Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Coloma - CENTELLES (CATALUNYA)

(Referència: 7609)


Alçada del campanar 39
Descripció Altitud: 500 metres.
Església barroca aixecada entre el 1704 i el 1711 i força modificada modernament pel que fa a la decoració i acabats. Consta d'una nau i de dos passadissos laterals formats per les capelles que es comuniquen per passos baixos en arc de mig punt; està capçada per un absis poligonal de cinc costats cobert per una volta de creueria. Als peus hi té un cor amb una llarga balustrada de pedra artificial que es prolonga per unes tribunes situades sobre les capelles laterals; descansa sobre un arc carpanell i en una volta de llunetes. La nau està coberta amb una volta de llunetes damunt quatre arcs torals de mig punt; té cinc trams, un d'ells amb el cor, i està separada dels passadissos per arcs formers de punt rodó; té un digne cancell.
El seu frontis presenta un arrebossat pintat de rosa marronós amb un esgrafiat que el divideix en tres plafons verticals que senyalen la divisió interna de tres àmbits, i un sòcol decorat amb successió de rectangles. La portalada barroca té un portal rectangular i un marc de carreus amb els muntants treballats amb senzills relleus rombals; al damunt; un frontó sinuós truncat i una fornícula amb imatge; al davant, una àmplia graderia; a la part alta apareix una rosassa atrompetada motllurada i està coronat per una cornisa angular motllurada que té les ales en curvatura còncava i uns pinacles de bola als extrems i un òcul al dessota del vèrtex superior amb una creu de pedra al cim.
Dimensions: 36'00 x 11'66 x 18'80 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; des del fons de les capelles laterals, l'amplada total fa 19'60 metres.
Arquitectes: mestre de cases Francesc Maria Fortino pel que fa al temple; per al campanar, els mestres d'obres Miquel Fiter de Barcelona i, sobretot, Joan Picasso del mateix Centelles.
Campanar barroc aixecat entre el 1682 i el 1692 juntament amb la capella que avui és la del Santíssim, per tant anteriors al temple. Te un primer alt cos de planta quadrada (8'00 x 8'00 m) i un de segon octagonal dividit en dos per unes motllures a diversos nivells; està coronat per una cornisa motllurada amb gàrgoles als angles, unes antropomorfes i altres zoomorfes, i per un terrat amb balustrada de gres i pinacles de bola als vuit angles. Els murs presenten paraments de maçoneria arrebossats i pintats en un color foscant confús i carreus grans de pedra clara a les cantoneres. La cel·la té els paraments de carreus ben escairats oberts amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara. Damunt el terrat, al seu centre, s'aixeca una estructura metàl·lica artística de bon gust amb dues campanes pels senyals horaris; no queda inclosa en el càlcul de l'alçada.
S'accedeix al seu interior des de la banda lateral esquerra entrant al temple. Una escala ampla amb uns primers graons de pedra seguits per altres d'obra amb marge de fusta arriba fins al cor i a les tribunes. A partir d'aquest punt l'escala es fa més estreta amb graons de pedra picada sobre voltes catalanes, arrapada als murs i amb una barana senzilla de fusta; deixa un ull central. Des d'un primer replà es continua per una escala estreta de cargol de pedra picada per l'interior del gruix del mur nord fins a una ampla estança on dos grans arcs rebaixats de pedra paral·lels lliguen els murs i sostenen una volta semiesfèrica que és la base del pis superior, el de la cel·la. S'hi puja per una altra escala de cargol i continua fins al terrat on s'hi entra per una gran trapa tancada per una placa metàl·lica. La cel·la queda coberta per una volta semiesfèrica de peces de pedra ben escairades. S'hi troben quatre campanes d'ús litúrgic; les dues grans del 1940 es van fondre a Olot; les altres dues són una del 1974 i l'altra d'un moment posterior.
Situació: adossat al mur nord, una mica endarrerit respecte del frontis encarat a ponent.
Alçada: 39'00 metres.
Esveltesa: 4,8
Protecció Bé inventariat
Identificador: IPA-22553
Estat actual La instal·lació elèctrica ha sigut instal·lada de manera poc afortunada, ja que per pujar a la part superior aprofiten el forat de fàbrica existent damunt d'una de les campanes majors, i que s'utilitza justament per pujar i baixar la campana amb el menor esforç possible. Nota de Francesc LLOP i BAYUO (26-11-2015)
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-06-2006)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-06-2011)
  • 14 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 26-11-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Cel·la de campanesCampana (1)BARBERÍ (OLOT)2000ca4553
    Cel·la de campanesCampana (2)BARBERÍ (OLOT)19745596
    Cel·la de campanesCampana (3)BARBERÍ (OLOT)194095496
    Cel·la de campanesCampana (4)BARBERÍ (OLOT)1940105670
    TerrassaQuarts (A)
    TerrassaHores (B)

  • CENTELLES: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 12-12-2017
    Convertir a PDF