Inventari de Campanes

Santuari de Lluc - ESCORCA (BALEARS)

(Referència: 8739)
Descripció La seva fundació data del segle XIII, quan els nous mallorquins volien crear un monestir similar al monestir de Montserrat de Barcelona a l'illa i dedicat a la verge Maria. El rei Jaume I d'Aragó va donar permís i molt possiblement, entre aquells primers pobladors del monestir, es trobassin templers.

La capella de la Mare de Déu de Lluc es començà a embellir-se al segle XIV. En aquell mateix segle es començà a ornamentar el camí escarpat que conduïa al monestir, uns goigs de la Mare de Déu. En 1456 el papa Calixt III ordenà la constitució de la Col·legiata amb 5 preveres encapçalat pel cavaller Tomàs i Tomàs.

El 1531 el papa Climent VII aprovà els estatus del prior Gabriel Vaquer en la qual ja es nombra per primer cop com escola d'infants i la creació d'un grup coral (Escolania) de nins petits que du el nom de Blavets o Blauets. A aquesta nova escola, s'ensenyaria gramàtica i doctrina cristiana. Els blavets servirien en la missa amb els seus càntics. S'impartirà classes de música als sis primers alumnes. El 1586 l'edifici principal s'ampliaria per poder allotjar als peregrins, ja que és una època en què comença a veure un gran increment de peregrinacions arreu de l'illa i principalment al monestir. El 1589 s'instal·là l'actual brollador. El segle XVII es pintà el retaule del mestre Blanquer dedicat a la verge Maria. La verge de Lluc es traslladà al nínxol principal per ser venerada molt millor. En 10 d'agost de 1884 12.000 pelegrins que aclamaren a la verge de Lluc durant la seva coronació pel bisbe Pere J. Campins.[1]

En 1891 un nou orde religiós s'instal·là al monestir, promogut pel bisbe Campins i fundat pel venerable pare Joaquim Rosselló: els Missioners dels Sagrats Cors (MMSSCC). Amb el pas del temps una petita comunitat de germanes franciscanes també s'instal·laren dins el monestir. El bisbe Campins donà ordre per ampliar les instal·lacions del monestir davant les moltes peregrinacions a la basílica de Lluc. S'amplià i es crearen nous recintes per peregrins i es crearen uns monuments amb els Misteris. Es tornà a restaurar la basílica i el monestir així com a la verge de Lluc. Amb el pas del temps, inclòs s'ha crear un lloc per a jovers, per realitzar acampades, sobretot a l'estiu. També es crearen unes habitacions o fonda per a peregrins, i es repartí parcel·les defora del conjunt, però dins el recinte per poder fer una botiga i alguns restaurants. Actualment també consta de farmàcia i ajuntament propi del municipi d'Escorca.

El 1952 es creà el museu del monestir, amb vuit sales en les quals compta amb més de 1.000 objectes que va des de la prehistòria fins a l'etnologia passada i actual del poble mallorquí. VIQUIPÈDIA (02-10-2016)
Campanes En 1930 tenia un carilló de campanes tubulars. Ignorem si encara està en ús.

Bibliografia

(Es pot ordenar per qualvol dels camps)
AutorsTítolData
TORT S. I., P. EugenioCon ocasión del "carrillón" que dentro de poco se instalará en la nueva torre del Ayuntamiento de Valencia1929
1 Foto
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-10-2016


  • ESCORCA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 20-09-2018
    Convertir a PDF