| Data de construcció |
Segle XVIII, reformat en 1925 |
|---|
| Descripció |
El campanar està situat a un lateral de la façana principal del temple parroquial. Té tres cossos i és de planta quadrada. El primer cos presenta tres trams iguals, separats per unes motllures, i és de pedra tallada en sillars als angles i maçoneria a la resta del mur. El segon cos disposa de quatre finestres amb arc de mig punt, una de les quals està tapiada. Les finestres estan emmarcades per unes pilastres (dos per cada cara). El tercer cos està delimitat per una barana metàl·lica i presenta un templet amb dos altures i arcs de mig punt. La primera altura d'aquest presenta uns arcs en diagonal.
La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Des d'aquesta hi ha un altre tram que puja fins a la caseta del rellotge, una habitació intermèdia situada entre la sala de les campanes i el terrat. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat original |
La torre tenia fins a l'any 1936 un conjunt de tres campanes. La campana major, reposada en 1940, va tenir fins a la mecanització dels anys 80 una truja de fusta, possiblement fabricada al mateix temps que es va fondre. La campana horària tenia una maça horària que estava connectada amb la maquinària del rellotge. |
|---|
| Estat anterior |
L'any 1998 la campana major tenia un electromall trifàsic. Es conservaven els braços de les antigues truges de fusta. |
|---|
| Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo. Al segon cos hi ha dos campanes. La menor té una truja de fusta. Els eixos de gir estan soldats a la campana i no ficats dins de la truja. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa d'un batall amb un sistema de fixació rígida i dotat amb cable de seguretat. La major està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. A més disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'ansa batallera és postissa. |
|---|
| Conservació, manteniment |
|
|---|
| Campanes |
Té dos conjunts de campanes diferenciats per l'ús i posició a la torre. Al tercer cos està la campana de les hores, fosa l'any 1921 als tallers de Vicente Domingo Roses a València. La va donar José Pérez Olcina. A la sala de les campanes estan les dos litúrgiques. La menor es va fondre als tallers de Hermanos Portilla en 1998 per Juan Ferrer. La gran està dedicada a Santa Anna i es va fondre en 1940 als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
La campana dedicada a Santa Anna es feia servir per als tocs litúrgics i segurament es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la sala de les campanes. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Les campanes litúrgiques es repiquen i voltegen automàticament. La campana horària serveix per a aquests tocs. |
|---|
| Intervencions |
El primer cos del campanar es va construir segurament al segle XVIII. L'any 1925 es va portar a terme una important reforma, documentada per una pintada al tercer cos, que segurament va transformar l'actual espai de la sala de les campanes i la construcció del remat del campanar. L'any 1921 José Pérez va regalar la campana horària i el rellotge. Les campanes del segon cos varen desaparéixer durant la Guerra Civil (1936-1939), llançades des del mateix campanar. Sols quedaren els braços de les truges a les finestres i l'any 1998 es documentaren tres peces d'aquest tipus, fet que permet intuir la presència de tres campanes abans de 1936.
En 1940 es va fondre una campana nova, l'actual campana major. Aquesta es va mecanitzar durant la dècada dels anys 80 del segle XX. La foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta i es dotà amb motor d'impuls i electromall trifàsic. En 1998 es va fondre una campana nova que va instal·lar Relojería Valverde. Amb posterioritat a aquesta data s'ha canviat l'electromall per altre monofàsic. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació actual de la campana gran no afavoreix la seua conservació ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar. També caldria canviar la truja de la campana xicoteta per altra de perfil tradicional valencià.
|
|---|
| AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (15-07-1995) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de les campanes i actualització de les fitxes] (17-08-2019) |
