| Alçada del campanar | 36.73 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 175 metres. Església gòtica aixecada entre el 1260 i el 1333. Consta de tres naus, la central gòtica de quatre trams coberts amb voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de cinc costats, que n'aparenten set, cobert amb una volta ogival de nervis units en una clau que representa l'Anyell de Déu; tot el temple està il·luminat amb finestrals geminats vidriats d'arc apuntat calat. Les dues naus laterals foren afegides posteriorment, al segle XVII la nau de tramuntana i al XIX (1864) la de migjorn; el cor és del 1570 i es troba, com en la majoria dels casos, als peus del temple. El portal principal al frontis encarat a ponent és rectangular en un cos neoclàssic del 1849 que sobresurt i està recobert per una terrassa amb balustrada i una fornícula exempta amb la imatge de la patrona obra de J. Bohigas; l'entrada està constituïda per una arcada dovellada de punt rodó precedida d'un cancell amb portes de vidre; a mitja alçada hi ha una gran rosassa atrompetada amb vidres de colors que representen dos àngels amb l'escut de la ciutat; l'entrada lateral, situada prop de l'absis llevantí, s'obre en el mur de migdia; es tracta d'una portalada gòtica atrompetada de principis del segle XIV amb cinc arquivoltes apuntades i bordó sobre dues columnetes per banda alternades amb antes i amb un fris sota impostes esculpit en baix relleu; damunt la llinda hi ha un timpà amb restes d'un calvari pintat, també del segle XIV. Els seus murs són de pedra carreuada amb peces petites ben escairades als paraments i mitjanes a les cantoneres. Dimensions: 18'00 x 5'50 x 19'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada no inclou el cancell que té una fondària de 2'50 metres; l'amplada de les tres naus arriba als 10'25 metres i des del fons de les capelles laterals a 16 metres. Arquitectes: Pere de Torroella de Fluvià consta que se n'encarregava cap el 1290 pel que fa a la nau gòtica; J. Figueres dirigí la reconstrucció del temple després del 1939. Guarda una imatge neogòtica de l'Assumpció del 1957, a la portada, obra de J. Bohigas; una altra d'alabastre de la Mare de Déu i el Nen, al presbiteri, també de J. Bohigas, i igualment d'ell és al Sant Crist de l'altar major i els relleus de les trones; altres imatges de J. Martí són la Puríssima (1946) i la Mare de Déu de Fàtima (1951); la de Sant Antoni de Pàdua és de J. Carreras (1944); unes pintures de R. Noè del 1960 es troben als timpans de les portes del presbiteri. També es guarda, al baptisteri, una pica baptismal romànica del segle XII i, prop de la sortida, n'hi ha una altra, amb relleus, del XVII; les vidrieres de colors amb escenes religioses i locals són dels vidriers A. Martorell i A. Oriach, col·locades entre el 1947 i 1962. Té un orgue del 1958 situat al cor. Campanar de cadireta amb sis ulls d'arc de mig punt disposats en tres pisos, dos en cadascun d'ells, tots en arc de mig punt; en un dels dos superiors hi pengen dues campanetes. Els seus murs són de carreus petits i ben escairats d'un gruix de 1'80 metres, gruix que va disminuint a mesura que s'eleva l'espadanya. Situació: prolongació vertical del frontis encarat a ponent. Alçada: 36'73 metres. |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-14989 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ACN | Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local | 2021 |
| AJUNTAMENT DE BANYOLES | Convocatòria sessió ordinària del Ple | 2021 |
| ARTIGAS FONTÀS, Berta | Les campanes de l’església de Banyoles deixen de sonar per no molestar uns pisos turístics | 2021 |
| CASAS, Jordi | Campanes i esquelles | 2021 |
| DURAN, Pere | Les campanes de Sta. Maria dels Turers tornen a tocar de nit | 2021 |
| NOTÍCIES 324 | Silencien de nit unes campanes a Banyoles per la queixa d'un amo de pisos turístics | 2021 |
