Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Llorenç - VILALBA DELS ARCS (CATALUNYA)

(Referència: 8309)


Alçada del campanar 47.15
Descripció Altitud: 450 metres.
Església iniciada cap el 1580 i acabada el 1608 en estil del gòtic tardà. Té elements renaixentistes i barrocs afegits en etapes posteriors. Consta d'una nau de quatre trams, un d'ells amb el cor; està coberta amb una volta de creueria estrellada amb tercelets, nervis bossellats i claus de volta amb restes d'antiga policromia; està capçada per un absis poligonal de cinc costats. Té un cor amb balustrada de fusta sobre un arc carpanell molt pla. Les capelles laterals, unides entre si a través d'uns petits passos rectangulars, estan cobertes per voltes de creueria. Els murs interiors i exteriors mostren paraments de carreus mitjans ben escairats i alineats de pedra arenosa d'un to marronós daurat. Fins avui (nov. 2004) no s'està procedint a netejar la volta ennegrida durant la guerra del 1936 perquè els exèrcits d'un i altre bàndol van convertir la nau en cuina i els focs i fums van deixar-la sutjosa.
La portalada principal, clarament barroca, té senyalada la data de 1705; el seu portal en arc de mig punt està flanquejat per estípits exempts sobre pedestals, frontó arquejat amb timpà ricament decorat, fornícula amb imatge decorada a l'entorn per uns altres estípits, també exempts; descansen en mènsules i tenen capitells abarrocats al seu damunt que sostenen imatges santes; se'n troben dues més al damunt de la motllura horitzontal que divideix en dues zones la façana; dos òculs motllurats i atrompetats estan oberts a banda i banda de la fornícula. El mur del frontis presenta un sòcol baix i amb motllures; unes pilastres recorren tota la façana de dalt a baix dividida així en tres espais corresponents a la divisió interior també triple; una cornisa angular motllurada amb elements clàssics i pinacles al cim tanca el frontis.
Un altre portal lateral d'aspecte renaixentista es troba al mur de migdia; té arc de mig punt damunt impostes i està flanquejat per columnes estriades sobre pedestals; té senyalada la data del 1601 i està decorat amb dos escuts de la població; al damunt hi figura una petita fornícula amb imatge envoltada de decoració amb volutes i flanquejada per pilastres adossades al mur.
Dimensions: 30'50 x 9'92 x 13'78 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 15'44 metres.
Arquitectes: Martín García de Mendoza i Llop d'Abària. Francisco Ibargüenz pel que fa a la façana principal; era un mestre d'obres basc de Markina; es troba sebollit en la mateixa església. Pel que fa al campanar, a finals del segle XVIII arribaren més operaris del País Basc entre ells Pedro Castillo Matrico, de Bilbao, el 1741 i el mestre de cases Miguel Porta i una colla més (Domingo Lapuerta, Tomàs Royo, Francisco Juanós, Francisco Pey, Pedro Gaya, Jaime Verdié, Salvador Colomer) segurament motivats per l'estança del seu compatriota que els precedí, i foren ells els qui l'aixecaren com a bons picapedrers.
Guarda una bonica col·lecció d'escultures exemptes a la façana; entre altres artistes hi treballaren Juan Antonio Martínez de Jorcas (Terol) cap el 1736. Al presbiteri es conserva el Santcrist de Berrús, obra de talla del segle XIX mutilat al 1936 i avui restaurat.
Campanar d'aires barrocs aixecat entre 1732 i 1744 i segurament acabat cap a finals del segle XVIII. Té planta quadrada (7'95 x 7'95 m) i està dividit en tres cossos de caires aixamfranats; al damunt de tot, una torrella vuitavada aixecada sobre un terrat amb balustrada està coberta amb una teulada piramidal octagonal amb pinacle al cim; la balustrada té doble pinacle a cada angle. Els murs com els de l'església són de carreus ben escairats i alineats de pedra arenosa daurada, amb pilastres de capitells corintis als caires que recorren de dalt a baix aquest alt cloquer amb jocs d'entaulaments i motllures que els separen en tres cossos de perímetre descendent a mesura que s'eleven. El tercer cos o cel·la té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb marcs motllurats; el segon és com el que té al damunt però les finestres són cegues.
L'escala que puja pel seu interior és tota ella de pedra picada; molt elegant fins al cor sobre arcs rampants i apuntalada en els murs, després es fa estreta i es converteix en una de cargol que puja per l'angle sud-est amb un diàmetre de metre quaranta i arriba fins al segon cos de la torre; a partir d'aquí l'escala es converteix novament en una escala sobre voltes i arrapada als murs; a certa alçada torna a ser de cargol d'iguals dimensions que la primera i situada a l'angle nord-est; per anar de la cel·la al terrat cal pujar per una escala de gat. A la planta baixa s'accedeix a l'interior per un gran portal d'arc rebaixat decorat en l'extradós amb elements geomètrics i obert en la capella situada a la base.
Situació: adossat al mur lateral que dóna al nord fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 47'15 metres; a la població em diuen que en fa 45; en alguns papers només n'hi donen 40; amb tot, la mesura que he anotat és la que jo he calculat i la considero prou fiable per deixar-la com a definitiva.
Esveltesa: 6
Protecció Bé Cultural d'Interès Local 1982
Identificador: IPA-30774
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (03-08-2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (23-08-2012)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    ESCUDÉ i MONFORT, Jaume; VALÈNCIA i LEONARDO, EugeniCampanes i tocs propis a les esglésies parroquials de la Terra Alta1999
    8 Fotos
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 18-04-2016


  • VILALBA DELS ARCS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 14-12-2017
    Convertir a PDF