Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Maria del Mar - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 690)



Data de construcció 1683-1689ca
Autors Antonio Borrés, canter; Juan Escrivá Menor
Descripció El campanar es troba ubicat en un lateral de la façana principal. És de planta quadrada i compta amb dos cossos, alçats amb sillars de pedra. El primer cos té dos trams d'igual factura, separats per una senzilla motllura. El segon cos compta amb quatre finestres d'arc de mig punt. A l'exterior trobem quatre pilastres toscanes per cada cara, situades damunt d'un basament. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles. La torre compta amb una escala interior "a la castellana, que recorre el perímetre interior fins arribar a la Sala de les Campanes. A aquesta s'accedeix per mitjà d'una caseta.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti En l'escala hi ha dues plaques metàl·liques d'agraïment als donants del nou rellotge, una de les quals és una poesia.
Estat original Les campanes comptaven amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora. Les quatre grans estaven ubicades a les finestres de la Sala de les Campanes, mentre que el Tiple estava situada a la volta, entre dos bigues de fusta. Suposem que disposarien de ballestes per voltejar-les manualment i alguna tindria corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. La torre disposava d'una maquinària del rellotge, que accionava el toc de les hores.
Estat anterior Abans de les restauracions dels anys 2008 i 2010, les campanes disposaven de truja de ferro i estaven mecanitzades amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Les dos menors, apart del motor, disposaven d'un cigonyal.
Estat actual La torre es troba en desigual estat de conservació, per una banda la cara orientada a l'Avinguda del Port compta amb una capa de brutícia, causada principalment per la contaminació. La resta de cares ja estan netes. L'escala de la torre compta amb prou quantitat de brutícia, així com restes d'instal·lacions anteriors (rodes de vol i motors). A la part alta de l'escala, just on està l'accés a la Sala de les Campanes es va construir una caseta en substitució de la primitiva tapa. Aquesta té una porta que no impedeix l'accés dels coloms a l'escala i dificulta el volteig manual de la campana gran. A la Sala trobem excrements de colom i de nou restes d'instal·lacions anteriors. Baix de les tres campanes grans es conserva el mamperlat, que protegia als campaners.

Les campanes també estan brutes per la colomina. La Maria (la gran) és l'única que conserva la truja de ferro, instal·lada durant la mecanització. La resta de campanes compten ja amb truges de fusta, seguint el perfil tradicional valencià. Estan mecanitzades totes elles amb motor d'impulsos i a més compten les quatre grans amb electromall monofàsic. Disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Campanes Compta amb un conjunt de cinc campanes. Tres d'elles (la Maria, Crist del Grau i el Vicent) corresponen al conjunt fos l'any 1940. La Maria, la Gran del conjunt, està dedicada a la Mare de Déu i compta amb una inscripció al·legòrica de la fosa del conjunt. La Mitjana es dedica al Crist del Grau, patró de l'antic municipi de Villanueva del Grao, mentre que la de Sant Vicent és la quarta del conjunt. La Tercera està dedicada a Sant Josep i va ser fosa l'any 1995, ja que l'anterior campana es va badar. És obra dels Hermanos Portilla de Gajano (Cantabria) i va ser instal·lada per Industrias Manclús. La més menuda de les cinc està dedicada a la Mare de Déu del Pilar. La primera fosa d'aquesta campana es va fer l'any 1940 i commemorava el XIX Centenari de la Vinguda de la Mare de Déu a Zaragoza. Trencada l'any 1959 es va fondre, mantenint les inscripcions de l'anterior.
Tocs tradicionals de campanes Hi havia toc horari, accionant la maquinària del rellotge el toc de les hores, que tocarien de dia i de nit. Les campanes es voltejaven amb corda des de la mateixa Sala de les Campanes i també es repicaven.
Tocs actuals de campanes Les campanes voltegen automàticament, a més les quatre grans repiquen també de forma automàtica. La Gran toca les hores.
Intervencions L'anterior temple parroquial de Santa Maria del Mar comptava ja amb un campanar. Aquest va ser enderrocat a partir de l'any 1683, quan es va iniciar la construcció del nou temple parroquial. La construcció d'un nou campanar estava contemplada a les clàusules del contracte signat l'any 1683. Aquesta clàusula es va alterar l'ant 1689, quan es signa un nou contracte amb Antonio Borrés per tal d'elevar la torre quatre pams. La informació aportada pel contracte ens permet conèixer que la construcció de la torre estava encara al primer cos, faltant per alçar el segon i tercer, que s'havien de construir seguint les traces. L'obra es va ajustar en 1.299 lliures i 10 sous, i tenien que estar acabades en huit mesos. A l'obra va participar a més el picapedrer Juan Escrivá menor i es va acabar de pagar l'any 1694. Al igual que els campanars de Sant Martí, els Sants Joans i el Carme (Parròquia de la Santíssima Creu); la torre es va construir amb sillars de pedra, obtenint el material de les canteres de Godella. Com va disposar l'arquebisbe Isidoro Aliaga compta amb una escala "a la castellana" i al terrat es va construir una torreta amb cupulí, creu i veleta.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va perdre l'antic conjunt de campanes. La proximitat al port de la ciutat va convertir el campanar en un punt de defensa, motiu pel qual el tercer cos es va enderrocar i la barana que tancava el terrat reforçar per tal d'instal·lar sistemes de defensa contra l'aviació.

