Parròquia dels Sants Reis - VILALLONGA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Santa Bàrbara (1)

(Referència 3273)

Localització Campanar.
Diàmetre (en cm) 46
Altura del bronze 43
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 56
FonedorROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON
Any fosa 1786
Descripció L'instrument compta al terç amb una senzilla inscripció extreta de la Lletania dels Sants, que és summament habitual a les campanes foses entre el segles XVII i XIX: "SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱". És a dir, ens trobem davant d'una oració llatina de caràcter segurament protector que compta, no obstant, amb diversos errors ortogràfics derivats, potser, del valencià. L'oració, que cal traduïr com "Santa Bàrbara pregueu per nosaltres", correctament hauria d'haver-se escrit: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS ANNO 1786".
Al mig, la campana compta amb una rudimentària creu constituïda per sanefes vegetals, que travessa l'àrea central del pedestal sobre el qual s'alça.
Anses Les anses, que eren triples, varen ser serrades, segurament, a causa del seu trencament. La campana està unida a la seua truja metàl·lica mitjançant quatre taladres a la seua corona.
Terç (T) (Dos cordons)
"SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (09) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana, segurament, mai va participar en els repics tradicionals. Així ens ho prova, potser, l'absència de la barra metàl·lica per fixar l'instrument amb què compten les tres campanes majors. El bronze es limitaria, d'aquesta manera, a voltejar amb motiu de les grans solemnitats anuals.
Tocs actuals de campanes Des de la recent avaria del seu motor la campana es troba en desús.
Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original La campana fou fosa a 1786 per uns fonedors ambulants anònims que suggerim com a hipòtesi, podrien ser Josep Roses i Ramon Roses i Tormo. Així ens ho mostraria, en primera instància, la presència al bronze de la característica creu sobre pedestal dels fonedors, constituïda per uns motius vegetals que els autors varen usar en altres campanes. Igualment, les lletres que empren els fonedors de la campana vilallonguera són idèntiques a les que Josep i Ramon Roses varen utilitzar a altres bronzes que, en canvi, sí que varen signar. És especialment significatiu el cas de les lletres "n", que com a la resta de les seues campanes, inverteixen. Ara bé, els senzills elements decoratius d'aquesta peça, de dimensions molt reduïdes, podrien fer variar la seua atribució, donades les pareixences que molts dels fonedors de la saga dels Roses tenen.
Després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada a l'antiga espadanya o campanar de la parròquia. A les dècades posteriors, amb la construcció de la nova torre, l'instrument seria traslladat fins allí.
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia perdut les seues anses, però malgrat això, continuava en ús.
Estat actual A la documentació efectuada al juliol de 2017 el conjunt es troba en un lamentable estat de conservació. La campana, encara sense anses i amb truja metàl·lica, es troba inutilitzada per l'avaria del seu motor i la desaparició del seu batall.
Mecanismes de toc Motor de vol continu averiat a les (09).
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana perdera les seues anses.
Actuacions urgents Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Propostes Suggerim que aquesta extraordinària campana històrica siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els seus valors originals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar la seua sonoritat original; instal·lar un nou batall de ferro dolç; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos, que reproduïra el volteig tradicional de l'instrument. No veiem recomanable, en canvi, dotar a la campana d'electromall, ja que segurament aquest bronze mai va repicar. Pel que fa a les anses, proposem reconstruïr en ferro una rèplica de les anses originals i unir-la a la campana mitjançant els taladres ja existents.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Al seu interior, la campana compta amb diversos graffitti d'escàs interés, que poden esborrar-se a una possible restauració després de documentar-los.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 25-03-2018
19 Fotos

Mare de Déu de la Font (2)

(Referència 3272)

