Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1382)
Data de construcció Finals del segle XVII- Segle XVIII
Descripció El temple parroquial compta amb un campanar de planta quadrada i dos cossos. Està ubicat en un lateral de la façana principal de l'església i està construir amb rajola i maçoneria. El primer cos compta amb tres trams de similar factura, emprant la rajola als cantons i per separar els trams, mentre que la maçoneria plena la resta del mur. El segon tram compta amb un rellotge solar, mentre que el segon té una espillera i una esfera del rellotge. Una cornisa separa el primer cos del segon o de les campanes. Aquest compta amb quatre finestres i a l'exterior trobem quatre pilastres toscanes per cara damunt d'un basament. Té aquest cos un fris amb metopes i cornisa, damunt el qual trobem una balustrada, que també compta amb pilastres toscanes. El seu interior compta amb una escala "a la castellana", que recorre el perímetre del campanar fins poc abans de la Sala de les Campanes. En aquest punt està la caseta del rellotge i l'escala es torna de caragol fins arribar a l'altura del segon cos. La sala de campanes compta amb una volta de mitja taronja, per motius acústics. També compta amb sengles bigues de ferro damunt les tres campanes existents, per facilitar el moviment i manteniment de les campanes.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Sobre la porta principal del temple hi ha una pedra amb la inscripció "AVEMARIA I686".
També hi ha diversos grafits en la sala del rellotge, algun dels quals, més recent, deu tindre motius tècnics (identificació dels cables elèctrics).
Estat original Les campanes comptaven abans de la mecanització amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. A més comptarien amb una corda al batall que des de la Sala de les Campanes passava per diversos forats fins als peus del campanar.
Estat anterior Abans de la restauració de la Mitjana en 2009, aquesta estava badada, amb una clavill a la part inferior del bronze. A més comptava amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació que tenia causà el trencament de la campana. Per un altra banda la campana gran tenia un electromall trifàsic, que ja ha estat canviat per altre monofàsic.

El campanar estava recobert amb una capa de morter, com a mínim al primer cos fins la restauració dels anys 90
Estat actual La fàbrica del campanar està en un bon estat de conservació. A la Caseta del Rellotge conserva la maquinària encara en funcionament. La campana menor i la Gran estan en regular estat de conservació, instal·lades amb truja de ferro de la casa Manclús a les finestres de la Sala de les Campanes i motoritzades amb motor de vol continu. L'electomall de la menuda és trifàsic, mentre que el de la Gran és monofàsic. La Mitjana per contra està en bon estat. Compta amb truja de fusta de perfil valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall trifàsic.

Vist l'estat en que es troben la campana Gran i la Menor, es deuria promoure la seua restauració, realitzant una intervenció com la de la Mitjana. Aquestes deuen ser baixades del campanar per netejar-les per dins i fora, canviant les truges actuals per altres de fusta de perfil valencià. Els motors es deuen canviar per altres d'impulsos, que permeten tocar manualment i imiten l'estil tradicional de tocar. A més l'electromall de la Menor es deu canviar per altre monofàsic.
Campanes Compta amb un conjunt de tres campanes, com era habitual en molts pobles de l'Horta. Aquestes compten amb inscripcions en llatí i un clar sentit protector, considerant a la campana com un element capaç de protegir a la comunitat front als mals exteriors, especialment les tronades. Aquesta intencionalitat protectora va dirigida a Santa Maria Magdalena, titular del temple parroquial; Sant Isidre Llaurador, invocat com a protector dels llauradors; i el Santíssim Crist Vertader, patró de Benifaraig. En la campana menor resulten interessants dos imatges del Crist Varó de Dolors i la Mare de Déu i que són típicament medievals, possiblement perque es va refondre a partir d'una més menuda. Aquesta és de l'any 1721 i no indica el seu fonedor. Manuel Quiles, campaner de la ciutat de València, va fondre la Mitjana, mentre que les Hnos Roses de Silla feren en 1946 la campana gran.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. A més es repicarien des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall, que es passava per diversos forats.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament.
Intervencions El campanar de Benifaraig es una típica construcció alçada seguint els models dels campanars barrocs valencians. Es pot datar entre finals del segle XVII i el segle XVIII, sent molt similar en formes al campanar de Carpesa, especialment al segon cos i en els materials constructius. El cas de Benifaraig no compta amb el característic remat barroc, que es va expandir a partir de les recomanacions fetes per l'arquebisbe Isidoro Aliaga, que desaconsellava els campanars amb terrat. En aquest cas possiblement no es va construir per motius econòmics. L'any 1721 es feu la campana menor, sent aquesta data la possible de conclusió del campanar. En 1878 i 1946 es feren campanes noves.

Entorn a les dècades dels anys 70 i 80 es va portar a terme la mecanització de les campanes per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i es mecanitzaren els bronzes amb motor de vol continu i electromall trifàsic.

El campanar va ser restaurat en l'any 1995 a expenses de la comunitat parroquial, intervenint en el exterior i la sala de les campanes i quedant la torre amb l'aspecte que té actualment. En gener de 2009 es va badar la Mitjana, sent baixada el 17-02-2009 INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. per soldar-la i reposar la truja de fusta. Tornà al campanar ja soldada i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Entorn a eixe any es va canviar l'electromall per altre com el de la Mitjana.
Autor
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-02-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (31-01-2015)
  • Quadrant solar
    El campanar compta amb un quadrant solar, amb la inscripció "año.1852"

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    GÓMEZ, Francisco (INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.)Ficha campanario Santa Maria Magdalena de Benifaraig - Valencia2006
    AVANUna campana de 1878 regresa mañana a la torre de la parroquia de Benifaraig tras ser restaurada en Alemania2009
    EL MUNDOBenifaraig recupera el repique de campanas del siglo XIX2009
    GENERALITAT VALENCIANASubvencions de campanes 20092009
    GÓMEZ, Francisco (INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.)Memoria de los trabajos realizados en la restauración de la campana del año 1.878 ubicada en la parroquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig en Valencia2009
    MONTANER, RafelPor quién no doblan las campanas2009
    VAREA, Paco´La patrona´ vuelve a Benifaraig2009
    LLOP i BAYO, FrancescCampanes recuperades en 1939-1940 en la Ciutat de València2023
    26 Fotos
    Fitxes de les campanes
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 04-02-2023

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de les CampanesSanta Maria Magdalena (1)172158113
    Sala de les CampanesSants Isidre i Magdalena (2)QUILES, MANUEL187872216
    Sala de les CampanesLa Gran (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)194684343

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent En marxa

    AutorMANCLÚS, SALVADOR
    Empresa de mantenimentMANCLÚS, SALVADOR
    Descripció El campanar compta amb un rellotge en funcionament, de remuntatge elèctric, amb la marca "S. MANCLUS / VALENCIA" en la mostra de control, així com en les dos mostres exteriors (orientades cap al poble).
    Es tracta d'un dels últims rellotges mecànics en funcionament de tota l'Horta, la qual cosa augmenta el seu valor patrimonial.
    Hi ha un ordinador ECAT beta 8 per als tocs de les campanes, instal·lat per INDUSTRIAS MANCLÚS.
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 21-09-2010
    8 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar a la pàgina anterior
  • Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Generalitat Valenciana
    © Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport - Generalitat Valenciana (2024)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Última modificació: 29-03-2024
    Convertir a PDF