Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Bertomeu - LA JANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 793)


Data de construcció 1690-1698
Autors Mestre Pedro Garafulla
Descripció El campanar s'alça a un dels angles de la façana principal del temple parroquial. Està tot ell construït amb carreus, és de planta quadrada i presenta tres altures o nivells sobre un basament també de carreus. Els dos primers són de factura molt semblant i aspecte massís. Estan separats per una motllura i al lateral sud presenten diverses espilleres per il·luminar l'escala interior del campanar. Aquesta recorre el perímetre de la torre fins a arribar a la sala de les campanes. Poc abans hi ha una habitació amb la maquinària del rellotge. El segon nivell es tanca per dalt amb una destacada cornisa i diversos dentells (quatre per cada cara) que s'agrupen de dos en dos.

El cos de les campanes té un basament quadrat i als angles hi ha unes pilastres rematades amb piràmides. Presenta quatre finestres amb arc de mig punt emmarcades per unes motllures des de la línia de la imposta. El mur exterior està ordenat amb les habituals pilastres toscanes, agrupades de dos en dos i amb unes rosetes als capitells. L'entaulament presenta de nou elements com els dentells i al centre de cada lateral hi ha un escut, segurament del de La Jana. L'espai de la sala de les campanes està cobert a l'interior amb una volta esfèrica. Finalment, la torre està rematada amb una balustrada.

A més, hi ha una espadanya situada al centre de la coberta de la nau central de l'església. Aquesta és també de carreus i presenta un arc de mig punt amb frontó triangular.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX les campanes conservaren la instal·lació tradicional. D'aquesta, les truges de fusta eren un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat actual L'estat de conservació de la torre és bo. A l'interior està la maquinària del rellotge i a la sala de les campanes hi ha diverses peces d'una antiga truja de fusta en mal estat. Les quatre campanes disposen de les truges de ferro i estan mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls monofàsics. Disposen de batalls lligats (els de les dos xicotetes antics) i reforçats amb cable de seguretat.

La campana xicoteta està trencada i li falta un fragment destacat al llavi. També presenta un clevill que des del llavi avança cap al mig.
Conservació, manteniment
Campanes Té un conjunt de quatre campanes. La més xicoteta està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i data de l'any 1900. No té la marca de fàbrica, no obstant això es podria atribuir a la foneria de Vicente Roses e Hijos perquè la creu, lletra o monograma de Maria són iguals a altres campanes seues. La tercera està dedicada als Sants de la Pedra. És d'autor desconegut, segurament d'origen càntabre, i de l'any 1770. La mitjana porta per nom Jacint i és el resultat de la refosa d'una campana gòtica en 1982 als tallers de la foneria Manclús. La gran la va fondre Josep Guitarte de Cantavieja en 1736.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es voltejaven des de la sala de les campanes i segurament algunes també es repicarien des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Possiblement la major interpretava tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament (menys la xicoteta).
Intervencions A finals del segle XVII varen continuar les obres d'edificació dels tres trams de la nau central que quedaven per construir, així com la façana i el campanar; treballs adjudicats a Llorenç Escobar i Pere Garafulla. El pare Tosca va realitzar unes traces que rebutjaren i finalment acabaren l'obra amb les traces del mestre Garafulla i en 1698 ja havia finalitzat la construcció del tercer cos. (GIL SAURA, Arquitectura Barroca en Castellón, 2004).

Durant la dècada dels anys 80 del segle XX cal destacar la destrucció patrimonial que va suposar la refosa de la campana mitjana que datava de l'any 1588 i era un importantíssim element del patrimoni cultural. Estava trencada i que es va refondre als tallers de la foneria Manclús en 1982 en lloc de soldar-la o guardar-la a un espai adequat. Al mateix temps sembla que es va mecanitza el conjunt. Les truges es canviaren per altres de ferro i mecanitzaren els tocs.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local (conegudes per fotografies antigues). Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. La campana trencada s'ha de soldar per part d'una empresa especialitzada i cal evitar la seua refosa.
Autors
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (01-09-2018)
  • Quadrant solar
    A una de les capelles laterals del temple parroquial hi ha un quadrant solar reaprofitat com a paviment. Presenta un sol i els elements habituals. Seria convenient protegir aquesta peça per evitar danys.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorsTítolData
    GIL i CABRERA, Josep LluísInforme - crónica de la refundición de la campana «San Bartolomé» de la Villa de La Jana1984
    Parroquia de San Bartolomé de La JanaSuceso milagroso en la caída de un rayo a la torre, estando tocando las campanas contra tormenta 1798
    28 Fotos

    Fitxes de totes les campanes

    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 05-05-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    La Bertomeua (refosa)DE BRACON, JUAN158894481

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesMaria dels Àngels (1)ROSES E HIJOS, VICENTE 190073225
    Sala de les campanesSants de la Pedra (2)177088395
    Sala de les campanesSant Jacint (3)MANCLÚS, SALVADOR198289408
    Sala de les campanesLa gran (4)GUITARTE, JOSEP1736111792

  • LA JANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 27-01-2021
    Convertir a PDF