| Alçada del campanar | 44.5 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 200 metres. Església aixecada entre el 1589 i el 1714 en gòtic tardà, amb una portalada barroca iniciada per l'artista francès Pere Ruppin el 1689 i acabada per l'escultor Pau Sorell el 1725; el seu portal rectangular té tres columnes salomòniques de capitell compost exemptes damunt pedestals a cada costat, un entaulament decorat i un frontó circular truncat amb rica decoració en relleu; al seu damunt hi ha una fornícula amb la imatge de Santa Maria amb àngels als peus; està ornada amb pilastres i amb un frontó truncat coronat per grans relleus; una gran rosassa motllurada i calada es troba sota mateix d'un frontó triangular amb pinacles als angles i una creu al cim. Consta d'una gran nau de set trams, un d'ells amb el cor; està coberta per una volta de creueria damunt arcs torals de mig punt i capçada per un absis poligonal de cinc costats. Els seus murs tenen paraments de grans carreus ben escairats de pedra marronosa lleugerament rosada al frontis i de paredat arrebossat amb cantoneres de carreus als laterals i a la capçalera. Dimensions: 49'85 x 13'70 x 21'25 metres respectivament de llargada, amplada i alçada. Guarda una gran imatge romànica del segle XIII del Crist Majestat (196 x 185 cm); fou cremada el 1936 i restaurada després del 1939 d'acord amb les fotografies que se'n tenien, tanmateix la testa és autèntica ja que algú va recollir-la i conservar-la quan es va desprendre del tronc en ésser llençada sobre la pila del mobiliari religiós per ésser cremat. La imatge de la Mare de Déu de la fornícula del frontis és obra del 1703 de Pau Sorell i té tot el valor d'una obra original barroca d'autor conegut. Les 14 imatges del Via Crucis són de l'escultor local Sebastià Badia nascut el 1916. En la capella del Santíssim, un gran tondo que representa el Pare Etern és obra del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat (1894-1989). Té dues piques sobre peu, beneitera una i baptismal de marbre blanc l'altra, amb bells relleus decoratius, segurament del segle XVIII. Campanar barroc acabat el 1634. Té la base de planta quadrada (7'80 x 7'80 m.); al seu damunt s'aixeca un alt cos octagonal lleugerament irregular coronat per una cornisa motllurada amb gàrgoles als angles i un terrat amb balustrada i alts pinacles de bola sobre els pilars situats als caires. Sobre terrat hi havia una espadanya de pedra que el 2003 es va substituir per una estructura metàl·lica per sostenir unes petites campanetes; més aviat trenca l'harmonia del conjunt; va ser una decisió desafortunada al meu modest criteri. Els seus murs tenen paraments de carreus a la cel·la i a la base; entre ells hi ha dos pisos de paredat amb carreus a les cantoneres separats per tres motllures; una nova motllura composta es troba a l'arrencada dels arcs dels finestrals. Aquest gegant que és el campanar de Caldes, el més alt del Vallès Oriental, per dins està dividit en tres pisos. Al primer, en el punt en què acaba el prisma de la seva base quadrangular, s'hi arriba per una escala ampla, arrapada als murs i sobre voltes; a partir d'aquest punt, amb una escala de cargol central, s'arriba al pis de la cel·la que està cobert per una volta en cúpula rebaixada; és ella la que sosté el terrat amb el terra lleugerament inclinat cap enfora per expulsar les aigües per les vuit gàrgoles dels angles de la cornisa. S'accedeix a aquest terrat per una segona escala de cargol d'escassa amplada situada a l'interior d'un dels robustos pilars que separen els finestrals d'arc de mig punt; aquests són desiguals, més estrets als costats curts; en pengen tres campanes; antigament n'hi havia quatre però en perdre's en els fets del 19 de juliol del 1936, no va ser substituïda precisament la més gran. Situació: adossat a la façana lateral sud, a tocar l'absis, en l'angle sud-oest del temple. Alçada: 44'50 metres. La mesura fou presa quan encara hi havia una gran arcada de pedra aixecada al centre del terrat. Esveltesa: 5,7 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local 08033/4 Identificador: IPA-28419 |
| Autor | |
