Sant Joan Baptiste - BENEIXAMA (L'ALT VINALOPÓ) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Cor de Jesús (refosa)

(Referència 179)
Diàmetre 94
Altura del bronze 78
Vora 9
Pes aproximat 481
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any de fosa 1939
Descripció La campana resultat de la refosa d'aquesta és una rèplica exacta de l'antiga i per tant podem saber les inscripcions i decoracions, així com la forma en la que estaven ubicades al bronze. Al terç tenia aquesta inscripció: "✱ SAGRADO CORAZÓN DE JESUS. ✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱". Aquesta indicava, en primer lloc, l'advocació a la que estava dedicada. En segon lloc figurava la data de fosa, acompanyada per l'expressió "AÑO DE LA VICTORIA", habitual a les campanes foses l'any 1939. Rodejant l'Escut Nacional figuraven els fonedors: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
"✱ SAGRADO CORAZÓN DE JESUS. ✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱"
(2 cordons)
(garlanda amb flors)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Escut Nacional i nom dels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(06) (imatge del Sagrat Cor de Jesús)
(09) (Anagrama de Jesús)
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(sanefa de flors)
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava manualment des dels peus del campanar.
Truja ferro fos i soldat tipus manclús vella; capçal reforçat
Estat original Disposava d'una truja de fusta, segurament confeccionada per la casa fonedora. Tenia una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior Abans de la refosa (1997) disposava de truja de ferro Manclús vella i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1939 junt a altres tres als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Tot i que sols figure València a la marca de fàbrica, la foneria ja estava establerta a Silla quan es va fondre la campana. Aquesta era la tercera de les quatre i després de beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la truja de fusta ja l'havia canviat la foneria de Salvador Manclús per altra de ferro i en 1971 Germán Roses proposa mecanitzar-la amb un motor de vol continu. Fins l'any 1979 no es va mecanitzar, però ho va fer Salvador Manclús del Grau de València.

L'any 1994 estava ja trencada i es va refondre en 1997 resultant una nova campana rèplica d'aquesta.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana a partir de l'anàlisi de la C. 14043.] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017

Sant Joan Baptista (refosa)

(Referència 180)
Diàmetre 102
Altura del bronze 85
Vora 1
Pes aproximat 614
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any de fosa 1939
Descripció La campana resultat de la refosa d'aquesta és una rèplica exacta de l'antiga i per tant podem saber les inscripcions i decoracions, així com la forma en la que estaven ubicades al bronze. Al terç tenia aquesta inscripció: "✱ ✱ SAN JUAN BAUTISTA ✱". Aquesta indicava l'advocació a la que estava dedicada, el titular del temple parroquial i patró del poble. Al mig figuraven els fonedors, en una inscripció que rodejava l'Escut: "Ctres ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA". Finalment tenia aquesta inscripció al mig peu: "✱ ✱ BENEJAMA 1939 AÑO DE LA VICTORIA ✱". El fet de que indicara el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (2 cordons)
(06) "✱ ✱ SAN JUAN BAUTISTA ✱"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Escut Nacional i nom dels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / SILLA -
VALENCIA"
(06) (imatge de Sant Joan Evangelista)
(09) (Anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ BENEJAMA 1939 AÑO DE LA VICTORIA ✱"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava manualment des dels peus del campanar.
Estat original Disposava d'una truja de fusta, segurament confeccionada per la casa fonedora. Tenia una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior Abans de la refosa (1997) disposava de truja de ferro Manclús vella i estava mecanitzada amb motor de vol continu, sistema de mig vol i electromall trifàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1939 junt a altres tres als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Tot i que sols figure València a la marca de fàbrica, la foneria ja estava establerta a Silla quan es va fondre la campana. Aquesta era la tercera de les quatre i després de beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la truja de fusta ja l'havia canviat la foneria de Salvador Manclús per altra de ferro i en 1971 Germán Roses proposa mecanitzar-la amb un motor de vol continu. Fins l'any 1979 no es va mecanitzar, però ho va fer Salvador Manclús del Grau de València, .

