Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu - LA FONT DE LA FIGUERA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Santa Bàrbera

(Referència 11500)
Diàmetre (en cm) 75
Pes real (en quilos) 245
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1951
Descripció "SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS SE HIZO ESTA CAMPANA EN EL AÑO 1721 SE REFUNDIÓ EN EL AÑO SANTO UNIVERSAL 1951 FUENTE LA HIGUERA"
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-06-2013
Fotos

Campanes actuals

Jesús, Maria i Josep (1)

(Referència 3117)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 58
Altura del bronze 53
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 113
FonedorROSES, PASCUAL
Any fosa 1779
Descripció La campana té dos cordons junts a l'espatlla i quatre separats al terç. A l'espai que deixen els dos superiors i els dos inferiors hi ha unes sanefes amb raïms. El central està ocupat per aquesta inscripció: "JESUS ✱ MARIA✱Y✱JOSEF✱AÑO 1779✱PASCUALROSESMEFECIT". La inscripció té el nom de les tres persones de la Sagrada Família, habituals a les campanes des del segle XVII fins al XX. També està l'any de fosa i el nom de l'autor. Correctament seria: "JESUS, MARÍA Y JOSÉ AÑO 1779 PASQUAL ROSES ME FECIT". Aquesta última expressió es tradueix com "EM VA FER". Al mig repeteix la sanefa amb raïms, de nou entre cordons i té una creu. Al mig peu té tres cordons i dos al peu.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (cordó)
(sanefa amb raïms)
(cordó)
"JESUS ✱ MARIA✱Y✱JOSEF✱AÑO 1779✱PASCUALROSESMEFECIT"
(cordó)
(sanefa amb raïms)
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu de calvari)
(cordó)
(sanefa amb raïms)
(cordó)
Mig peu (MP) (cordó)
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta 2001 BELLS
Estat original Estava instal·lada amb truja de fusta, possiblement de perfil tradicional valencià i segurament dotada amb accessoris per al toc manual.
Estat anterior Abans de la restauració del 2000 segurament tenia una truja de ferro dels Portilla i motor de vol continu. Possiblement també tenia electromall.
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de 2001 BELLS, fixada a la campana amb dos tirants exteriors i altres dos interiors. A més, té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Els rodaments no descansen al mur perquè aprofiten els antics suports exteriors de la truja de ferro. Presenta ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc Motor d'impuls i electromall (03), ballesta (09)
Intervencions Les anses de la campana varen ser serrades quan la instal.lació lamentable de la truja de ferro, actuació típica dels Portilla en la dècada dels 70 argumentant que calia eliminar aquest element per acoplar la truja de ferro. En el 2000 va rebre una subvenció per part de la GENERALITAT VALENCIANA per a restaurar la instal.lació. Es va restaurar a càrrec de 2001 BELLS. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb electromall monofàsic. Posteriorment instal·laren també el motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA AMB AJUDES GENERALITAT VALENCIANA , SUBVENCIONS 2000

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO DURÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (28-03-2000)
  • SANCHIS TÁRREGA, Felipe (22-07-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (03-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 03-01-2021
20 Fotos

La Tercera (2)

(Referència 3116)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 75
Altura del bronze 62
Vora 1046
Pes aproximat (en quilos) 244
FonedorPORTILLA, HERMANOS
Any fosa 1972
Descripció La campana presenta agrupacions de tres cordons al terç, mig peu i peu. Al terç té una simple inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "FUENTE LA HIGUERA AÑO 1972". No té creu ni altres elements, no obstant això és l'absència d'aquests elements la que permet relacionar la campana amb la foneria Hermanos Portilla de Santander. Igualment el perfil és característic d'aquesta foneria.
Terç (T) (3 cordons)
(06) "FUENTE LA HIGUERA AÑO 1972"
(3 cordons)
Mig peu (MP) (3 cordons)
(3 cordons)
(3 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta 2001 BELLS
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de 2001 BELLS, fixada a la campana amb tres tirants exteriors i altres dos interiors. A més, té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc Ballesta (09), motor de vol de impulsos i electromall (09).
Intervencions En el 2000 va rebre una subvenció per part de la GENERALITAT VALENCIANA per a restaurar la instal.lació. Es va restaurar a càrrec de 2001 BELLS. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb electromall monofàsic. Posteriorment instal·laren també el motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA AMB AJUDES GENERALITAT VALENCIANA, SUBVENCIONS 2000. L'any 2021 l'electromall estava desmuntat i deixat a la mateixa sala de campanes.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO DURÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (28-03-2000)
  • SANCHIS TÁRREGA, Felipe (22-07-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (03-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 03-01-2021
15 Fotos

Maria, la mitjana (3)

