| Alçada del campanar | 25.7 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 321 metres. Església aixecada entre el 1681 i el 1691, remodelada cap el 1952; conserva algunes restes romàniques de l'anterior temple visibles al mur sud amb dues finestres de doble esqueixada i en arc de mig punt. Consta de tres naus de quatre trams cobertes per voltes de llunetes la central i d'aresta les laterals; estan separades per arcs formers de mig punt damunt robustos pilars rectangulars amb uns escassos pilastres que baixen dels arcs torals de mig punt i d'una imposta ampla i motllurada que ressegueix tota la base de les voltes; està capçada per un presbiteri semicircular; el temple tanca per la capçalera amb un mur recte. El cor amb una balustrada de fusta descansa en un ample arc rebaixat i una volta de llunetes igualment rebaixada. El frontis a llevant té una portalada barroca de pedra grisa i grades que salven el desnivell respecte de la placeta situada al seu davant; el portal és rectangular amb pilastres toscanes als muntants, un entaulament amb un fris floral, un frontó ondulat i truncat amb una fornícula intercalada amb imatges dels dos patrons, un òcul motllurat i atrompetat a mitja alçada i una cornisa angular de teules sobreposades amb creu al cim. El mur d'aquesta façana presenta un arrebossat emblanquinat amb carreus grisos a les cantoneres. Dimensions: 25'71 x 7'40 x 11'38 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons dels altars laterals fa 16'41 metres. Arquitectes: pel que fa a les grades d'accés, Manuel J. Raspall i Mayol; pel que fa a la obres de remodelació, Brugal. Guarda unes pintures al fresc (1943) a l'absis sobre el martiri dels dos sants Genís —el romà i el d'Arle—, obra de l'artista Josep Morell (1899-1949), i una pica baptismal del segle XVI. Campanar del barroc auster del 1691-92 reconstruït el 1956 i enlairat amb un cos més. Té planta quadrada (7'40 x 7'40 m.) i està coronat amb una prominent cornisa sobre mènsules i per una teulada a quatre vents de teules vidriades de color rogenc fosc. Els seus murs, de molt gruix, estan arrebossats fins a la base de la cel·la i deixen ben visibles els carreus grisencs de les quatre cantoneres; el parament de la cel·la és de carreus mitjans ben escairats de pedra grisenca; està obert amb dues finestres d'arc de mig punt a cada costat de les quals pengen vuit campanes, sis de petites i dues de grans; sota cornisa hi ha tres finestres rectangulars per banda, en una d'elles, a cada cara, hi està ubicada una esfera d'un rellotge. Entrant a mà dreta del temple hi ha el portal que dóna a l'interior del campanar; hi puja una ampla escala de graons de pedra arrapada als murs que deixa un ample ull central; dóna pas al cor i segueix més amunt més estreta amb graons de maó fins entrar a la cel·la. Des d'ella, pel centre hi puja una altra escala de cargol de maó per l'interior d'un cos cilíndric; porta a un pis superior on hi ha el rellotge i les seves esferes, una a cada cara. Queda cobert per una semiesfera de vuit sectors. Des d'allí, per damunt del cilindre, hi ha una nova escala metàl·lica que porta a una trapa des de la qual es poc accedir a l'exterior de la teulada; també hi ha una estructura metàl·lica exterior de la que penja una altra campana mitjana. Situació: adossat al mur de migdia fent angle al sud-est de la façana principal encarada a llevant. Alçada: 25'70 metres. Esveltesa: 3,4 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-28354 |
| Autor | |
