Data de construcció |
Primer terç del segle XVIII |
---|
Descripció |
Campanar baix i senzill amb 4 obertures de punt redó al cos de campanes i acabat en terrassa. A diferència dels campanar de la resta de la contornà, pobles de la Baronia, aquest està realitzat de pedra i no de rajola. La pedra llaurada es troba als cantons i a les dovel·les dels arcs de les fornícules. Sembla que tant el campanar com la frontera de l'església ha perdut la seua capa de morter que cobria i protegia la fàbrica de l'edifici. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat original |
Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i, com a mínim les dos grans, dotades amb llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar. La maquinària estava en funcionament i accionava una maça horària amb la qual s'interpretaven els tocs de les hores amb la campana gran. |
---|
Estat anterior |
L'any 1998 les dos grans estaven mecanitzades amb electromall trifàsic. |
---|
Estat actual |
El campanar es troba brut amb restes d'un quadre elèctric, masses, i altre tipus de ferralla que s'han canviat i no s'han baixat. Els cables de la instal·lació estan empalmats fora del quadre elèctric existent, afavorint riscos innecessaris tant personals com materials. La maquinària està situada a un lateral de la torre, amb accés des d'aquesta, i no està en funcionament. Les tres campanes estan instal·lades amb truges de ferro de la foneria de Salvador Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu i mig vol. Les dos grans disposen d'electromalls monofàsics. |
---|
Campanes |
Té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta està dedicada als Sants Abdó i Senent, és d'autor anònim i va ser fosa l'any 1737. La mitjana està dedicada a la Mare de Déu del Pilar i la varen fondre en 1945 als tallers de la foneria Roses de Silla. La major està dedicada a la titular del temple i patrona del municipi, la Mare de Déu de la Mercè. La va fondre en 1826 Antonio Guillem. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
La campana gran es feia servir per als tocs horaris que accionava la maquinària del rellotge. Les tres es voltejaven manualment des de la sala de les campanes i segurament les dos grans, com a mínim, es repicaven des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida als respectius batalls. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les tres campanes es voltegen automàticament i les dos majors també repiquen de forma automàtica. La major toca les hores. |
---|
Intervencions |
El campanar segurament es va construir durant les primeres dècades del segle XVIII i possiblement es va concloure l'any 1737, quan es va fondre la campana xicoteta. L'any 1826 es va fondre la campana major i l'any 1936 aquestes dos es salvaren de la destrucció, desapareixent eixe any tres campanes. En 1945 es va fondre una campana nova i entorn dels anys 60 o 70 la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar el conjunt i canviar les truges de fusta per altres de ferro. Els treballs es completaren amb la motorització de les campanes amb motors de vol continu, mig vols i electromalls trifàsics (aquests últims mecanismes sols per a les dos grans). |
---|
Propostes |
Cal restaurar les dos campanes que encara tenen truges de ferro. Aquestes truges s'han de canviar per altres de fusta de perfil tradicional local i els motors de vol continu per altres d'impuls.
|
---|
AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-12-2002) CORRESA I MARÍN, Ignasi (19-09-2007) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de les campanes i actualització de les fitxes] (02-01-2019) |