Parròquia de Sant Jaume - MONCADA (L'HORTA NORD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Santa Bàrbera (2)

(Referència 3460)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 87
Altura del bronze 69
Vora 9
Pes aproximat 381
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té la següent inscripció al terç: "✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939". A més d'indicar que està dedicada a la patrona del municipi, indica el nom d'aquest, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939"
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (creu)
(03) (monograma de Maria)
(06) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (ramet de flors)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(sanefa de flors)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja.

La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera.


El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada.


L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada.

Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-07-2018
23 Fotos

Santa Inés (1)

(Referència 3459)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 67
Altura del bronze 57
Vora 8
Pes aproximat 174
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té la següent inscripció al terç: "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939". Aquesta indica la santa a la qual es dedica la campana, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS". Finalment té la següent inscripció al mig peu: "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱". La inscripció recorda a Agnés Pedrós Alpicat, més coneguda com la venerable Agnés de Moncada, anacoreta que va viure a una cova pròxima a la Cartoixa de Portaceli fins a l'any 1428 quan va morir.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939"
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (Creu de Sant Jaume)
(03) (monograma de Maria)
(06) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS" / (Escut Nacional)
(09) (anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Possiblement tambié repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior Campana estava mal orientada (creu cap a l´interior).

La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja.

La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera.


El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada.


L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballester, (09) motor de vol per impulsos i electromall.
Intervencions La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada.

Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-07-2018
21 Fotos

Mare de Déu del Patrocini (3)

(Referència 3461)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 100
Altura del bronze 86
Vora 11
Pes aproximat 579
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç: "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO". Aquesta inscripció commemora la tradició oral que afirma que baix d'aquesta campana va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. La imatge va ser disputada entre les poblacions de Foios i Moncada. Aquesta disputa es va resoldre amb l'entrega de la campana a Moncada i de la imatge de la Mare de Déu a Foios. Al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA".

Al mig peu continua la inscripció iniciada al terç: "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA". Aquesta inscripció ens indica que la campana es va fondre per tercera volta l'any 1939 (l'antiga ja l'havien refós l'any 1902), finalitzada ja la Guerra. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO"
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals i caps de xiquet)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (rotllo i canya)
(06) (marca de fàbrica rodejant l'escut Nacional) "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
"✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior Campana estava mal orientada (creu cap a la part interior).

La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja.

La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera.


El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada.


L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.

La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. Segons la tradició baix d'aquesta campana havien trobat a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, venerada a Foios. La campana original, segons conta LLORENS RAGA (LLORENS, RAGA, P. La ciudad de Moncada, 1949) es va refondre en 1902 i destruir durant la Guerra Civil. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada.

Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-07-2018
34 Fotos

Sant Jaume (4)

(Referència 3878)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 119
Altura del bronze 98
Vora 10
Pes aproximat 976
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1982
Descripció La campana té la següent inscripció al terç, repartida entre dos cordons: "10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II / REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA". Part d'aquesta possiblement fa referència a la data de benedicció de la campana perquè és el dia en que es celebra la festa de Sant Jaume al poble. També commemora la visita de Sant Joan Pau II a València que va tindre lloc el dia 8 de novembre del mateix any. La part situada al cordó inferior indica el nom del donant. Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37".

Al mig peu té aquesta inscripció en llatí, repartida entre dos cordons: "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE + / INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +". Aquesta es pot traduir així: "OH digne REFULGENT D'ESPANYA SANT JAUME APÒSTOL PREGA PER NOSALTRES AL Senyor MONCADA ANY SANT 1982". La primera part té un fragment de l'Himne de Mauregato, himne litúrgic del Regne Asturià datat de l'època del rei Mauregato i atribuït a Beato de Liébana. La segona té una senzilla oració a Sant Jaume inspirada a les Lletanies dels Sants. A més indica el nom del poble i la data de fosa.
Terç (T) (2 cordons)
"10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II"
(cordó)
"REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA"
(cordó)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Creu de Sant Jaume)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37"
(06) "SAN JAIME APOSTOL" / (creu de Sant Jaume)
Mig peu (MP) "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE +"
(cordó)
"INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +"
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XX (probablement posterior a 1939), que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja.

La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera.


El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada.


L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.

La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor de vol per impuls i electromall.
Intervencions Al voltant de l'any 1982 estava trencada l'antiga campana, possiblement fosa l'any 1939 junt amb les altres. El bronze va ser baixat del campanar per refondre'l als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La nova campana va ser dotada amb la instal·lació de l'anterior campana i pujada al campanar. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-07-2018
28 Fotos

Campana d'eixida a missa (0)

(Referència 3074)

Localització Terrassa
Diàmetre 27
Pes aproximat 11
FonedorROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE
Any fosa 1912
Descripció La campana té al mig la següent inscripció amb les tres persones de la Sagrada Família i la data de fosa: "JESUS MARIA JOSE / ✱ AÑO 1912 ✱". La Sagrada Família es repeteix constantment a les inscripcions de les campanes des del segle XVII, especialment a terres castellanes, i fins i tot alguns fonedors continuen actualment incloent els seus noms a les inscripcions.
Espatlla (H) (sanefa d'estreles)
Terç (T) (4 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge del Sagrat Cor de Jesús) "JESUS MARIA JOSE / ✱ AÑO 1912 ✱"
Mig peu (MP) (3 cordons)
(00) (03) (06) (09) (estreles)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts junt amb l'altra campana dels quarts que està ubicada al terrat del campanar.
Tocs actuals de campanes Toca a batallades per senyalar l'inici de les misses resades.
Truja Biga metàl·lica.
Estat anterior L'any 1997 estava situada al tercer cos del campanar. Com que es feia servir per a tocs horaris estava fixa i disposava d'una maça exterior per tocar els quarts, toc que interpretava amb altra campana.
Estat actual La campana està ubicada a la sagristia de l'església parroquial. Penja d'una anella penjada d'una biga de ferro. Té una corda unida al batall per repicar-la.
Mecanismes de toc Corda al batall.
Intervencions Va ser fosa l'any 1912. Les inscripcions no indiquen el nom del seu autor o autors. No obstant els elements decoratius utilitzats, la lletra i la forma de disposar-ho a la superfície de la campana són característics de Jaime Rosas i Vicente Moreno, que varen fondre campanes conjuntament entre els anys 1899 i 1914. Després dels anys 90 del segle XX es va baixar del campanar i ubicar a l'interior del temple parroquial com a campana d'eixida a missa.
Protecció La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (29-04-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-07-2018
2 Fotos

Campana dels quarts gran (B)

(Referència 3421)
Localització Terrassa
Diàmetre 43
Pes aproximat 46
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1926
Terç (T) T: JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926; M: (00) creu, (03) anagrama de Maria, (06) marca de fàbrica, ROSES HERMANOS/ ANIDA PERIS Y VALERO / VALENCIA, (09) JHS.
Notes
Editor MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi
Actualització 01-01-1997

Campana de les hores (C)

(Referència 3422)
Localització Terrassa
Diàmetre 71
Pes aproximat 207
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1926
Terç (T) T: ESTA CAMPANA FUE FUNDIDA EN EL AÑO . 1926 * SAN JAIME * / SIENDO ALCALDE D AGUSTIN PEREZ DE LUCIA * A ESPENSAS DEL AYUNTAMIENTO / Y SECRETARIO D LEON NAVARRO LARRIBA Y PONCE ; M: (00) relleu Sant Crist, (03) anagrama de Maria, (06) marca de fàbrica, VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / CANO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID, (09) JHS.
Editor MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi
Actualització 01-01-1997
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2019
    Convertir a PDF