(Referència 3115)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 80
Altura del bronze 74
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 296
FonedorSARRIÓ, JERONI
Any fosa 1766
Descripció La campana té dos cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç, hi ha quatre cordons que s'agrupen de dos en dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "(flor)AVEMARIA(flor)GRATIAPLENA(flor)DOMINVSTECVM". És una variant del passatge de l'Evangeli de Sant Lluc (Lluc 1, 28) que narra l'anunciació a la Mare de Déu i recull les paraules de l'arcàgel Sant Gabriel. A més, és l'inici de l'oració de l'Ave Maria, una de les oracions marianes més populars. Al text apareix el nom de la Mare de Déu, fet que no ocorre al passatge. Seguidament hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Seu de Xàtiva i aquesta inscripció en llatí: "✱MARIAE✱DEI✱GENITRIS✱SACRUM✱". En valencià es podria interpretar com: "CONSAGRADA (O DEDICADA) A LA MARE DE DÉU". A continuació, al mig, hi ha una creu calvari recreuada, confeccionada amb flors i estreles. També hi ha dos cordons entre els quals està aquesta inscripció: "✱CVRIO ET TRIVMIRI FONTIS FICUS ECCLESIAE FABRICAE CURATORES N.M. QEDEV. P. ANNO MDCC + LXVIHIERONYMUS SAR / RIO FECIT✱". En valencià es podria interpretar, a excepció de les sigles (que possiblement representen els noms propis), així: "LA JUNTA Y ELECTES DE LA FÁBRICA DE L'ESGLÉSIA (PARROQUIAL) DE LA FONT DE LA FIGUERA Y ELS ENCARREGATS N. MQ.E. DEV.P. ANY 1766 JERONI SARRIÓ EM VA FER". També al mig té dos sargantanes.

Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"(flor)AVEMARIA(flor)GRATIAPLENA(flor)DOMINVSTECVM"
(2 cordons)
(06) (Mare de Déu de la Seu de Xàtiva)
Mig (M) (00) (creu de calvari recreuada i dos flors)
(06) "✱MARIAE✱DEI✱GENITRIS✱SACRUM✱"
(cordó)
"✱CVRIO ET TRIVMIRI FONTIS FICUS ECCLESIAE FABRICAE CURATORES N.M. QEDEV. P. ANNO MDCC + LXVIHIERONYMUS SAR / RIO FECIT✱"
(cordó)
(06) (2 sargantanes)
Mig peu (MP) (9 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus de la torre i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca els quarts.
Truja Fusta 2001 BELLS
Estat original Estava instal·lada amb truja de fusta, possiblement de perfil tradicional valencià i segurament dotada amb accessoris per al toc manual i una corda al batall.
Estat anterior Abans de la restauració del 2000 segurament tenia una truja de ferro dels Portilla i motor de vol continu. Possiblement també tenia electromall.
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de 2001 BELLS, fixada a la campana amb diversos tirants exteriors i altres dos interiors. A més, té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc Motor de vol de impulsos i electromall (03), ballesta (09)
Intervencions Les anses de la campana varen ser serrades quan la instal.lació lamentable de la truja de ferro, actuació típica dels Portilla en la dècada dels 70 argumentant que calia eliminar aquest element per acoplar la truja de ferro. En el 2000 va rebre una subvenció per part de la GENERALITAT VALENCIANA per a restaurar la instal.lació. Es va restaurar a càrrec de 2001 BELLS. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb electromall monofàsic. Posteriorment instal·laren també el motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA AMB AJUDES GENERALITAT VALENCIANA, SUBVENCIONS 2000.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO DURÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (28-03-2000)
  • SANCHIS TÁRREGA, Felipe (22-07-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (03-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-01-2021
27 Fotos

La Gran (4)

(Referència 3114)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 101
Altura del bronze 83
Vora 11
Pes aproximat (en quilos) 597
FonedorSARRIÓ, JERONI
Any fosa 1766
Descripció Té dos cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç, hi ha quatre cordons que s'agrupen de dos en dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "VERE LANGUORES NOSTRO IPSE TULIT ET DOLORES NOSTROS IPSE / PORTAVIT". El text no és gens habitual a les campanes i procedeix del llibre del profeta Isaies. Forma part del Quart cant del servent del Senyor, concretament del versicle 4 (Is 53, 4) que diu així: "VERE LANGUORES NOSTROS IPSE TILIT ET DOLORES NOSTROS IPSE PORTAVIT ET NOS PUTAVIMUS EUM QUASI PLAGATUM PERCUSIM A DEO ET HUMILIATUM". En valencià seria: "ELL PORTAVA LES NOSTRES DOLÈNCIES I HAVIA PRES DAMUNT SEU ELS NOSTRES DOLORS NOSALTRES EL TENÍEM PER UN HOME CASTIGAT QUE DÉU ASSOTA I HUMILIA". Seguidament, té al terç una imatge de l'Ecce Homo que reflecteix visualment el contingut de les inscripcions i que es situa al centre d'altre text en llatí: "✱NON EST SPECIES ET NEQUE DECOR✱✱✱✱". Aquest fragment pertany també al Quart cant del servent, concretament al versicle segon (Is 53, 2) i complet seria: "ET ASCENDIT SICUT VIRGULTUM CORAM EO ET SICUT RADIX DE TERRA SITIENTI. NON ERAT SPECIES EI NEQUE DECOR, UT ASPICEREMUS EUM, ET NON ERAT ASPECTUS, UT DESIDERAREMUS EUM". En valencià es tradueix així: "HA CRESCUT DAVANT D'ELL COM UN REBOT, COM UNA SOCA QUE REVIU EN TERRA EIXUTA NO TENIA FIGURA NI BELLESA QUE ES FES ADMIRAR, NI UNA PRESÈNCIA QUE EL FES ATRACTIU".

