| Alçada del campanar | 21.56 | Descripció |
Altitud: 150 metres. Església romànica del segle XII (1122) modificada en temps posteriors. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de maó moderna i d'un transsepte, El frontis té un portal dovellat de grans peces en arc de mig punt i un òcul a la part alta sota mateix de la cornisa angular que correspon a una teulada de dos vessants. Els seus murs són de carreus bastos petits, clars i rogencs barrejats. Guarda un retaule del segle XVI del Mestre d'Artés originari de València; i l'antependi o frontal d'altar del segle XVII obrat amb ceràmica per Llorenç Pasollas. Campanar merament funcional del segle XVI. Té planta gairebé quadrada (4'50 x 4'25 m) i està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana de merlets esglaonats. Els seus murs tenen paraments de petits carreus irregulars de pedra clara i rogenca, barrejats. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc rebaixat, una a les cares sud i oest, dues a llevant, i no cap al nord; hi pengen campanes. Té una motllura a la base de la cel·la i a les seves parets nues només hi destaca una modesta finestra rectangular al dessota de la motllura. Situació: adossat al mur de ponent proper al frontis encarat a migdia. Alçada: 21'56 metres. Esveltesa: 4,8 | Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-27506 | Campanes | A Santa Maria de Palau-solità hi pengen dues campanes grans i dues de petites; la més gran és el 1962 i porta el nom de Josepa-Montserrat-Joana; l'altra gran, encara que no tant, és del 1674; les dues petites són del 1846 i 1847. |
|---|---|
| Autors |
