| Localització | Campanar. |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 46 |
| Altura del bronze | 43 |
| Vora | 4 |
| Pes aproximat (en quilos) | 56 |
| Fonedor | ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON |
| Any fosa | 1786 |
| Descripció |
L'instrument compta al terç amb una senzilla inscripció extreta de la Lletania dels Sants, que és summament habitual a les campanes foses entre el segles XVII i XIX: "SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱". És a dir, ens trobem davant d'una oració llatina de caràcter segurament protector que compta, no obstant, amb diversos errors ortogràfics derivats, potser, del valencià. L'oració, que cal traduïr com "Santa Bàrbara pregueu per nosaltres", correctament hauria d'haver-se escrit: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS ANNO 1786". Al mig, la campana compta amb una rudimentària creu constituïda per sanefes vegetals, que travessa l'àrea central del pedestal sobre el qual s'alça. |
| Anses | Les anses, que eren triples, varen ser serrades, segurament, a causa del seu trencament. La campana està unida a la seua truja metàl·lica mitjançant quatre taladres a la seua corona. |
| Terç (T) |
(Dos cordons) "SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱" (Dos cordons) |
| Mig (M) | (09) (Creu sobre pedestal) |
| Mig peu (MP) | (Cinc cordons) |
| Peu | (Dos cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Aquesta campana, segurament, mai va participar en els repics tradicionals. Així ens ho prova, potser, l'absència de la barra metàl·lica per fixar l'instrument amb què compten les tres campanes majors. El bronze es limitaria, d'aquesta manera, a voltejar amb motiu de les grans solemnitats anuals. |
| Tocs actuals de campanes | Des de la recent avaria del seu motor la campana es troba en desús. |
| Truja | Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
| Estat original |
La campana fou fosa a 1786 per uns fonedors ambulants anònims que suggerim com a hipòtesi, podrien ser Josep Roses i Ramon Roses i Tormo. Així ens ho mostraria, en primera instància, la presència al bronze de la característica creu sobre pedestal dels fonedors, constituïda per uns motius vegetals que els autors varen usar en altres campanes. Igualment, les lletres que empren els fonedors de la campana vilallonguera són idèntiques a les que Josep i Ramon Roses varen utilitzar a altres bronzes que, en canvi, sí que varen signar. És especialment significatiu el cas de les lletres "n", que com a la resta de les seues campanes, inverteixen. Ara bé, els senzills elements decoratius d'aquesta peça, de dimensions molt reduïdes, podrien fer variar la seua atribució, donades les pareixences que molts dels fonedors de la saga dels Roses tenen. Després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada a l'antiga espadanya o campanar de la parròquia. A les dècades posteriors, amb la construcció de la nova torre, l'instrument seria traslladat fins allí. |
| Estat anterior | A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia perdut les seues anses, però malgrat això, continuava en ús. |
| Estat actual | A la documentació efectuada al juliol de 2017 el conjunt es troba en un lamentable estat de conservació. La campana, encara sense anses i amb truja metàl·lica, es troba inutilitzada per l'avaria del seu motor i la desaparició del seu batall. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol continu averiat a les (09). |
| Intervencions |
Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana perdera les seues anses. |
| Actuacions urgents | Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners. |
| Propostes | Suggerim que aquesta extraordinària campana històrica siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els seus valors originals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar la seua sonoritat original; instal·lar un nou batall de ferro dolç; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos, que reproduïra el volteig tradicional de l'instrument. No veiem recomanable, en canvi, dotar a la campana d'electromall, ja que segurament aquest bronze mai va repicar. Pel que fa a les anses, proposem reconstruïr en ferro una rèplica de les anses originals i unir-la a la campana mitjançant els taladres ja existents. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Al seu interior, la campana compta amb diversos graffitti d'escàs interés, que poden esborrar-se a una possible restauració després de documentar-los. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 25-03-2018 |
| 19 Fotos | |
