| Data de construcció |
XVIII |
|---|
| Descripció |
Junt a la façana principal trovem el campanar, de planta quadrada i tres cossos, seguint els models del barroc valencià. El primer es va alçar amb maçoneria combinada amb filades de rajola, comptant tan sols amb algunes moldures com decoració. El segon correspon a la Sala de les Campanes, amb quatre finestres per les campanes, mentre que el exterior compta amb quatre pilastres toscanes per cara, ocupant l'arista les exteriors. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinàculs i boles i al centre una torreta de dos altures, cupulí i veleta.
El seu interior compta amb una escala, localitzant baix de la Sala de les Campanes la caseta del rellotge amb l'esfera al exterior. Per accedir al remat disposar de l'escala. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
En la Sala de les Campanes trovem dos elegants panells ceràmics que resulten d'allò més interesant. El primer d'ells diu: "PROHIBIDO / DISPARAR PIROTECNIA / SOBRE EL CAMPANARIO / DAÑA LAS PAREDES". El segon encara és més curiós: "NO VOLTEJAR DEPRESA / PERILLA LA CAMPANA / PERILLA EL CAMPANER / VOLTEJAR AM RITME". |
|---|
| Estat actual |
Es trova en un bon estat de conservació tant al exterior com el seu interior, producte de la restauració de la seua fàbrica en 1993. Les quatre campanes estan dotades de truja de fusta i mecanitzades amb motors d'impulsos, a més les tres grans compten amb electromall per als repics. |
|---|
| Campanes |
Compta amb un conjunt de quatre campanes, localitzades al segon cos ocupant les finestres. Tres van ser foses per Salvador Manclús en diferents anys: Sant Jaume (1961), Sant Josep (1968) i Maria (1971). Junt aquestes trovem el Crist Rei fosa per Manuel Roses Vidal, precedesor de Manclús, en 1940. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs es basen en el vol de les quatre campanes i les diferents variacions realitzades amb els electromalls per els repics |
|---|
| Intervencions |
Restaurat en la seua fàbrica i en les instal.lacions de les campanes en 1993. (GERVIT). |
|---|
| AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998) ALEPUZ CHELET, Joan (19-02-2013) |
