| Alçada del campanar | 46.02 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 508 metres. Església barroca bastida entre el 1674 i el 1688. Consta d'una nau rectangular de quatre trams, un d'ells és el transsepte, coberta amb una volta de llunetes; està acompanyada per tres capelles laterals per banda; en el creuer s'hi aixeca una cúpula sobre petxines dins d'un cimbori cúbic. El cor als peus descansa sobre d'un arc rebaixat. Dues torres quadrades s'aixequen a banda i banda de la façana principal obertes amb àmplies finestres i cobertes per teulades piramidals que deixen una destacada cornisa; els seus murs estan decorats amb el mateix estil que el frontis; fan una alçada de 32'31 metres. Tot el frontis està decorat amb esgrafiats marrons sobre el mur emblanquinat i ofereix una triple entrada; tant les torres com la resta del frontis són obres del segle XIX. El frontis té al davant del portal un petit porxo obert amb tres arcades de mig punt amb marc i entorn de pedra negrosa; els baixos del frontis tenen un sòcol de carreus igualment d'un material fosc. Arquitectes: Fra Josep de la Concepció, per la primera obra, Carles Moretó i Brugaroles (Vic 1721-1783) pel que fa a les obres d'engrandiment, i Josep Maria Pericas, per la reconstrucció feta després del 1939. Els mestres de cases encarregats successivament foren Segimon Costa, de Torelló, els germans Jaume i Joan Batlló i Pere Cases (1683), els tres últims de Vic. Guarda al presbiteri així com al baptisteri uns plafons pintats per Camil Bofill el 1983. Campanar barroc coetani del temple. Té un primer cos de planta quadrada (6'40 x 6'40 m, mesura aproximada) completat per un de segon amb els caires aixamfranats on s'hi veuen carreus de pedra marronosa als caires i els murs coberts d'un arrebossat emblanquinat; fins aquí és obra projectada per fra Josep de la Concepció frare carmelità i reconegut tracista del segle XVII; la part superior consta del cos de la cel·la, octagonal irregular, oberta amb finestrals en arc de mig punt, cecs als costats curts i oberts amb balustrades als llargs; està coronada per una cornisa motllurada, un terrat amb balustrada i una torrella vuitavada amb finestres de punt rodó a cares alternes amb agulla piramidal al cim; aquesta part superior segurament fou acabada a finals del segle XVII i sembla ser obra dirigida per Miquel Papiol. Situació: adossat al mur de tramuntana fent angle al nord-est de la capçalera encarada a llevant, mig incorporat a l'ala esquerra del temple. Alçada: 46'02 metres, calculat només amb aproximació degut a les barreres arquitectòniques que impedeixen de fer-ho amb precisió. Esveltesa, 7,2 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-24452 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| CAÑELLAS, Miquel S. | Campanars d'Osona | 2012 |
| PRAT i PUIG, Antoni | Indrets i racons: el mecanisme del rellotge del campanar de Torelló, a Torelló | 2017 |
