Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Cristòfol de Premià - PREMIÀ DE MAR (CATALUNYA)

(Referència: 7513)


Alçada del campanar 38.54
Descripció Altitud: 10 metres.
Església neoclàssica aixecada entre el 1798 i el 1861, derrocada el 1936 i refeta cap el 1950. És de planta basilical (tres naus) i té transsepte; la nau central està coberta amb volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; les laterals ho estan amb voltes d'aresta; una i altres separades per tres pilars rectangulars per banda; damunt les laterals s'hi troben passadissos amb obertures paredades però amb balconades. Una imposta formada d'un arquitrau clàssic toscà recorre la base de la volta en tota la nau; al dessota, en correspondència amb els arcs torals, baixen pilastres descàs relleu. En el creuer hi té una cúpula sobre petxines i de quatre grans arcs de mig punt; està coronada amb un cupulí octagonal; queda inclosa dins d'un cimbori de planta circular; tant la cúpula com el cupulí de perfil lleugerament sinuós estan coberts per peces envernissades rogenques. El cor als peus descansa en un arc carpanell. El cancell és de fusta treballada amb decoració marinera obrat en un taller local. A l'altar major hi ha un baldaquí amb quatre columnes salomòniques barroques procedent d'un monestir femení de Navarra adquirit el 1951; fou acabat amb cobertura abarrocada per tallers locals. El frontis té una portalada classicitzant amb un portal rectangular de granit amb senzilla decoració abarrocada a l'entorn, una fornícula amb imatge del patró per damunt de la llinda, una rosassa a mitja alçada i una cornisa amb curvatura convexa al centre i sinuosa als laterals. La portalada, desmuntada el 1936, ha estat recuperada i restituïda avui al seu lloc.
Dimensions: 34'40 x 9'39 x 13'92 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 19'27 metres; el transsepte en fa 19'27 x 9'39 x 13'92; la cúpula arriba a 19'86 metres d'alçada i, amb el cupulí, als 23'89.
Arquitecte: Josep Simó i Fontcuberta, segle XIX.
Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta gairebé quadrada (5'30 x 5'70 m); després d'una fina motllura es converteix en octagonal; al seu capdamunt apareix un rellotge d'esfera visible en quatre cares. Una nova motllura dóna pas a la cel·la amb finestrals d'arc de mig punt amb el marc ressaltat, un a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada; al seu damunt hi figura una torrella vuitavada reforçada als caires per lesenes cantoneres i oberta per finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; en un segon pis hi ha grans finestrals rectangulars, un a cada cara; està rematat per una nova cornisa i una agulla octagonal de ceràmica vidriada amb les cantoneres blanquinoses destacades i amb una bola i creu de quatre braços al cim. Els seus murs estan arrebossats i pintats d'un color blanquinós. La part superior, moderna, és d'obra, de maons arrebossats i, la balustrada, de peces de pedra artificial. La base (fins al terrat) és dels segles XVIII-XIX (no destruïda el 1936), la torrella ha estat feta després de la guerra del 36, cap el 1986; es deu a l'arquitecte Lluís Bonet i Garí que va encarregar-se de restaurar l'edifici. Les pilastres, sota terrat, entre finestra i finestra, tenen gravats en sentit vertical els noms dels dotze apòstols. A la base de l'agulla, en quatre costats, hi ha els símbols dels quatre evangelistes.
A la cel·la hi pengen dues campanes; són la Jacinta-Petra-Cristòfora del 1958 de 767 kg, d'un diàmetre a la boca de 110 cm i una altura de 112; la Tecla-Dolors-Francesca del 1960 de 407 kg de 86 cm de diàmetre i una altura de 89.
Es pot pujar al campanar per una entrada exterior oberta al mur lateral i per una altra des de l'interior entrant al temple a l'esquerra. La primera part fins al cor és ampla amb graons de pedra artificial fosca i barana d'obra; s'hi obren diverses estances laterals cobertes per sostres de bigues. Una nova escala més estreta, amb gir contrari al primer tram, arriba fins a l'estança del rellotge, sempre d'obra sobre voltes i arrapada als murs amb barana d'obra enguixada. El següent tram és de cargol, pel centre del campanar amb barana metàl·lica, graons i eix d'obra. La cel·la amb vuit finestrals conté dues grans campanes i, pel centre, una nova escala de cargol sobre volta helicoïdal, més estreta que l'anterior, serveix per accedir a la torrella amb un primer pis amb quatre finestres en arc de mig punt, una a cada cara alterna i, també pel centre, per una escala de pou, metàl·lica, formada per un eix i barrots horitzontals i per una trapa circular s'accedeix al segon pis, obert per grans finestres rectangulars i cobert per l'agulla.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia.
Alçada: 38'54 metres. Tot i que se sol considerar que l'alçada en fa, l'he mesurada dues vegades i des de llocs diferents i sempre em dóna els 38 metres i escaig indicat; cal tenir en compte, tanmateix, que incloc en l'alçada la creu que corona el campanar ja que penso que en forma part i no és un element de poca entitat com altres creus que figuren en llocs semblants.
Esveltesa: 6,7
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-8869
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (11-03-2003)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (25-07-2011)
  • 30 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 20-11-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Cel·la de campanesTecla-Dolors-Francesca (1)BARBERÍ (OLOT)196086407
    Cel·la de campanesJacinta-Petra-Cristòfora (2)BARBERÍ (OLOT)1958110767

  • PREMIÀ DE MAR: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF