Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Eugènia de Nerellà - BELLVER DE CERDANYA (CATALUNYA)

(Referència: 7280)


Alçada del campanar 18.52
Descripció Altitud: 1050 metres.
Església de l'època del barroc (cap el 1784) quan es va capgirar l'orientació de la nau romànica de la primitiva església de principis del segle XII. Consta d'una nau coberta per un sostre embigat al damunt d'encavallades de fusta i amb la capçalera recta orientada a ponent. Els murs laterals estan lleugerament inclinats cap enfora. El frontis situat avui a llevant té el portal d'entrada en arc de mig punt dovellat, un òcul el·líptic a mitja alçada i una minsa cornisa angular. Els seus murs tenen paraments de maçoneria mig arrebossats i carreus a cantoneres; als laterals hi predomina la maçoneria de lloses. Conserva de l'antiga església romànica part dels seus murs; primitivament a llevant hi figurava un absis semicircular; avui només en queda visible el fonament a l'exterior; segurament anava acompanyat de dues absidioles semicirculars situades en creu ja que encara ara es troben per l'interior dins del gruix dels murs a banda i banda de l'entrada actual.
Dimensions: 16'50 x 5'11 x 7'36 respectivament de llargada, amplada i alçada; des del fons de les capelles laterals l'amplada arriba als 11 metres.
Guarda pintures murals modernes (mitjans del segle XX) de l'artista Maria Jou i Paulet; estan situades al mur de la capçalera, i algunes restes d'altres sobre la Passió, a mig fer, per tant inacabades, de principis del segle XIX en una de les capelles laterals, la del nord; també s'hi troba una pica baptismal romànica tronco-piramidal d'un sol bloc de pedra i dues piques beneiteres gòtiques amb relleus a l'exterior que representen fulles estilitzades fent sardana.
Campanar romànic de principis del segle XII que resta com a únic testimoni de l'antiga església medieval. Té gairebé planta quadrada (4'07 x 4'50 m) i un primer cos o base sense obertures; en un segon cos veiem el fons enfondit lleugerament amb arcs cecs al capdamunt d'ell entre les cantoneres que sobresurten (lesenes cantoneres); el tercer cos també presenta un fons enfondit i té un sol arc cec de punt rodó entre les cantoneres; al seu centre hi ha una finestra geminada avui paredada i una espitllera al dessota, totes elles en cada cara força visibles sobretot en la que dóna a ponent; l'últim cos o cel·la, segurament d'una època moderna, té grans finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, d'una alçada de gairebé dos metres i una amplada de metre i mig; hi penja una campana al finestral de migdia; el gruix del mur en aquest punt és de 85 centímetres. El cloquer està cobert per una teulada de doble vessant; els seus paraments mostren una obra feta de carreus de pedra grisa petits, regulars i escairats matusserament.
Aquest campanar sembla que té uns fonaments que van cedir ja de bon principi i ha quedat lleugerament inclinat cap al sud-est, o sigui cap enfora de l'església, una mica girat, amb un desplom proper al metre vint, segons Enric Ventosa (Les esglésies romàniques de la Cerdanya, Farell editors, 2004), i de 1'25 segons indica el bisbat en la informació que en dóna a l'exterior de l'església; un servidor, amb l'amable i eficient ajuda del senyor alcalde, de l'arquitecte municipal senyora Núria Meya i de l'historiador Salvador Vigo, he comprovat aquest desplom (juny 2006) i el trobo d'un metre setze centímetres pel cap baix amb inclinació cap a migdia.
La torre ha estat reforçada en diverses ocasions per assegurar la seva estabilitat força delicada a causa de les fortes pluges de l'any 1982; consta que ho fou l'any 1986 i en el 2001; no sembla que la inclinació hagi augmentat malgrat les pluges posteriors. Ha estat una empresa veneciana, especialitzada en aquestes funcions, la qui va reforçar-la últimament; l'acció va consistir en fer-hi uns nous i profunds fonaments a base de formigó mentre s'apuntalava exteriorment la torre, i en revestir-la per dins d'una gruixuda capa també de formigó que només deixa un ull interior per on s'hi ha practicat una escala metàl·lica de gat que arriba al pis de la cel·la. Avui, amb aquestes obres que s'hi han fet per iniciativa municipal, el campanar sembla que té una estabilitat assegurada.
Situació: al cantó de migdia, una mica entrat en el cos de l'església, proper al frontis orientat a llevant.
Alçada: 18'52 metres.
Esveltesa: 4,1
Protecció Bé cultural d'interès nacional 68-MH
Identificador: RI-51-0005095
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-10-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (17-06-2006)
  • 4 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 13-10-2015


  • BELLVER DE CERDANYA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-11-2017
    Convertir a PDF