Acabada la Guerra, es va encarregar un nou conjunt de campanes a la foneria dels Hermanos Roses de Silla. Segons les inscripcions de la campana Gran, el joc es va fondre en maig de 1940, dins de les celebracions per la tornada del Crist del Grau a la capella del temple parroquial. La menor del conjunt es va badar l'any 1959, sent refosa per la foneria de Salvador Manclús, ubicada al mateix barri. La nova campana es va instal·lar amb truja de ferro, així com una roda per a una futura mecanització i un cigonyal per voltejar-la. Al mateix temps es va canviar la truja de fusta de la campana de Sant Vicent per altra de ferro, també amb roda i un cigonyal. En 1960 es va canviar també la truja de la Tercera per altra de ferro, deixant-la preparada per a una futura mecanització. El primer intent de mecanitzar les campanes va tindre lloc l'any 1957 i finalment es va portar a terme en 1964. Les dos campanes grans, que conservaven les truges de fusta, es dotaren d'altres de ferro, instal·lant cinc motors de vol continu. El pressupost contemplava la dotació de cinc martells, però finalment sols instal·laren dos. Els treballs estigueren a càrrec de la foneria de Salvador Manclús.

L'any 2004 es va restaurar la façana principal del temple parroquial i al mateix temps la part del campanar orientada cap aquesta. Les dos campanes menors es baixaren de la torre en l'any 2008. Els bronzes es netejaren per dins i fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta. Durant la restauració, la campana menor va canviar d'ubicació, passant a estar ubicada a la mateixa finestra que la de Sant Vicent. Per aquest motiu el mur de la finestra es va rebaixar. Les campanes quedaren mecanitzades amb motor d'impulsos i la de Sant Vicent a més amb electromall monofàsic. En 2010, la Tercera i la Mitjana, es baixaren també del campanar i es restauraren com les altres. Els treballs estigueren a càrrec d'Industrias Manclús.
Propostes Vist l'estat de la torre, considerem oportú indicar una sèrie d'actuacions a les campanes i la torre. La cara orientada a l'Avinguda del Port deuria ser netejada, de forma que s'eliminara la brutícia que s'acumula per la contaminació urbana. Seria convenient enderrocar la caseta que hi ha junt a la campana gran, ja que dificulta en gran mesura el volteig manual de la campana, arribant a resultar perillós. Una solució podria passar per la instal·lació d'una nova tapa de fusta o metàl·lica, que seria molt més efectiva que l'actual porta i caseta, ja que els coloms entren igualment a l'escala. La campana Gran, deuria ser restaurada, seguint el model de les altres campanes de la torre.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍN NOGUERA, Xavier (30-09-1999)
  • LLOP i BAYO, Francesc (07-06-2003)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (07-05-2015)
  • Rogle, roda de campanes
    Hi ha un rogle, segurament modern, de roda de fusta i onze campanetes

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    ADMINLas campanas de la parroquia ‘Santa María del Mar del arciprestazgo san Pío X’ saludaron la llegada de Benedicto XVI a España2010
    AVANLas campanas de la parroquia de Santa María del Mar regresan hoy al templo tras su restauración2008
    AVANLas campanas de la iglesia de San Luis Bertran de Valencia serán bajadas mañana para iniciar su restauración2008
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    GREMI DE CAMPANERS VALENCIANSI Mostra de tocs tradicionals al campanar de Santa Maria del Mar - València1999
    GREMI DE CAMPANERS VALENCIANSII Mostra de tocs tradicionals al campanar de Santa Maria del Mar - València (07/06/2003)2003
    INDUSTRIAS MANCLÚSRestauración de las campanas Santísimo Cristo y San José de la Parroquia de Santa María del Mar2010
    SERRANO, ÀlexEl derrumbe de un campanario en Murla mató a dos ancianas en mayo de 19902014
    VAREA, PacoEl párroco pide dinero a los devotos2008
    75 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 12-04-2016

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Maria del Pilar (refosa)ROSES, HERMANOS (SILLA)19405072
    Sant Josep (refosa)ROSES, HERMANOS (SILLA)194085356

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesMaria del Pilar (1)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)195959117
    Sala de les CampanesSant Vicent Ferrer (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)194072216
    Sala de les CampanesSant Josep (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)199585356
    Sala de les CampanesCrist del Grau (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)1940101597
    Sala de les CampanesMaria (5)ROSES, HERMANOS (SILLA)1940117927

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de Santa Maria del Mar - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Desaparegut Parat

    Descripció En 1858 se colocó un reloj en la torre del campanario.
    El 19/04/1995 es va destruir la esfera, un escut superior i el ornament biselat circular que datava segons una inscripció de la part inferior de 1897.
    Es va substituir tot el conjunt per una esfera blanca, llisa amb números romans, moderna, connectat a un rellotge eléctric de S. Manclús de 1995 als peus del campanar.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2013

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-08-2017
    Convertir a PDF