| Alçada del campanar | 27.18 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 773 metres. Església romànica d'influència occitana aixecada al segle XII entre el 1131 i el 1150. Consta d'una planta de creu llatina (una nau i transsepte coberts de voltes de canó seguit) amb una cornisa sobre mènsules que recorre els murs sota les voltes; està capçada per tres absis semicirculars ultrapassats amb finestres decorades per dins i per fora amb arcuacions cegues en dos nivells, grans i amb columnetes al superior i mitjanes a l'interior; de fet, com entre un i altres absis hi ha oberts amplis finestrals, figura com si entre tots ells formessin un gran absis poligonal de cinc costats dividit en tres naus separades per robustos pilars quadrats que sostenen sengles voltes de canó. Un portal lateral està obert al mur de tramuntana aixoplugat sota d'un porxo renaixentista de quatre arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Als peus de l'església s'aixeca un mur de grans carreus irregulars amb una finestra d'arc rodó a mitja alçada, gran rosassa atrompetada a la part alta i cornisa angular amb frisos, un de doble dentat i un altre d'arcuacions cegues. Dimensions: 46'00 x 8'58 x 18'70 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou l'absis central; el transsepte fa 35'75 x 7'93 x 13'46 metres. Acompanya el temple un claustre gòtic trapezial del 1442-1445 amb arcs apuntats motllurats sobre fines columnetes i pilars als angles. Hi treballaren els mestres Joan de Bar i Joan Giralt segons plans de l'abat Vilalba; al centre hi ha un sortidor format per una antiga pica baptismal del segle XIII. Guarda a l'altar major un Calvari o Davallament romànic del 1251, grup escultòric de fusta amb Crist a la creu, els dos lladres a les seves respectives creus i quatre figures més; només una d'elles no és original, la del Bon Lladre, perduda al 1936, avui reproduïda fidelment. Un retaule gòtic d'alabastre de Beuda: Santa Maria la Blanca (1343), amb imatge de Maria de peu dret amb el Nen als braços, i dos brancals amb escenes de mig relleu, tres per banda, d'autor anònim. Un retaule gòtic d'alabastre de Beuda del segle XIV dedicat a Sant Agustí d'artistes anònims format per quatre figures exemptes al damunt d'un plafó amb cinc relleus dels quals només se'n conserven dos. El sepulcre del beat Miró del 1345. Tres trones abacials sota el porxo de Sant Mateu amb relleus iconogràfics molt ben conservats. Un retaule barroc de Jacint Moretó a la capella del Santíssim. Una talla de la Pietat a la capella del Santíssim de Josep Viladomat i Massana, escultor realista de la primera meitat del segle XX. Arquitectes: Jacint Moretó pel que fa a la capella barroca del Santíssim; i Josep Puig i Cadafalch (1867-1957) i Raimon Duran i Reynals (1895-1966) pel que fa a la restauració del segle XX. Campanar merament funcional, segurament de finals del segle XV (o, a tot estirar, de principis del XVI), en el que es van aprofitar materials dels enderrocs produïts pel terratrèmol de 1428. Té planta rectangular (5'93 x 8'57 m) i està coronat per una minsa cornisa i una teulada a quatre vents sostinguda per deu robustos pilars quadrats, tres als costats curts i quatre als llargs; els dels angles són comuns; a l'alçada de la cel·la el gruix dels murs fa 90 centímetres. Està bastit amb murs de maçoneria amb carreus a cantoneres. A la cel·la s'hi troben sis campanes, la que penja al centre és la gran; dues de mitjanes als costats, una de petita a llevant i dues més per les hores i quarts; sembla que hi foren penjades cap el 1940. Per una porta del claustre s'entra al campanar i es puja fina a la cel·la per una bona escala que va de paret a paret. Situació: adossat als murs que formen l'angle sud-oest de la nau amb el braç esquerre del transsepte. Alçada: 27'18 metres. Esveltesa: 3,1 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional 196-MH Identificador: RI-51-0000565 |
| Autor | |
