Alçada del campanar |
34.6 | Descripció |
Altitud: 25 metres.
Església del segle XV molt modificada al segle XVII a partir del 1675; en ser ampliada es va convertir en un temple d'estil barroco-neoclàssic. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes sobre set arcs torals de mig punt, transsepte del barroc auster carmelità amb els trams dels extrems coberts per cúpules sobre petxines. El frontis del 1861, d'estil eclèctic, té un mur de carreus ben escairats de pedra blanca, un portal rectangular recobert per un arc semicircular que inclou un timpà amb figures; està flanquejat per dues fines columnes per banda sobre pedestals. Unes pilastres amb capitell imitant l'ordre compost divideixen el frontis en cinc àmbits, més estrets els laterals; una motllura composta horitzontal el divideix en dues zones: la inferior, amb el portal i un fris de petites fornícules amb imatges sota mateix de la motllura; als altres àmbits, entre pilastres, hi ha obertes finestres d'arc de mig punt biforades, i finestretes d'un sol arc en els laterals. A la zona superior, al centre, una rosassa calada, i finestres geminades a les zones laterals; i finalment, sota la cornisa, un altre fris de fornícules amb imatges.
Dimensions: 61'00 x 15'00 x 22'85 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitecte: el frare carmelità fra Josep de la Concepció pel que fa al transsepte i capelles laterals; Ercole Torelli, milanès resident a Barcelona, a partir del 1685, i el mestre de cases Benet Juli, també barceloní. La façana del segle XIX és obra de Josep Simó i Fontcuberta.
Guarda un orgue monumental. Conté obres dels escultors Antoni i Marià Riera i Lluís Bonifaç (altar barroc del Roser) del 1691; relleus de Puiggalí a la capella de les Santes; pintures d'Antoni Viladomat (1722) a la capella dels Dolors; de Francesc Monserdà a la del Santíssim; de Miquel Massot a la de les Santes Juliana i Semproniana, i de Pere Pau Muntanya (1799) a l'altar major. L'escultor Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991), noucentista, hi ha fet obres importants després del 1939: imatges al timpà del portal principal, les Benaurances al baldaquí, relleus del Naixement de Maria i l'Anunciació darrere l'altar, la Mare de Déu i les Santes a l'altar major, relleus a la trona, canelobres de bronze esculpits a l'altar major, i altres encara.
Campanar barroc. Té un primer alt cos de planta quadrada (5'27 x 5'27 m) i un de segon octagonal irregular obert amb finestrals, un a cada cara alterna, amb un tipus de garites o tribunes semicirculars als angles i amb balustrada als costats; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i pinacles als vuit angles; els finestrals són d'arc de mig punt flanquejats als caires per pilastres amb capitells toscans i un entaulament sota cornisa. Els seus murs són de carreus de pedra rogenca. Per pujar a la cel·la cal fer-ho per una escala de cargol del segle XIX fins al cor; allí s'hi troba una altra escala metàl·lica de cargol instal·lada el 1985.
Situació: incorporat a l'edifici a la seva ala dreta, la de llevant, darrere mateix de la façana principal encarada a migdia.
Alçada: 34'60 metres.
Esveltesa: 6,5 | Protecció |
Bé cultural d'interès nacional 362-MH-ZA
Identificador: RI-51-0010146 | Campanes |
El campanar compta amb dos conjunts de campanes: les del rellotge o civils, antigues, ubicades en una estructura metàl·lica sobre la terrassa, i les litúrgiques, ubicades en la sala de campanes; quatre són de BARBERÍ d'Olot, del 1954, mentre que la major és de recuperació, després de la guerra, dels HERMANOS ROSES de València del 1927, d'origen desconegut.
Les cinc campanes litúrgiques van ser acuradament desmuntades i baixades per una brigada municipal, als primers dies de la guerra, però després van desaparéixer i no van poder ser localitzades de nou. | Visites als campanars |
Hi ha visites guiades regulars al campanar | AutorsDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (05-03-2003) |