L'any 1997 estava ja trencada i es va refondre resultant una nova campana rèplica d'aquesta.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana a partir de l'anàlisi de la C. 14044.] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017

Campanes actuals

Sant Tomàs de Aquino, Hores (B)

(Referència 2529)

Localització Campanar Dret
Diàmetre 97
Altura del bronze 81
Vora 11
Pes aproximat 528
FonedorROSES E HIJOS, VICENTE
Any de fosa 1892
Descripció En primer lloc compta amb la següent inscripció al terç: "SAN (triangle decorat) TOMAS (triangle decorat) DE A QUINO A ESPENSAS DEL MONESIPIO ANO 1892 (triangle decorat)". Aquesta correctamente seria: "SANTO TOMAS DE AQUINO A EXPENSAS DEL MUNICIPIO AÑO 1892". En ella indica que està dedicada a Sant Tomàs d'Aquino, que va sufragada pel Municipi (entenent com a Municipi a la institució de l'Ajuntament) i la data. Al mig trobem els noms dels autors: "NOSIZO / VICENTE / ROSAS / HEJOS / DE ADZANETA". Aquesta correctament escrita en espanyol seria: "NOS HIZO VICENTE ROSAS E HIJOS DE ADZANETA". A la inscripció indica en plural "NOS HIZO" perquè també es refereix a la campana dels quarts.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Terç (T) (sanefa de triangles decorats)
(cordó)
(dos triangles decorats) "SAN (triangle decorat) TOMAS (triangle decorat) DE A QUINO A ESPENSAS DEL MONESIPIO ANO 1892 (triangle decorat)"
(cordó)
(cordó)
(cordó)
(garlanda de triangles decorats)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (inscripció amb els fonedors rodejada de triangles decorats) "NOSIZO / VICENTE / ROSAS / HEJOS / DE ADZANETA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores.
Tocs actuals de campanes Toca les hores repetició.
Truja Estructura de ferro forjat.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una estructura de ferro ubicada a la part més alta del Campanar Dret. Té una maça exterior per accionar el toc de les hores i que està conectada a un motor situat un al segon cos d'aquesta torre. Presenta ansa batallera, però sense batall. A més té una pàtida d'òxit a causa de l'estructura on està situada.
Mecanismes de toc Martell exterior.
Intervencions La campana va ser fosa junt a altra destinada a tocar els quarts a Atzeneta d'Albaida per Vicente ROSAS (o Roses) i els seus fills. Des de que es va instal·lar va ser destinada a campana les hores. En un principi era la maquinària de les hores la que accionava la maça i a finals dels anys 90 del segle XX es va instal·lar un motor al segon cos de la torre, aprofitant la maça i part de la instal·lació antiga.
Propostes El sistema de toc actual es deu conservar en la mesura de les possibilitats.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotográfica] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-06-2017
9 Fotos

Sant Pere, dels Quarts (A)

(Referència 2528)

Localització Campanar Esquerre
Diàmetre 76
Altura del bronze 60
Vora 8
Pes aproximat 254
FonedorROSES E HIJOS, VICENTE
Any de fosa 1892
Descripció La campana té aquesta senzilla inscripció al terç: "SAN PEDRO ANO 1892". En ella indica l'advocació de la campana i la data de fosa.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Terç (T) (sanefa de triangles decorats)
(cordó)
(06) "SAN PEDRO ANO 1892"
(cordó)
(cordó)
(sanefa de triangles decorats)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Monograma de Maria rodejat per una sanefa de triangles decorats)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja Estructura de ferro forjat.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una estructura de ferro ubicada a la part més alta del Campanar Esquerra. Té una maça exterior per accionar el toc de les hores i que està conectada a un motor situat un al segon cos d'aquesta torre. Presenta ansa batallera, però sense batall. A més té una pàtida d'òxit a causa de l'estructura on està situada.
Mecanismes de toc Martell exterior.
Intervencions La campana va ser fosa junt a altra destinada a tocar les hores a Atzeneta d'Albaida per Vicente ROSAS (o Roses) i els seus fills. Des de que es va instal·lar va ser destinada a campana les hores. En un principi era la maquinària de les hores la que accionava la maça i a finals dels anys 90 del segle XX es va instal·lar un motor al segon cos de la torre, aprofitant la maça i part de la instal·lació antiga.
Propostes El sistema de toc actual es deu conservar en la mesura de les possibilitats.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-06-2017
6 Fotos

