada la data del 1777; una rosassa motllurada i atrompetada a mitja alçada, un rellotge de sol acabat de pintar amb les dates 1879-2006, una finestra rectangular i, per coronament del frontis, una cornisa en curvatura convexa al centre i còncava a les ales. Dimensions: 18'15 x 7'44 x 11'24 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 13'50 metres. Guarda dos retaules del barroc rococó, segle XVIII; una Mare de Déu del 1968 de l'escultor Martí Sever de Santa Coloma de Forners; a la fornícula del frontis, la imatge de santa Agnès amb l'Anyell al braç esquerre, obra barroca de marbre blanc; i una pica beneitera del segle XVIII. Campanar neoclàssic coetani del temple. Té planta quadrada (3'40 x 3'40 m) amb murs de la base romànics de la segona meitat del segle XI tot i que els arcs, avui paredats, que són visibles a l'alçada del cor actual, podrien fer pensar que són anteriors, del segle X potser. Els paraments de la base estan arrebossats i capçats per una destacada motllura composta; al damunt pugen dos cossos octagonals del segle XIX (1829-34) de carreus de granit de la propera pedrera de Bell-lloc; està coronat per una cornisa motllurada i una cúpula de vuit sectors triangulars coberta de ceràmica groga amb dibuixos en verd, i una bola al cim. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi penja una campana des del 1940; avui (2007) n'hi ha quatre. Una motllura composta destacada es troba a la base de la cel·la. Les antigues finestres del primitiu campanar romànic avui estan paredades a excepció de la que es troba a l'alçada de l'actual cor convertida en porta d'entrada al campanar; l'escala que puja al cor, a l'esquerra, és de pedra picada i té barana d'obra amb passamà de fusta; des del cor, a la dreta, una escala estreta sobre volta catalana amb graons de maó puja arrapada al mur i deixa l'ull de l'escala tancat per un cos prismàtic d'obra; per aquest ull hi havia la corda que servia per fer repicar la campana; avui hi puja també el cable elèctric que serveix per fer repicar el joc de campanes amb programació dels horaris dels actes litúrgics del monestir. Arquitecte: mestre d'obres Pere Roca pel que fa a l'obra del segle XIX. Situació: damunt l'ala dreta del temple, a llevant, fent angle al sud-est del frontis encarat a migdia. Alçada: 29'33 metres. Esveltesa: 8,6 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-7374 |
| Autor | |
