| Alçada del campanar | 22.19 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 235 metres. Església neoclàssica d'inicis del segle XIX i engrandida entre 1962 i 1980. Consta d'una nau rectangular amb el terra que fa un lleuger pendent cap al presbiteri que és força reduït; està coberta per un sostre horitzontal que descansa en els murs i en unes pilastres d'aspecte helicoïdal. El frontis té un portal classicitzant d'arc de mig punt, unes pilastres adossades als muntants, entaulament i un frontó triangular per coronament; hi ha un petit òcul a mitja alçada i la cornisa fa un angle que es correspon amb la teulada de dues vessants. El mur del frontis és de carreus ben escairats de pedra marronosa. Arquitectes: pel que fa a les obres del segle XX, Isidre Puig i Boada, i Cardoner i Blanch. Campanar coetani del temple. Té planta quadrada (4'67 x 4'67 m). Està coronat per una cornisa e maó i un terrat amb barana d'obra. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt destacat amb maó vist, una a cada banda; hi penja alguna campana; té l'esfera d'un rellotge al dessota de la finestra frontal. Els murs dels cossos inferiors mostren paraments de grans carreus ben escairats de pedra groguenca tirant a torrat; el cos superior on s'ubica la cel·la, separat del primer per una motllura de maó, té els murs arrebossats amb simulació de carreus. Una escala d'obra que va de paret a paret permet arribar a l'estança de les campanes. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis orientat a migjorn. Alçada: 22'19 metres. Esveltesa. 4,7 |
| Protecció |
Bé inventariat Identificador: IPA-22353 |
| Autor | |
