Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Eulàlia - SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER (CATALUNYA)

(Referència: 7638)

Alçada del campanar 30.75
Descripció Altitud: 575 metres.
Església romànica del segle XI (1041); en queden restes sobretot a la nau central; fou reformada als segles XIII i XIV i posteriorment al XVII i al XIX (1805); entre el 1984 i el 1987 s'ha remodelat i restaurat. Consta de tres naus, la central de quatre trams desiguals; un d'ells fa d'atri i un altre és el transsepte; està coberta amb volta de canó; les dues laterals, afegides el 1672, tenen voltes ogivals simples; les separen robustos pilars rectangulars de diferent gruix; la capçalera la forma un profund absis recte. El frontis orientat a ponent té un portal rectangular, un òcul a la part alta i un frontó triangular al centre; tant ell com el cor són del 1805; el seu aspecte és d'un barroc senzill; la capçalera està constituïda per l'absis, el campanar a la seva esquerra i una capella fonda amb absis semicircular a la seva dreta; una teulada de doble vessant cobreix el temple.
Dimensions: 23'50 x 5'90 x 10'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 15 metres; la del transsepte en fa 4'50 i la seva llargada ocupa tota l'amplada del temple ja que no sobresurt.
Campanar dels segles XII i XIII i modificat el XVII en la seva part alta. Té planta quadrada (6'00 x 6'00 m); dues motllures trenquen la nuesa del seu alt cos, una a mitja alçada i la segona sota mateix de la cel·la que queda oberta amb finestres d'arc de mig punt sobre senzilles impostes, una a cada cara, amb l'ampit sobresortit i el marc enfonsat lleugerament; hi penja alguna campana. Els seus murs presenten un arrebossat emblanquinat amb les cantoneres de carreus enfondits una mica. Està coronat per una volta esfèrica per dins i una estructura de fusta de melis per sostenir l'agulla que externament està recoberta de ceràmica vidriada en verd fosc amb inflexió a la base i amb un pinacle de bola al cim.
A l'interior, l'antiga escala de fusta ha estat substituïda per una de cargol metàl·lica que arriba fins a la cel·la; puja arraconada en un dels angles del campanar. Entre les campanes n'hi ha una de fusta: matraca, anomenada popularment “tenebra”, una de les poques d'aquesta mena que queden a Catalunya.
Situació: al nord-est del temple, adossat al mur de tramuntana de l'absis, en l'angle que aquest fa amb el braç esquerre del transsepte situat al costat nord.
Alçada: 30'75 metres, segons els plànols confeccionats pels restauradors de la Diputació de Barcelona el 1984-87, dels quals em fio com a dada que crec justa o almenys molt aproximada; no he pogut fer el càlcul per mi mateix degut al fet que el campanar es troba molt amagat per les construccions adjacents.
Esveltesa: 5,1
Protecció Bé inventariat
Identificador: IPA-23984
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-06-2000)
  • 1 Foto
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 27-11-2015


  • SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF