Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Martí - SANT CELONI (CATALUNYA)

(Referència: 8452)


Alçada del campanar 34.25
Descripció Altitud: 155 metres.
Església barroca aixecada entre el 1634 i el 1680 (inaugurada el 10-11-1703); la data sota cornisa del 1762 és l'any de finalització de l'esgrafiat del frontis; al damunt de la portalada hi figura la del 1753, data de la finalització de la façana. Consta d'una nau de sis trams, un amb el cor, coberts amb voltes de llunetes damunt cinc arcs torals de mig punt; sota la volta recorre tota la nau una àmplia imposta motllurada i unes pilastres toscanes que es corresponen amb els arcs torals; un absis poligonal de set costats amb robustos contraforts exteriors fa de capçalera; inclou el presbiteri cobert per una volta de quart d'esfera sobre nervis units en una clau de volta decorada amb relleus. El cor descansa en un arc carpanell i en una volta de llunetes; uns passadissos recorren tot el llarg de la nau per damunt de les sis capelles per banda ubicades entre els contraforts.
La façana principal mostra un magnífic i valuós esgrafiat en tota la seva superfície en estil barroc català obrat entre el 1753 i el 1762 per un autor avui no conegut. El frontis té una gran portalada de marbre blanc de Gualba amb el portal en arc rebaixat, marc estriat flanquejat per unes robustes pilastres, un entaulament i un frontó interromputs per decoració barroca; al damunt, una fornícula bellament ornada a l'entorn aixopluga una abarrocada imatge del patró; una rosassa motllurada és visible a mitja alçada; corona el frontis una cornisa amb curvatura convexa al centre decorada amb una motllura composta, un pinacle amb creu metàl·lica al cim i una petita espadanya al cantó dret. Un sòcol format per dues filades de grans carreus matussers recorre tota la façana principal.
Els murs laterals i posteriors són de maçoneria i paredat amb carreus a cantoneres; al lateral de ponent s'hi obre un portal del 1652 que comunicava amb l'antic fossar; és rectangular amb una llinda de pedra de grans dimensions i muntants de grossos carreus; una petita fornícula al damunt acull una creu; a la pedra superior hi ha un baix relleu simbòlic.
Dimensions: 41'47 x 12'29 x 18'64 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 20'86 metres.
Arquitecte: Francesc Folguera (1891-1960) pel que fa a la reconstrucció del 1940.
Guarda una imatge abarrocada del patró a la fornícula del frontis, del 1953, de l'escultor local Lluís Montané; d'ell mateix és la imatge en marbre policromat de sant Martí en actitud serena ubicada a l'altar major; tot l'absis està decorat amb pintures sobre la vida del patró obra del 1960 d'Isidre Roig de Casas; un gran baldaquí del 1953 de l'arquitecte Francesc Folguera cobreix l'altar major; una imatge de la Mare de Déu del Puig, del 1944, és de l'escultor Josep Maria Camps Arnau. Altres imatges i pintures es troben en diversos altars laterals i es guarda també a la rectoria la “Verge dels Àngels” de la parròquia de la Costa del Montseny, imatge gòtica en alabastre policromat del darrer quart del segle XIV de 75 cm d'alçada.
Campanar barroc coetani del temple. Té planta gairebé quadrada (5'95 x 6'34 m); un segon cos octagonal irregular de construcció tardana està dividit en dos per una fina motllura, el primer amb l'esfera d'un rellotge a la cara frontal; el segon, on s'ubica la cel·la, queda obert amb quatre finestres d'arc apuntat, una a cada cara alterna; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana calada; està dividit interiorment en tres pisos. Els seus murs són de paredat de còdols de color fosc amb carreus grans de pedra granítica gris blanquinós a les cantoneres.
Per una porta sota el cor entrant al temple a l'esquerra s'accedeix al seu interior per on puja una escala del tipus català damunt voltes molt reforçades per maons i aferrada a la paret interior; deixa un ampli ull central; els graons són de pedra gris i té una barana d'obra enguixada i amb passamà de pedra o rajola blanca. Gairebé al capdamunt es transforma en escala de cargol d'obra per l'interior d'un cos cilíndric adossat al mur de ponent. A la cel·la hi pengen quatre grans campanes. Per arribar al terrat hi ha una escala de gat protegida per arcs metàl·lics que hi accedeix per una trapa coberta per una tapa de fusta.
Situació: sobre les capelles laterals de l'ala esquerra del temple; en sobresurt lleugerament; queda molt proper a l'angle sud-oest del frontis encarat a migjorn.
Alçada: 34'25 metres.
Esveltesa: 5,4
Protecció Bé Inventariat
Identificador: IPA-29303
Intervencions El campanar ha patit una correcta intervenció arquitectònica que ha oblidat el paper musical de l'edifici. És a dir: s'han posat una sèrie de tirants que traven la cel·la de campanes, evitant els seus moviments, la qual cosa des d'un punt de vista arquitectònic és força correcta, però si considerem el paper principal de la construcció, que és servir com a caixa de ressonància de les campanes, és desastrosa: s'han posat els tirants de manera que les campanes no poden ventar-se, com era el seu toc tradicional, i han de quedar immòbils, perdent gran part de la seua emoció sonora, basada com ja sabem en el moviment de les campanes per a alguns dels tocs. Nota de Francesc LLOP i BAYO (29-04-2016)
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-07-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (13-01-2005)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (25-09-2011)
  • 24 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 29-04-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Cel·la de campanesCampana (1)BARBERÍ (OLOT)1950ca5072
    Cel·la de campanesCampana (2)BARBERÍ (OLOT)1950ca70199
    Cel·la de campanesCampana (3)BARBERÍ (OLOT)1950ca90422
    Cel·la de campanesCampana (4)BARBERÍ (OLOT)1950ca110771

  • SANT CELONI: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF