| | Data de construcció |
1740ca, reconstruit entorn a 1942 |
|---|
| Descripció |
Situat junt a la façana principal del temple, el campanar crida l'atenció per la seua posició respecte al temple parroquial, ja que en lloc de situar-se de forma paral·lela el trobem en diagonal, segurament per adaptar-se al espai disponible.
És una torre de tres cossos, el primer dels quals està adossat al temple, separat del segon per mitjà de una cornisa. El segon compta amb quatre finestres per les campanes, decorat al exterior amb pilastres toscanes i una cornisa. Finalment el tercer cos és el típic remat inspirat en època barroca, amb dos nivells, en el primer dels quals trobem arcs en diagonal. Remata el campanar una coberta a quatre aigües. Al interior una escala "a la castellana", es a dir que recorre el perímetre de la torre permet accedir. Baix de la Sala de les Campanes trobem un replanell on estava ubicat el rellotge i sobre aquest la sala. Per accedir al terrat cal pujar per una escala de mà.
Per construir la torre van utilitzar el sistema constructiu de la verdugada, consistent en alçar murs de maçoneria que cada certa altura s'alternen amb unes files de rajola per donar solidesa als murs, emprant rajola per als angles. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
Compta amb escassos graffittis, a la sala del rellotge es documenta un modern: "Vigilante / Pedro Guillen / 1-3-1972". |
|---|
| Estat original |
La torre original seria una construcció típica del segle XVIII, amb tres cossos decreixents i rematat per una veleta, molt similar als campanars de poblacions properes conservades com ara Foios o Rafelbunyol. |
|---|
| Estat anterior |
En 2006 al interior presentava un estat de conservació greu, amb problemes de humitats causats per la pluja i el deteriorament natural de la construcció. Els precaris mitjos econòmics amb que es va realitzar la reconstrucció dels anys 40 han accelerat la degradació, com és el cas de les bigues de ferro, procedents d'antigues vies del tren, que estaven molt oxidades i facilitaven encara més les filtracions d'aigua. Per un altra banda els eixos de les campanes també es trobaven en mal estat, fins al punt que algunes havien deixat de tocar. |
|---|
| Estat actual |
Es troba en un bon estat de conservació, gràcies a la restauració interior efectuada en 2013 i que ha tractat de reparar tots els problemes derivats de l'entrada d'aigua de plutja. L'escala ha estat reconstruïda des del rellotge, retirant les bigues de ferro per reconstruir el terra de la sala del rellotge i reforçant la coberta de la sala de les campanes a més de dotar de un pis nou el terrat de la torre. |
|---|
| Campanes |
La torre compta actualment amb un conjunt de cinc campanes, ubicades totes elles a la Sala de les Campanes. Segurament Manuel ROSES VIDAL fa fondre un joc de quatre campanes més el Simbolet, de les quals dos han estat refoses: Sants Reis per Salvador Manclús i el Crist de les Ànimes per Germán ROSES en 1971.
A més hi ha constància de que en 1951 una de les campanes estava trencada, que per el seu tamany deuria ser la mitjana. Sembla que no la van refondre fins 1955 i que la campana resultant no va agradar al Ajuntament, fent-la fondre de nou.
Les campanes van ser mecanitzades en 1985, dotant a les que mantenien la truja de fusta de una de ferro i implantant uns motors de vol continu. A més les tres grans van ser dotades de martells i motors de mig vol, el cost d'aquesta feina va ser de 699.000 pessetes. A causa del deteriorament de les instal·lacions les dos grans havien deixat de tocar, sent restaurat el joc entre agost i octubre de 2013 per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. Aquests treballs han permet recuperat les truges de fusta de perfil valencià i mecanitzar les campanes amb electromalls i motors d'impulsos que imiten els tocs tradicionals i permeten els manuals.
|
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals van desaparèixer amb la mecanització de 1985, no obstant certes pistes permeten deduir, de forma molt general com serien aquests. La factura de la mecanització de 1985 permet intuir que per als vols utilitzaven quatre campanes, deixant fora el Simbolet, que sols era una campana de senyals emprada per la consagració. Per un altra banda els repics es feien des del peu de la torre, per mitjà de llargues cordes que arribaven fins el terra, conservant a l'escala una fusta per passar-les. Per repicar sols utilitzaven les tres campanes grans, ja que la fusta té tres forats i la factura de la mecanització contemplava la instal·lació de tres. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs actuals són exclusivament automàtics. |
|---|
| Intervencions |
El campanar original seria construït segurament durant les obres d'ampliació del temple medieval, acordades en 1731 i realitzades entorn a 1740 per l'arquitecte Cristóbal Sales Mayor, possible autor del campanar. Posteriorment va tindre altres intervencions, com la construcció de la caseta del rellotge entorn a 1900.
Durant la Guerra Civil en 1936 i després del incendi del temple van enderrocar gran part de la seua estructura, restant sols en peu el primer cos. En acabar el conflicte es decidiria la seua reconstrucció i la fosa de un joc de campanes destinat a la torre indica que en 1942 ja estaria acabat. Des d'eixe any a estat restaurat en dos ocasions, la primera de elles en 1985 exteriorment i el seu interior entre juliol i octubre de 2013. |
|---|
| AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-10-2000) ALEPUZ CHELET, Joan (15-10-2013) |
|
