| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 53 |
| Pes aproximat (en quilos) | 86 |
| Fonedor | ROSES, JAIME |
| Any fosa | 1888 |
| Terç (T) |
(Dos cordons) "▲ ▲ SAN ANTONIO AÑO 1888 ▲ ▲" (Dos cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu sobre pedestal d'estrelles) (06) (Sant Antoni Abat) |
| Mig peu (MP) | (Tres cordons) |
| Peu | (Dos cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | A les escales del campanar de la parròquia hi ha un orifici per on, un dia, va passar la corda amb què es tocava aquesta campana des de la porta de la torre. No sabem, però, si se la repicava com a les tres majors o si comptava amb una palanca o un cigonyal per ser accionada des de la distància. Ara, des que li va ser canviada la truja, compta amb un cigonyal, per poder ser voltejada des de l'interior de l'institut. |
| Tocs actuals de campanes | Probablement en desús i, si és usada, ho fa de manera esporàdica. |
| Truja | Truja metàl·lica, obra de la foneria de Salvador Manclús. |
| Estat original | La campana va ser fosa el 1888 per Jaime Roses, un fonedor natural de la població valenciana d'Atzeneta d'Albaida, que en dates properes havia fos campanes per a altres campanars de l'Horta, com el de la parròquia de Castellar o, al nord, el del convent de Sant Dídac d'Alfara del Patriarca. Encara que sembla probable que haguera sigut fosa per a algun campanar d'aquesta àrea del territori valencià, o inclús per a la mateixa parròquia de Benetússer, no coneixem amb certesa la seua ubicació original. La primera referència que de la campana tenim és la seua presència, en temps de la postguerra, en el finestral posterior del campanar de la parròquia, on de fet, encara es conserven els coixinets sobre els quals s'assentava i el passador per on baixava el cordell per repicar-la o voltejar-la a des de la porta de la torre. |
| Estat actual | Es troba instal·lada a l'espadanya de l'institut, proveïda de la truja metàl·lica que li fou donada fa mig segle. Encara que bastant atacat pel rovell, el contrapés ha sigut reajustat amb noves rosques i, aparentment, no presenta problemes d'estabilitat. El batall, de confecció relativament recent, està correctament reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | Cigonyal per al volteig manual des de la base de l'espadanya. |
| Intervencions | Entorn a la dècada de 1970 la campana va traslladada fins al nou institut de la Mare de Déu del Socorro. En ser instal·lada a l'espadanya de l'escola, l'antiga truja de fusta va ser substituïda per una altra metàl·lica, obra de la foneria valenciana de Salvador Manclús. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 19-04-2020 |
| 5 Fotos | |
