Inventari de Campanes

Basílica Parroquial de Santa Maria - MATARÓ (CATALUNYA)

(Referència: 686)


Alçada del campanar 34.6
Descripció Altitud: 25 metres.
Església del segle XV molt modificada al segle XVII a partir del 1675; en ser ampliada es va convertir en un temple d'estil barroco-neoclàssic. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes sobre set arcs torals de mig punt, transsepte del barroc auster carmelità amb els trams dels extrems coberts per cúpules sobre petxines. El frontis del 1861, d'estil eclèctic, té un mur de carreus ben escairats de pedra blanca, un portal rectangular recobert per un arc semicircular que inclou un timpà amb figures; està flanquejat per dues fines columnes per banda sobre pedestals. Unes pilastres amb capitell imitant l'ordre compost divideixen el frontis en cinc àmbits, més estrets els laterals; una motllura composta horitzontal el divideix en dues zones: la inferior, amb el portal i un fris de petites fornícules amb imatges sota mateix de la motllura; als altres àmbits, entre pilastres, hi ha obertes finestres d'arc de mig punt biforades, i finestretes d'un sol arc en els laterals. A la zona superior, al centre, una rosassa calada, i finestres geminades a les zones laterals; i finalment, sota la cornisa, un altre fris de fornícules amb imatges.
Dimensions: 61'00 x 15'00 x 22'85 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitecte: el frare carmelità fra Josep de la Concepció pel que fa al transsepte i capelles laterals; Ercole Torelli, milanès resident a Barcelona, a partir del 1685, i el mestre de cases Benet Juli, també barceloní. La façana del segle XIX és obra de Josep Simó i Fontcuberta.
Guarda un orgue monumental. Conté obres dels escultors Antoni i Marià Riera i Lluís Bonifaç (altar barroc del Roser) del 1691; relleus de Puiggalí a la capella de les Santes; pintures d'Antoni Viladomat (1722) a la capella dels Dolors; de Francesc Monserdà a la del Santíssim; de Miquel Massot a la de les Santes Juliana i Semproniana, i de Pere Pau Muntanya (1799) a l'altar major. L'escultor Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991), noucentista, hi ha fet obres importants després del 1939: imatges al timpà del portal principal, les Benaurances al baldaquí, relleus del Naixement de Maria i l'Anunciació darrere l'altar, la Mare de Déu i les Santes a l'altar major, relleus a la trona, canelobres de bronze esculpits a l'altar major, i altres encara.
Campanar barroc. Té un primer alt cos de planta quadrada (5'27 x 5'27 m) i un de segon octagonal irregular obert amb finestrals, un a cada cara alterna, amb un tipus de garites o tribunes semicirculars als angles i amb balustrada als costats; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i pinacles als vuit angles; els finestrals són d'arc de mig punt flanquejats als caires per pilastres amb capitells toscans i un entaulament sota cornisa. Els seus murs són de carreus de pedra rogenca. Per pujar a la cel·la cal fer-ho per una escala de cargol del segle XIX fins al cor; allí s'hi troba una altra escala metàl·lica de cargol instal·lada el 1985.
Situació: incorporat a l'edifici a la seva ala dreta, la de llevant, darrere mateix de la façana principal encarada a migdia.
Alçada: 34'60 metres.
Esveltesa: 6,5
Protecció Bé cultural d'interès nacional 362-MH-ZA
Identificador: RI-51-0010146
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (05-03-2003)
  • Matraca
    Matraques o carraus, restaurades pels Campaners de Mataró en 2012.

     

    Bibliografia

    (es pot ordenar per autor o per any)
    AutorTítolAny
    AJUNTAMENT DE MATARÓAgenda - Visita a l’orgue i campanar de Santa Maria i portes obertes a les seccions del Museu Arxiu2013
    AYUNTAMIENTO DE CEHEGÍNCehegín refuerza sus vínculos de hermandad con Mataró en las fiestas de la ciudad catalana2014
    BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÒCalendari de repicades- Any litúrgic1998-19991998
    BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÒCalendari de repicades2002
    BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÓCALENDARI DE REPICADES - ANY LITÚRGIC 2005-20062005
    DEPARTAMENT DE CULTURAJEP 2012: visita a l'orgue i campanar de Santa Maria i jornada de portes obertes a les seccions del Museu Arxiu de Mataró 2012
    MASRIERA, FrancescEl so de les campanes2012
    RADÓ, RamonLa Barram2006
    REDACCIÓNova jornada de visites guiades a l’orgue i el campanar de Santa Maria2014
    tot mataróVisites a l’orgue i el campanar de Santa Maria. Festa de la Candelera 20142014
    TOTMATARO.CATEls campaners de Santa Maria restauren les matraques 2012

    Tocs de campanes en videos

    7 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 19-11-2015


  • MATARÓ: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 25-03-2017
    Convertir a PDF