| | Data de construcció |
Segle XIX |
|---|
| Descripció |
Construcció de dos altures, la segona corresponent al cos de les campanes. És de planta quadrada i està situat a un dels angles de l'església. El primer cos es divideix en dos trams que estan separats per una motllura. El segon presenta tres finestres amb arcs de mig punt emmarcades per unes motllures a l'exterior. La quarta finestra està tapiada a excepció de l'espai que ocupa la mostra del rellotge. Sobre aquesta hi ha uns plafons ceràmics amb la data de 1933. Té una cornisa i una xicoteta balustrada sobre aquesta. Al centre del terrat hi ha una penella.
La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. A aquest espai trobem una habitació que conté la maquinària del rellotge. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
Té diversos, especialment a la sala de les campanes. Tots ells són del segle XX. |
|---|
| Estat original |
Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i dotades amb cordes per repicar-les des dels peus del campanar. Segurament la major tenia una maça horària. |
|---|
| Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és regular, especalment a l'interior. Les campanes estan totes instal·lades a les finestres del segon cos de la torre i dotades amb truges de ferro de la foneria Manclús. Estan mecanitzades amb motors d'impuls amb les rodes disposades sobre les antigues de vol continu i electromalls monofàsics. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. El rellotge està a un racó d'aquesta sala i no funciona. |
|---|
| Conservació, manteniment |
Regular. Abandonament d´accesos i d´instal.lacions |
|---|
| Campanes |
Té un conjunt de tres campanes. Dos d'elles són les beneïdes l'any 1911 (la gran i la xicoteta) i no presenten marca de fàbrica, no obstant això els números de l'any de fosa, les garlandes i els tres cordons al terç; remeten a les campanes foses als tallers de Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. La mitjana es va fondre en 1895 a aquesta foneria, però quan estava regentada pel pare d'aquests. Va ser donada per Leonor i D. Francisco Pérez, que patrocinaren diverses obres a la parròquia durant els anys finals del segle XIX. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Als diversos llibres de fàbrica són freqüents les despeses en cordes per a les campanes que segurament estaven disposades des dels batalls i arribaven fins als peus del campanar. Al segle XIX hi han documentats pagaments per uns tubs de vidre que servien per passar les cordes de les campanes. Aquesta disposició permetia tocar els senyals més simples des dels peus del campanar, tocs que interpretava majoritàriament el sagristà. La documentació reflexa que aquest tenia l'obligació de tocar les oracions.
Per altra banda, hi havia un campaner, principalment encarregat de voltejar les campanes i que cobrava de la fàbrica de la parròquia. Un document de la segona meitat del segle XIX especifica els dies en què tenia l'obligació de voltejar les campanes: la Circumcisió del Senyor (1 de gener), l'Adoració dels Reis (6 de gener), el Sant Nom de Jesús (segon diumenge posterior a Nadal), la Purificació de la Mare de Déu (2 de febrer), el Diumenge de Rams, Pasqua de Resurrecció el primer i segon dia, l'Ascensió del Senyor, Pentecosta, la Santíssima Trinitat, Corpus Christi, la Nativitat de Sant Joan Baptista (24 de juliol), l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost), la Nativitat de Maria (8 de setembre), el Dolç Nom de Maria (12 de setembre), Tots Sants (1 de novembre), la Puríssima (8 de desembre) i el primer i segon dia de Nadal).
A més, s'estableix que aquestes festes s'han d'anunciar amb dos vols la vespra segons era costum (possiblement un a migdia i altre de vesprada). També estava obligat a voltejar a l'exercici dels tercers diumenges de cada mes (al Santíssim Sacrament) i a la missa del Dissabte Sant). Per tots aquests tocs estava fixada una retribució anual de 92 reals. Finalment també es voltejava a les festes votives (de confraries) i en aquest cas sobrava de qui organitzava la festa. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Les campanes es voltegen i repiquen automàticament. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. |
|---|
| AutorMONTOLÍO TORÁN, David [Primera presa de dades] (25-08-2001) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (07-07-2016) |
|