Localització Campanar.
Diàmetre (en cm) 81
Altura del bronze 66
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 308
FonedorROSES, RAMÓN
Any fosa 1806
Descripció Aquesta extraordinària campana històrica compta al seu terç amb una completa inscripció en castellà que, a més d'indicar-nos la dedicació, així com l'autor i la data de fosa de l'instrument, no deixa dubte al voltant de la procedència del bronze. Així mateix, el text compta amb un nodrit nombre d'abreviacions que són fruit, sense cap mena de dubte, del reduït espai disponible per introduïr la inscripció. D'aquesta manera, al text podem llegir: "NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱", és a dir, "NUESTRA SEÑORA DE LA FUENTE ROSES AÑO 1806".
La inscripció del terç de la campana es completa, a l'àrea central de l'instrument, amb la imatge de la patrona de Vilallonga, que com d'habitual a la seua iconografia, apareix sobre la font de la que, segons indica la tradició popular, aquesta imatge mariana va fer brollar l'aigua. De fet, reforçant la història del miracle (que li atorgaria el seu nom a la Mare de Déu), als costats de la font apareixen, així mateix, dos aus bevent.
Anses Anses antropomòrfiques.
Terç (T) (Dos cordons)
"NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(06) (Imatge de la Mare de Déu de la Font sobre la font del miracle)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana segurament seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i potser, per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència.
Tocs actuals de campanes L'instrument repica i volteja de manera automàtica. Entre els seus usos actuals està el toc dels quarts del rellotge, que tanmateix, a l'actualitat gestiona l'ordinador de la sagristia.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells.
Estat original L'instrument va ser atribuït, durant la primera presa de dades, a Jaime Roses o Rosas, és a dir, al mateix fonedor que quatre dècades més tard, a 1847, signaria la campana mitjana d'aquesta torre. No obstant això, la documentació exhaustiva d'alguns dels elements d'aquest bronze, entre els quals cal destacar la firma del fonedor, les lletres emprades i la creu, evidencia una mà distinta a la de Jaime Roses. Suggerim, per aquest motiu, com a hipòtesi, que el "ROSES" que signa aquesta campana no és Jaime, sinó Ramón. Ara bé, els senzills elements decoratius d'aquesta peça podrien fer variar la seua atribució, donades les pareixences que molts dels fonedors de la saga dels Roses tenen.
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada.
Estat actual La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09), i ballesta per al volteig manual a corda.
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, la campana fou restaurada per l'extingida empresa 2001 Bells. Durant la intervenció, l'antiga truja metàl·lica va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, podrien reproduïr els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Actuacions urgents Suggerim que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 30-03-2018
18 Fotos

Santa Maria (3)

(Referència 3271)

Localització Campanar.
Diàmetre (en cm) 90
Altura del bronze 80
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 422
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1847
Descripció La campana compta al terç amb una breu inscripció en castellà i llatí on se'ns indica, d'una banda, l'advocació de l'instrument, i d'altra banda, el seu autor. Així, a la primera part de la inscripció podem llegir, "SANTA MARIA ORAPRONOBIS", és a dir, "Santa Maria pregueu per nosaltres", un text extret de la Lletania dels Sants summament habitual a les campanes dels segles XVII, XVIII, XIX i, fins i tot, a alguns bronzes de les primeres dècades del segle XX. A continuació podem llegir, JAIME ROSAS MEHIZO", açò és, "Jaime Rosas em va fer". Com les dos parts de la inscripció ens mostren, al text apareixen diverses paraules unides fruit, sense cap mena de dubte, de les limitacions de l'espai disponible. De fet, la segona part de la inscripció, on s'indica el fonedor de la campana, està gravada al bronze amb uns caràcters menors als de la primera, potser com a conseqüència del mateix motiu.
Espatlla (H) (Sanefa de triangles amb decoracions vegetals al seu interior)
Terç (T) (Dos cordons)
"SANTA MARIA ORAPRONOBIS ANO I847 JAIME ROSAS MEHIZO"
(Dos cordons)
Mig (M) (03) (Monograma de Maria)
(09) (Creu sobre pedestal parcialment esborrada per la soldadura)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència.
Tocs actuals de campanes L'instrument repica i volteja de manera automàtica.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells.
Estat original L'instrument va ser fos a l'any 1847 per Jaime Rosas o Roses, segurament, a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga. Després de la seua fosa, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada al campanar, que s'havia construït recentment.
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada.
Estat actual La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (03).
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana es badara. No obstant això, afortunadament, aquesta extraordinària peça històrica mai va arribar a ser refosa i, finalment, a 1999, va ser restaurada. Durant la restauració, que va ser portada a terme per l'extingida empresa 2001 Bells, la campana va ser conduïda fins els tallers de Hans Lachenmeyer (Nördlingen, Alemanya) per ser soldada i així, l'instrument va recuperar la seua veu original. Així mateix, per tal de garantir la conservació de la peça, en tornar-la a muntar, a la campana se la va girar un quart de volta, perquè el batall deixara de colpejar al punt on s'havia obert el badat.
Igualment, l'antiga truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, reprodueixen els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Actuacions urgents Suggerim que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 27-03-2018
18 Fotos