Sant Àngel (1)

(Referència 2527)

Localització Campanar Esquerre
Diàmetre 76.2
Altura del bronze 62
Pes aproximat 256
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any de fosa 1939
Descripció La campana té en primer lloc l'Escut Nacional (de 1939) i rodejant aquest figuren els fonedors de la campana: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Al mig peu trobem aquestes inscripcions: "✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939. ✱ ✱ ✱ ✱ SANTO ANGEL ✱ ✱". Aquesta inscripció indica la data de fosa, acompanyada per l'expressió "AÑO DE LA VICTORIA", habitual a les campanes foses l'any 1939, i també l'advocació a la que està dedicada la campana.
Terç (T) (00) (03) (06) (09) (garlandes vegetals)
(4 cordons)
(02) (04) (08) (10) (garlandes vegetals)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Anagrama de Jesús)
(06) (Escut Nacional rodejat pels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939. ✱ ✱ ✱ ✱ SANTO ANGEL ✱ ✱"
(2 cordons)
Peu (4 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Principalment volteig manual des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Vicent Tomás (oncle).
Estat original Disposava d'una truja de fusta, segurament confeccionada per la casa fonedora.
Estat anterior Abans de la restauració (1997ca) disposava de truja de ferro Manclús vella i estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes del Campanar Esquerre. Està dotada de motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1939 junt a altres tres als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Tot i que sols figure València a la marca de fàbrica, la foneria ja estava establerta a Silla quan es va fondre la campana. Aquesta és la xicoteta de les quatre i després de beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la truja de fusta ja l'havia canviat la foneria de Salvador Manclús per altra de ferro i en 1971 Germán Roses proposa mecanitzar-la amb un motor de vol continu. Fins l'any 1979 no es va mecanitzar, però ho va fer Salvador Manclús del Grau de València.

Entorn a l'any 1997 es va canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià i la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest treball sembla obra de Vicent Tomás (oncle).
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017
13 Fotos

Cor de Jesús (2)

(Referència 14043)

Localització Campanar Esquerre
Diàmetre 92
Altura del bronze 73
Vora 9
Pes aproximat 451
FonedorBARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)
Any de fosa 1997
Descripció La campana és una rèplica exacta d'altra més antiga, la C. 179. Així al terç té aquesta inscripció: "✱ SAGRADO CORAZÓN DE JESUS. ✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱". Aquesta indica, en primer lloc, l'advocació a la que està dedicada. En segon lloc figura la data de fosa (de l'antiga campana), acompanyada per l'expressió "AÑO DE LA VICTORIA", habitual a les campanes foses l'any 1939. Al mig, baix de la creu, trobem la data de refosa: "REFUNDIDA 1997". També al mig té la marca de fàbrica de la foneria Roses rodejant l'Escut Nacional: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
"✱ SAGRADO CORAZÓN DE JESUS. ✱ ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱"
(2 cordons)
(garlanda amb flors)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Escut Nacional i nom dels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(06) (imatge del Sagrat Cor de Jesús)
(09) (Anagrama de Jesús)
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(sanefa de flors)
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta Vicent Tomás (oncle).
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes del Campanar Esquerre. Està dotada de motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions Com hem indicat a la descripció, la campana és resultat de la refosa d'altra, efectuada en 1997. La refosa sembla obra de Barberí de Riudellots de la Selva (Girona). Al mateix temps es va dotar de fusta de perfil tradicional valencià i es va mecanitzar amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest treball sembla obra de Vicent Tomás (oncle).
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017
15 Fotos

Sant Joan Baptista (3)

(Referència 14044)

