Inventari de Campanes

Parròquia de la Puríssima Concepció - SABADELL (CATALUNYA)

(Referència: 8385)


Alçada del campanar 45
Descripció Altitud: 200 metres.
Església aixecada en el segle XIX amb la primera pedra posada del 1879; fou acabada el 1885 amb aires neoclàssics i detalls neoromànics. Consta de tres naus, les laterals gairebé passadissos i un absis semicircular prolongat per un tram curt que fa de capçalera de la nau major; aquesta està dividida en sis trams i coberta amb voltes de llunetes; les laterals ho estan amb voltes bufades; descansen sobre sis arcs torals de mig punt que, al seu torn, ho fan sobre columnes adossades als pilars de separació de les naus; també tenen columnes adossades als altres costats; les columnes presenten allargassats capitells amb combinació de l'estil jònic i elements florals; els arcs formers també són de mig punt. Les naus laterals estan unides per passos en arc de mig punt. El cor amb una barana de pedra amb obertures trevolades en creu descansa en un arc rebaixat i una volta de llunetes; es troba damunt l'atri i ocupa el primer tram. Damunt les naus laterals s'hi aixequen unes galeries obertes per finestrals geminats en arc de mig punt; avui queden ocupades per unes estances dedicades a museu i arxiu parroquial; altres s'aprofiten per les activitats pastorals. La nau central, damunt les galeries laterals, hi té oberts grans òculs vidriats, quatre per banda.
El frontis presenta una gran portalada en arc de mig punt amb motllures, tot en pedra blanca que destaca sobre els murs arrebossats i pintats en color rosa tirant a morat; a mitja alçada hi té una galeria de finestres en arc de mig punt damunt una motllura, també en pedra blanca i, sobre d'ella, un gran marc rectangular amb una rosassa motllurada i calada al centre; la recobreixen dues arcades de mig punt sobre fines columnetes. La façana segueix amb un fris d'arquets cecs i una cornisa, igualment en pedra blanca i al seu damunt hi sobresurt el campanar. Els murs laterals estan reforçats per robustos contraforts de formigó i el conjunt, llevat de la façana arrebossada i pintada, mostra paraments de maçoneria.
Dimensions: 42'36 x 9'84 x 17'37 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons dels altars laterals arriba als 19'22 metres. La llargada inclou la fondària de l'atri de 5'67 metres.
Arquitecte: Miquel Pasqual i Tintorer, mestres de cases Ramon Picart i Feliu Vilora
Guarda un gran conjunt d'obres d'art com la imatge gòtica del segle XIV de la Mare de Déu de Riusec de 20 cm d'alçada ubicada en la capella de l'Acolliment; en els altars laterals s'hi troben pintures de l'artista de Sabadell Antoni Vila Arrufat (1894-1989); un mosaic (1959) de J.M. Brull i Pagès i una escultura de Jesús Natzaré (1959) del mateix artista; altres són de Francesc Juventeny (1964), Ricard Marlet (1944), i la gran talla de la Puríssima al fons de l'absis obra de l'escola dels salesians del 1941.
Campanar neorenaixentista del 1892-93 de base quadrada (5'40 x 5'40 m) visible en sobresortir de la façana; té un segon cos octagonal on s'hi ubica la cel·la amb finestres d'arc de mig punt de 3'50 metres d'alçada, una a cada cara alterna; al seu damunt s'hi aixeca una torrella circular oberta amb finestretes d'arc de mig punt a tot el seu perímetre i una cúpula de rajola vidriada blava i blanca. Els seus murs estan arrebossats i pintats com la façana en color rosa tirant a morat. Una esfera horària és visible a la cara frontal en el cos quadrat.
A l'interior s'hi va per una escala que surt d'un portal obert a l'esquerra entrant al temple; una escala ampla de graons de pedra grisa i sòlida barana metàl·lica amb un ample ull central puja sobre voltes catalanes arrapada als murs fins arribar a l'alçada de les galeries laterals i del cor. Allí, en un primer replà, hi ha oberta una porta que dóna a una gran estança per la banda de llevant en la qual hi puja una altra escala, més estreta que l'anterior, arrapada també als murs que entra finalment al centre del campanar on segueix pel seu cos poligonal fins arribar a la cel·la on hi ha penjades quatre campanes del 1941 foses a Olot; la gran de 1030 kg., les altres de 600, 223 i 120. Des de la cel·la, per una escala de cargol de graons de fusta i estructura i barana metàl·liques s'accedeix a una estança superior, circular, coberta per una volta semiesfèrica i oberta per una rastellera de petites finestres en arc de mig punt.
Situació: damunt els peus del temple, al centre de la façana principal orientada a migjorn.
Alçada: 45'00 metres. Les fonts locals li donen, però, una alçada de 42 metres.
Esveltesa: 8,3
Protecció Bé Cultural d'Interès Local
Identificador: IPA-27683
Campanes El conjunt compta amb quatre campanes d'extraordinari interès, ja que conserven plenament la instal·lació tradicional. En eixe sentit es tracta d'un conjunt exemplar i que hauria de gaudir no sols de la màxima protecció patrimonial sinó ser restaurat com cal, per mantenir els tocs tradicionals i per permetre els tocs manuals, malgrat una mínima (electromalls) o màxima (electromalls i motors) mecanització. Queden pocs conjunts com aquest, si és que en queda algun més, i per tant han de servir per mostrar els seus valors culturals. Tot i tenint en compte que una instal·lació que no permeti el toc manual ha perdut la major part del seu interès patrimonial, ja que els tocs manuals en una instal·lació mecanitzada, que per altra part tracta de reproduir-los, són com la marca de qualitat de la restauració. Nota de Francesc LLOP i BAYO (26-04-2016)
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (17-02-2011)
  • 9 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 26-04-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Cel·la de campanesCampana (1)BARBERÍ (OLOT)194160120
    Cel·la de campanesConcepió Ramona (2)BARBERÍ (OLOT)194175223
    Cel·la de campanesCampana (3)BARBERÍ (OLOT)1941100600
    Cel·la de campanesMontserrat (4)BARBERÍ (OLOT)19411201030

  • SABADELL: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-10-2017
    Convertir a PDF