Al mig té una creu de calvari recreuada, confeccionada amb flors i estreles. També hi ha dos cordons. Sobre ells està aquesta inscripció: "✱JESV CHRISTO REGI DELVSO SACRUM✱". Aquesta sembla convinar l'espanyol i el llatí i es podria interpretar així en valencià: "CONSAGRADA O DEDICADA A CRIST REY DE L'UNIVERS". Entre els cordons hi ha altra inscripció, també en llatí: "CVS ECCLESIAE FABRICAE ET CVRATORES N. MQ.E. DEV.P. ANNO MDCCLXVI HIERONYMUS SARRIO FECIT✱CVRIO ET TRIVMVIRI FONTISFI". El text cal llegir-lo així: "CURIO ET TRIUMVIRI FONTIS FICUS ECCLESIAE FABRICAE ET CURATORES N. MQ.E. DEV.P. ANNO MDCCLXVI HIERONYMUS SARRIO FECIT". En valencià es podria interpretar, a excepció de les sigles (que possiblement representen els noms propis), així: "LA JUNTA Y ELECTES DE LA FÁBRICA DE L'ESGLÉSIA (PARROQUIAL) DE LA FONT DE LA FIGUERA Y ELS ENCARREGATS N. MQ.E. DEV.P. ANY 1766 JERONI SARRIÓ EM VA FER". També al mig té una curiosa escena amb un caçador que apunta amb l'escopeta a un animal, possiblement un cérvol. La figura del caçador està acompanyada per aquesta inscripció, que podria indicar el seu nom: "BAV.TA CALBO". La interpretació d'aquestes imatges i el nom resulta del tot complexa i constitueix un cas molt singular a les campanes. El nom està abreviat i complet seria: "BAUTISTA CALBO"
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"VERE LANGUORES NOSTRO IPSE TULIT ET DOLORES NOSTROS IPSE"
(2 cordons)
(03) "PORTAVIT"
(06) "✱NON EST SPECIES ET" (Ecce Homo) NEQUE DECOR✱✱✱✱"
Mig (M) (00) (Creu de calvari recreuada)
(06) "✱JESV CHRISTO REGI DELVSO SACRUM✱"
(cordó)
"CVS ECCLESIAE FABRICAE ET CVRATORES N. MQ.E. DEV.P. ANNO MDCCLXVI HIERONYMUS SARRIO FECIT✱CVRIO ET TRIVMVIRI FONTISFI"
(cordó)
Mig peu (MP) (9 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus de la torre i volteig des de la sala de les campanes. Possiblement també tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca les hores amb repetició.
Truja Fusta 2001 BELLS
Estat original Estava instal·lada amb truja de fusta, possiblement de perfil tradicional valencià i segurament dotada amb accessoris per al toc manual. També tindria una maça horària exterior.
Estat anterior Abans de la restauració del 2000 segurament tenia una truja de ferro dels Portilla i motor de vol continu. Possiblement també tenia electromall.
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de 2001 BELLS, fixada a la campana amb diversos tirants exteriors i altres dos interiors. A més, té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc (03) ballesta, motor de vol per impuls i electromall (09)
Intervencions Les anses de la campana varen ser serrades quan la instal.lació lamentable de la truja de ferro, actuació típica dels Portilla en la dècada dels 70 argumentant que calia eliminar aquest element per acoplar la truja de ferro. En el 2000 va rebre una subvenció per part de la GENERALITAT VALENCIANA per a restaurar la instal.lació. Es va restaurar a càrrec de 2001 BELLS. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb electromall monofàsic. Posteriorment instal·laren també el motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA AMB AJUDES GENERALITAT VALENCIANA, SUBVENCIONS 2000.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO DURÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (28-03-2000)
  • SANCHIS TÁRREGA, Felipe (22-07-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (03-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-01-2021
30 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 109 Visitants: 109 Usuaris: 0