Localització Campanar Esquerre
Diàmetre 101
Altura del bronze 80
Vora 10
Pes aproximat 597
FonedorBARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)
Any de fosa 1997
Descripció La campana és una rèplica exacta d'altra més antiga, la C. 180. Així al terç té aquesta inscripció: "✱ ✱ SAN JUAN BAUTISTA ✱". Aquesta indica l'advocació a la que està dedicada, el titular del temple parroquial i patró del poble. Al mig figuren els fonedors, en una inscripció que rodeja l'Escut: "Ctres ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA". Finalment té aquesta inscripció al mig peu: "✱ ✱ BENEJAMA 1939 AÑO DE LA VICTORIA ✱". El fet de que indique el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (2 cordons)
(06) "✱ ✱ SAN JUAN BAUTISTA ✱"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Escut Nacional i nom dels fonedors) "Ctres ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"
(06) (imatge de Sant Joan Evangelista)
(09) (Anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ BENEJAMA 1939 AÑO DE LA VICTORIA ✱"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta Vicent Tomás (oncle).
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes del Campanar Esquerre. Està dotada de motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions Com hem indicat a la descripció, la campana és resultat de la refosa d'altra, efectuada en 1997. La refosa sembla obra de Barberí de Riudellots de la Selva (Girona). Al mateix temps es va dotar de fusta de perfil tradicional valencià i es va mecanitzar amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest treball sembla obra de Vicent Tomás (oncle).
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017
11 Fotos

Divina Aurora (4)

(Referència 181)

Localització Campanar Esquerre
Diàmetre 118
Altura del bronze 97
Vora 13
Pes aproximat 951
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any de fosa 1988
Descripció La campana té aquesta inscripció al terç: "FUNDIDA 1939 / DIVINA AURORA". La primera part es refereix a la data de fosa de l'antiga campana i la segon a l'advocació a la que està dedicada. Seguidament al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION DE CAMPANAS / S. MANCLUS / VALENCIA". Finalment també al mig està aquesta inscripció: "REFUNDIDA EN EL AÑO MARIANO 1.987 - 1.988 / COLABORACION DE LA COMUNIDAD SAN JUAN BAUTISTA / BENEJAMA". L'Any Sant Marià al que es refereix és el convocat per Sant Joan Pau II entre 1987 i 1988, celebrat quan es va refondre la campana. La referència a la comunitat parroquial segurament es deu a que aquesta va sufragar la refosa de 1988. Finalment indica el nom del poble.
Terç (T) (2 cordons)
(00) "FUNDIDA 1.939"
(cordó)
(garlanda vegetal)
[CH3] MARIA DIVINA AURORA [CH5] M (00) REFUNDIDA EN EL AÑO MARIANO 1987-1988 / COLABORACION DE LA COMUNIDAD / SAN JUAN BAUTISTA (04) (marca de fonedor escrit) FUNDICION DE CAMPANAS / S. MANCLUS / VALENCIA (06) (creu 37 X 25) (08) (anagrama Maria 24 x 18)
Mig (M) (00) (Creu)
(02) (Monograma de Maria)
(06) "REFUNDIDA EN EL AÑO MARIANO 1.987 - 1.988 / COLABORACION DE LA COMUNIDAD SAN JUAN BAUTISTA / BENEJAMA"
(10) "FUNDICION DE CAMPANAS / S. MANCLUS / VALENCIA"
Mig peu (MP) (cordó)
(3 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja ferro fos i soldat tipus manclús vella; capçal reforçat
Estat anterior Abans de la restauració (1997ca) disposava de truja de ferro Manclús vella i estava mecanitzada amb motor de vol continu, mig vol i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes del Campanar Esquerre. Està dotada de motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana és el resultat de la refosa d'altra, datada de 1939. En 1988 estava trencada i va ser refosa per Salvador Manclús del Grau de València. Es va dotar de la truja i mecanismes de l'antiga campana. Entorn a l'any 1997 es va canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià i la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Aquest treball sembla obra de Vicent Tomás (oncle).
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (20-09-1994)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica] (31-05-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-06-2017
12 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF