| Data de construcció |
Campanar original enderrocat en la guerra civil. el actual data dels anys 1940-50 |
---|
Descripció |
- Al segle XIII es va construir un primitiu temple de Santa Maria a acoi (hui en dia conegut com a antic edifici de l'hospital), que en la seua història ha albergat una caserna de la guàrdia civil, l'escola d'arts i oficis, entre altres i que conserva restes romàniques considerades d'entre les més meridionals de la península ibèrica.
- El dia 19 de març de 1723 es cuan es va acordar la construcció d'un temple de grans dimensions en reunió presidida pel Sr. Capellà el senyor Pere Roca davall la invocació de la Nativitat de la Mare de Déu.
El 13 de juny de 1724 s'establix el compromís amb el mestre d'obres Josep Vilar, de València, obligant-li a alçar la parròquia i campanar d'acord amb el plànol de l'arquitecte Manuel Blasco, sent el seu cost vint mil lliures, corrent els materials a càrrec del mestre d'obres i el seu trasllat a peu d'obra i preparació del solar a càrrec dels electes (persones que havien d'intervindre directament en la realització de l'obra), tot açò establit per mitjà d'acta certificada per l'escrivà públic Vicent Pellicer'.
El dia 27 de maig de 1725 es col·loca la primera pedra. Esta és de jade amb l'Escut Reial i el de la Vila, el Nom de Maria, el Copó amb tres formes i els quatre patrons de la Vila.
Després de la mort de Josep Vilar en 1750 les obres es van veure paralitzades fins que passen a les mans del mestre Vicent Vilar. En 1759 es va començar a cobrir la volta de la nau central.
A principis de la contesa civil el temple patix un incendi en el que es perd gran part de l'arxiu parroquial, retaules, l'orgue etc. a més de passar el temple a formar part del patrimoni de l'ajuntament d'Alcoi.
Durant l'any 1936 el Comité Revolucionari acorda la demolició del temple parroquial de Santa Maria duta a terme en 1937. Els carreus del temple són utilitzats per a la construcció de la piscina municipal d'Alcoi.
El 4 de maig s'inaugura el nou rellotge de la Casa Consistorial que antigament estava ubicat en el campanar de Santa Maria, amb les dues campanes antigues del rellotge (quarts i hores).
Tot just acabar la guerra civil el nou ajuntament franquista així com el bisbat de València decidixen, construir un temple exactament igual a l'assolat durant la contesa. El 3 d'abril de 1940 es col·loca la primera pedra de la nova parròquia de Santa Maria. El 19 de maig de 1955 es beneïx el reconstruït temple de Santa Maria sobre el solar en què s'alçava l'antic temple del segle XVIII imitant la seua fisonomia original i usant les restes de planta de l'anterior. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Graffitti |
Hi ha infinitats de grafits per dins de la torre la majoria fets per gent que ha pujat de visita al campanar, deixant el seu nom i la data. També hi han grafits dels sagristans que ha tingut el temple, s'ha documentat un que es va fer després de fer el toc de mort del papa Pius XII. |
---|
Estat actual |
En bon estat de conservació |
---|
Campanes |
Les noves campanes:
El 29 de març de 1955 el bisbe auxiliar de València Jacinto Argaya va beneir les noves campanes que substituïen a les foses al juny de 1937. S'utilitzen dues campanes antigues i es fos un nou joc de campanes a València de sis campanes, dues d'elles refoses a l'actualitat:
Cupulí del campanar
* De quarts: any 1861, diàmetre 91 cm, 436 kg.
* D'hores: any 1861, diàmetre 120 cm, 1001 kg.
Sala de Campanes
* Campana Major: Santa Maria, fonedor Salvador Manclús (València), any 1954, diàmetre 147 cm, 1839 kg.
* Segona: Crist Rei i La Mare de Déu del Pilar,[9] fonedor Roses (Atzeneta d'Albaida), any 1961, diàmetre 118 cm, 951 kg.
* Tercera: Sant Josep fonedor Roses, any 1972, diàmetre 111 cm, 792 kg.
* Quarta: Sant Jordi Màrtir, fonedor Salvador Manclús (València), any 1954, diàmetre 105 cm, 670 kg.
* Quinta: Sant Maur, fonedor Salvador Manclús (València), any 1954, diàmetre 93 cm, 466 kg.
* Sexta: Maria Xicoteta, fonedor Salvador Manclús (València), any 1954, diàmetre 80 cm, 296 kg.[24]
Aquestes dates no coincideixen amb les proposades per José M. Santacreu Soler en l'article Introducción a la historia de las campanas de la actual parroquia de Santa María en la Revista de Festes de l'Associació de Sant Jordi de 1983.
El rellotge i les seues dues campanes són de titularitat municipal, així com el seu manteniment. |
---|
Intervencions |
- Reconstruccio del campanar despres de ser enderrocat a la guerra civil fentlo exactament com era abans de la guerral
- Neteja de la pedra del campanar l'any 2010 |
---|
AutorABAJO MONJE, Gonzalo (10-02-2011) SANCHIS TÁRREGA, Felipe (26-04-2017) |
|