| Alçada del campanar | 33.04 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 114 metres. Església neoclàssica de finals del segle XVIII i principis del XIX. La primera pedra és del 1752 i la inauguració té data del 17 de juliol de 1836. Es reformà el 1889 per l'arquitecte Eduard Mercader. Consta d'atri, d'una nau coberta amb una volta de canó sobre sis arcs torals de mig punt, de dos passadissos laterals, d'un cor prolongat per tribunes sobre els passadissos i d'un absis semicircular. La façana principal del 1865 fa 22 metres de front, és de carreus de pedra grisa ben escairats amb plafons arrebossats als laterals i pintats de color groguenc; la seva portalada austera de pedra grisa té un portal en arc rebaixat amb pilastres toscanes d'escàs relleu adossades als muntants i un entaulament amb pinacles de bola en relleu al mur; al damunt hi ha una fornícula amb imatge, una rosassa motllurada a mitja alçada, una motllura composta horitzontal i la cornisa motllurada amb un frontó triangular amb òcul el·líptic al centre. Té orgue al cor situat sobre el cancell damunt un arc rebaixat. El 1854 hi fou batejat el que després seria frare caputxí i cardenal de l'Església Josep Vives i Tutó segons es pot llegir en un làpida que figura en l'interior del temple. Dimensions: 34'85 x 9'95 x 18'50 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total comptant les tres naus és de 18'40 metres; l'absis té una fondària de 10'71 m, mesura inclosa en la llargada total ja senyalada. Arquitectes: Francisco Soriano; mestre de cases Pere Font, de Vic; i Eduard Mercader pel que fa a les reformes modernes. Guarda un retaule de Joan Baptista Toscano procedent de l'antiga església; les escultures que hi figuren són de Cèsar Corona; està situat sobre una estructura de marbre procedent del cementiri, amb pintures de Lluís Masriera. El Santcrist és del 1637 degut a l'escultor mataroní Jaume Fornés. El retaule de Sant Andreu, de finals del segle XVI, és de l'escultor Gaspart Huguet i de Joan Aragall; dos retaules més barrocs són el del Roser i el de Sant Isidre. Campanar neoclàssic de principis del segle XIX i refet després del 1936. Té un primer cos de planta quadrada (5'67 x 5'67 m); el segon octagonal, on s'hi ubica la cel·la, és de carreus granítics; a diversos nivells del campanar hi figuren uns plafons arrebossats i pintats de color groc; està coronat per una cornisa destacada i un terrat amb barana de carreus. La cel·la queda oberta amb finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Una escala puja per l'interior amb graons de pedra, arrapada als murs i amb un ull central; des d'ella es passa al cor i poc més amunt es transforma en una de cargol d'obra. Arquitecte: el francès Pierre Delquer pel que fa al primer campanar. Situació: damunt l'ala de llevant fent angle al sud-est amb la façana principal orientada al migdia. Alçada: 33'04 metres. Esveltesa: 5,8 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-8924 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LLAVANERES | Repicament de campanes pels Campaners de Sant Andreu | 2023 |