Verge Maria (4)

(Referència 3270)

Localització Campanar.
Diàmetre (en cm) 110
Altura del bronze 91
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 771
FonedorROSES
Any fosa 1833
Descripció La campana compta a la meitat superior del terç amb una extensa inscripció llatina d'una gran simplicitat, que possiblement és bona mostra dels rudimentaris coneixements de llatí que havien de tindre, bé el fonedor del bronze o bé aquells que li'l varen encarregar. Així mateix, aquest singular text compta amb un nodrit nombre d'abreviacions que són fruit, sense cap mena de dubte, del reduït espai disponible per introduïr la inscripció. Prenent en consideració aquestes premisses, al bronze podem llegir: "NOMEN✱ESVIRGOMARIA✱ETMACVLAORIGINALIS✱NONEST✱INTE ✱". Una fórmula textual que, tot i que no és única d'aquesta campana, és ben poc usual entre els bronzes de l'època, i que correctament escrita seria: "NOMEN ES VIRGO MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE". Pot traduïr-se, en conseqüència, com: "El teu nom és Verge Maria i en tu no hi ha el Pecat Original".
Mentrestant, a la meitat inferior del terç de la campana, trobem una inscripció on se'ns indica el fonedor, així com l'any de fosa de l'instrument: "✱LOS ROSES DE CHELLA✱ME✱FUNDIERON✱AÑO✱I833✱".
A l'àrea central del bronze, la campana compta amb una gran creu sobre pedestal, idèntica a la creu amb què compta la "Campana de la Mare de Déu" de la parròquia de la Mare de Déu del Do d'Alfafar, fosa a 1819 per un fonedor anònim que fins el moment, havia sigut vinculat amb Pascual Roses.
Anses Anses antropomòrfiques.
Terç (T) (Dos cordons)
"NOMEN✱ESVIRGOMARIA✱ETMACVLAORIGINALIS✱NONEST✱INTE ✱" (Cenefa vegetal)
(Cordó)
"✱LOS ROSES DE CHELLA✱ME✱FUNDIERON✱AÑO✱I833✱"
(Cordó)
Mig (M) (00) (Creu sobre un pedestal decorat amb quatre pinacles)
Mig peu (MP) (Sis cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per als tocs de l'oració cada dia, per als avisos a la missa resada, per a les senyals de missa cantada i per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència.
Tocs actuals de campanes L'instrument repica i volteja de manera automàtica. Entre els seus usos actuals està el toc de les hores del rellotge, que tanmateix, a l'actualitat gestiona l'ordinador de la sagristia.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells.
Estat actual La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre.
Mecanismes de toc Motor de vol amb cadena i electromall a les (09).
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, la campana fou restaurada per l'extingida empresa 2001 Bells. Durant la intervenció, l'antiga truja metàl·lica va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, podrien reproduïr els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Actuacions urgents Suggerim que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 27-03-2018
17 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 96 Visitants: 96 Usuaris: 0