| Alçada del campanar | 33.94 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 810 metres. Església aixecada entre el 1763 i el 1775 en estil neoclàssic. Consta de tres naus; la central queda coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt, les laterals, gairebé passadissos, amb voltes d'aresta; la capçalera és recta. El cor descansa en un arc carpanell i una volta de llunetes; unes tribunes laterals ho fan sobre les capelles, tres per banda. La capella fonda està coberta per una cúpula semiesfèrica neoclàssica; conté el retaule neoclàssic del Sant Crist. El cancell vidriat queda clos per una sòlida tanca de ferro forjat. El frontis encarat a migdia té una portalada abarrocada amb un portal en arc rebaixat i marc motllurat, unes pilastres adossades als muntants decorades amb volutes i altres elements barrocs, un entaulament truncat que sosté unes pilastres de base molt inflada adossades al mur; entre elles hi figura un element decoratiu amb la data de 1767 gravada; al seu damunt, una fornícula amb imatge i decoració abarrocada a l'entorn, una rosassa motllurada i atrompetada a mitja alçada i un òcul sota de la cornisa que fa una curvatura convexa al centre i còncava als laterals; té uns pinacles simulant flames al cim als seus extrems i als punts d'inflexió; quatre finestres rectangulars es troben obertes a banda i banda situades en dos nivells; el mur està arrebossat i pintat en un color groc clar i té carreus poc picats a les cantoneres; els laterals mostren paraments de paredat vist. Dimensions: 29'10 x 9'73 x 16'88 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 17'90 metres. Arquitectes: Josep i Jacint Moretó. Guarda vuit retaules barrocs i neoclàssics preservats gràcies a la intervenció de la Generalitat durant els desastres del 1936. A l'altar major hi ha un gran retaule neoclàssic (1781-1797) de l'escultor vigatà Antoni Real i Vernis (1728-1797); d'ell mateix són el del Sant Crist (1791) i el dels Sants Màrtirs (1783); també neoclàssic, anònim, amb imatges barroques és el del Roser; barrocs, del segle XVII, són el de la Mare de Déu del Ballester i el de Santa Bàrbara (o de Sant Isidre) del 1680 obrat per l'escultor Moretó de Vic; del segle XIX són el del Carme (1857) i el de la Puríssima (1855). Campanar del 1540 completat entre 1815 i 1852 amb aires neoclàssics. El seu primer alt cos és de planta quadrada (5'20 x 5'20 m.) i un de segon té els caires aixamfranats. Està coronat per una cornisa motllurada i una torrella quadrada aixamfranada de perímetre més reduït que els cossos inferiors; al seu damunt hi ha un terrat amb balustrada; té l'esfera d'un rellotge a la cara sud de la torrella. La cel·la, amb una motllura al seu dessota, queda oberta per unes finestres d'arc de mig punt, una a cada cara. Els seus murs estan arrebossats i pintats en groc clar; uns petits carreus grisos mig picats reforcen les cantoneres. Una porta oberta a l'exterior en un cos baix adossat al campanar permet entrar dins d'ell i per una escala de ferro molt sòlida, amb barana també de ferro, en ziga-zaga, ancorada als murs, es puja pel centre del campanar fins a la cel·la on s'hi troben tres campanes, una de gran i dues de petites per fer sonar quarts i hores. En total l'escala, amb nou replans, té 84 graons. Des de la cel·la, per escales de gat protegides per cercles, i a través d'una trapa, es pot accedir a la torrella i al terrat. Situació: adossat al centre del mur lateral de llevant. Alçada: 33'94 metres. Esveltesa: 6,5 |
| Protecció |
Bé inventariat Identificador: IPA-23596 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| CAÑELLAS, Miquel S. | Campanars d'Osona | 2012 |
