Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Julià - ARGENTONA (CATALUNYA)

(Referència: 6831)


Alçada del campanar 24.2
Descripció Altitud: 88 metres.
Església aixecada en estil gòtic tardà entre el 1515 i el 1539; fou restaurada el 1897. Consta de tres naus de quatre trams, un d'ells amb el cor, separades per arcs formers apuntats sobre pilars octagonals; estan cobertes per voltes ogivals amb arcs torals apuntats; la capçalera la forma un absis poligonal de set costats. Té un cor als peus amb barana de fusta de melis sobre d'un arc carpanell i una volta de creueria. Els seus murs són de maçoneria amb pedra de Montjuïc.
La façana principal arrebossada i pintada i amb grans carreus a les cantoneres de granit gris té una portalada amb el portal rectangular de marc acanalat coronat per una arquivolta dovellada i amb bordó del gòtic flamejant; al damunt hi té una bonica rosassa calada i una minsa cornisa horitzontal. És destacable la capella del Santíssim de primers del segle XX, neogòtica, de tres trams coberts per voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de cinc costats; els seus murs estan coronats per merlets esglaonats a tot al llarg del carener de les façanes i de l'absis poligonal, i per gàrgoles figuratives sobre els contraforts, tant en la capella com en l'edifici del temple, sempre en les capçaleres. Té dues entrades, la principal al frontis orientat al sud i una de lateral pel cantó de llevant. Té un digne cancell de fusta treballada.
El 1589 s'aixecà una gran torre de dos pisos de planta quadrada destinada a comunidor; està situada a poca distància de l'esquerra de la capçalera; és obra del mestre d'obres de Mataró Joan Salvador.
Dimensions: 30'85 x 7'96 x 10'49 metres respectivament de llargada, ampla i alçada.
Arquitectes: mestres d'obres Miquel Canut de Girona i el francès Perris Absolut; l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch (1867-1956) féu la traça de la capella del Santíssim.
Guarda, penjats de tres costats de l'absis major, sengles tapissos obrats per Grau Garriga el 1964.
Campanar renaixentista del 1521. Té planta quadrada (4'44 x 4'44 m) i està coronat per un terrat amb barana de merlets esglaonats i gàrgoles als angles. La cel·la queda oberta amb finestrals d'arc apuntat amb el marc acanalat, dos al sud i al nord, i un tant a llevant com a ponent; té unes fines motllures al dessota i al seu damunt i l'esfera del rellotge sota finestrals. Els seus murs són de carreus regulars de granit. A la seva base hi ha una capella lateral coberta per una volta de canó perpendicular a les voltes de les naus; és de carreus mitjans ben escairats.
Es puja per l'interior del campanar per una escala de pedra amb barana de ferro amb entrada pel costat de ponent de la nau lateral; a l'alçada del cor, una escala de cargol d'obra, dins un cilindre, puja arrapada al mur oest del campanar fins a la cel·la; des d'allí, per una escala de gat, s'arriba al terrat.
Situació: mig incorporat al cos de ponent, proper al frontis encarat a migdia.
Alçada: 24'20 metres.
Esveltesa: 5,4
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-8309
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (25-02-2009)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    EFEDescubren la estructura donde se fundió la campana Juliana de Argentona2015
    ESQUÉ BALLESTA, MiriamInforme corresponent a una estructura de fosa de campanes (Argentona, Maresme)2015
    F. C.Excavaciones arqueológicas hallan una fundición de campanas en Argentona2015
    5 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 19-11-2015

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    JulianaANDREU, JOAN16901201001

  • ARGENTONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF