Insigne Col·legiata de l'Assumpció - GANDIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Sant Nicolau (2)

(Referència 3303)

Localització Sala primera de campanes
Diàmetre 95
Altura del bronze 82
Vora 9
Pes aproximat 496
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1971
Descripció La campana compta amb una decoració característica de les campanes foses a mans dels Roses d'Atzeneta. Compta al terç amb una inscripció que indica el nom de la campana escrita en llatí (“SANTE NICOLAE”), que traduït seria “SANT NICOLAU”. A continuació trobem una altra inscripció en llatí que advoca a una oració de Sant Nicolau: “EPISCOP ORA PRO NOBIS”. És a dir, tot seguit seria “SANT NICOLAU / BISBE PREGA PER NOSALTRES” , per baix tanca un cordó decorat amb querubins. Al mig trobem imatges de la litúrgia com una creu radiant de calvari i la marca de fundició (ROSES/ADZANETA/VALENCIA/ESPAÑA) . També hi ha un anagrama de Jesú (“JHS”) i una custòdia adorada per àngels. Al mig peu trobem la següent inscripció: “AÑO 1723 REFUNDIDA AÑO 1971 GANDIA” Aquesta, fa referència a l’existència d’una campana més antiga que es va badar entorn a principi dels anys 70. Lamentablement refosa d’una campana barroca de 1723
Terç (T) (1 cordó)
“SANTE NICOLAE”
(1 cordó)
“EPISCOP ORA PRONOBIS”
(1 cordó)
(querubins)
Mig (M) (00) (Creu radiant de calvari)
(03) (Marca de fundició)
(06) (Custòdia adorada per àngels)
(09) (Anagrama de Jesús “JHS”)
Mig peu (MP) (2 cordons)
“AÑO 1723 REFUNDIDA AÑO 1971 GANDIA”
(2 cordons)
(garlandes penjants)
Peu (3 cordons)


Tocs actuals de campanes Automàtics. Aquesta campana volteja per anunciar les misses de dissabte i diumenge.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía.
Estat anterior En 2000 la campana tenia motor de vol continu amb reductora a les 03, en alt. Tenia restes d'un electromall trifàsic en 09.
En 2009, abans de la restauració, la campana tenia un motor d'impulsos per a l'inici del vol, i de volteig continu per al vol, en 09. També tenia un electromall monofàsic. (Nota F.LLOP i BAYO)
Estava instal·lada a la finestra Oest de la primera sala de les campanes, amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i un motor d’impulsos , un electromall monofàsic mal regultat que posava en perill de trencament a la campana. Comptava amb un batall ben lligat reofrçat amb cable de seguretat.
Estat actual Es troba instal·lada amb una truja de fusta perfil valencià de l'empresa 2001 Técnica y Artesanía amb un motor de volteig d’impulsos i un electromall monofàsic per al repic. Aquests mecanismes són governats per un ordinador que hi ha a la Sagristia. També compta amb un batall ben nugat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) Motor de volteig a impulsos ; Electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa al voltant de 1971 en Atzeneta d’Albaida per substituir una campana més antiga que es va badar entorn a eixes dates. Fundida a mans del Roses, fou instal·lada al campanar amb la instal·lació de la automatització anterior efectuada per Salvador Manclús. Aquesta intervenció, va suposar una greu destrucció patrimonial com ocurría en aquelles dates, ja que la campana anterior datava de 1723. Posteriorment entorn a 2006, la campana fou dotada d’un electromall monofàsic i un motor de volteig d’impulsos. Aquesta intervenció fou efectuada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Amb posterioritat el 5 de juliol de 2009, fou baixada del campanar per dur-la als tallers de restauració de 2001 Técnica y Artesanía , on es va netejar per dins i per fora, dotant-la d’una nova truja de fusta perfil valencià, imitant el model tradicional de Gandia. A finals de desembre del mateix any, tornà al campanar quedant instal·lada amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic. El 1 de gener de 2010, amb motiu de l’any Borja, es va celebrar un concert de campanes dirigit per Llorenç Barber i amb la col·laboració dels Campaners de l’Alqueria de la Comtessa i els Campaners d’Albaida.
Valoració Campana interessant. Pot refondre’s en cas de trencament.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • OSA MILLÁN, Sergio (00--)
  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (08-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-07-2009)
  • OSA MILLÁN, Sergio; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (11-03-2020)
Editor Sergio Osa Millán
Actualització 31-07-2020
29 Fotos

Nostra Senyora del Rosari (3)

(Referència 3302)

Localització Sala primera de campanes
Diàmetre 117
Altura del bronze 104
Vora 11
Pes aproximat 927
FonedorROSES, JAIME; GUILLEM, PASCUAL
Any fosa 1847
Descripció La campana compta amb una decoració semblant a la de campanes foses per dates aproximades, a mans d’alguns dels familiars Roses, en aquest cas es tracta de Roses Jaime, junt a Pascual Guillem (possible ajudant a fundir-la). Té unes inscripcions, al terç totes seguides, sense espais de separació, escrites en castellà indicant el nom de l’advocació a la que està dedicada, en aquest cas a la Mare de Déu del Rosari, per part de la cofradía del Roser, d’aquella època: “NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO”. A continuació trobem el nom dels sufragants de la campana, per autoritats religioses de la Seu: “A ESPENSAS DE LOS CABILDOS SECULAR Y ECLESIASTICO” . També figura el pes de la campana junt a la data de fundició: “ PESA 81 ARROVAS ✱ AÑO 1847 ✱”. En segon lloc, a la part del mig té una creu amb pedestal, rodejada per sargantanes, el que significa que la campana és el resultat d’una refosa d’una campana més antiga que pot ser substitueix a l’anterior de 1585, com es detalla al llibre de La Seu Colegiata de Santa María de Gandia I. També trobem unes imatges en seguells de una Mare de Déu amb un nen i més baix un Monograma Marià.
Terç (T) (Garlanda de triangles) /
(2 cordons) /
"NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO A ESPENSAS DE LOS CABILDOS SECULAR Y ECLESIASTICO PESA 81 ARROVAS # AÑO I847 # " /
(2 cordons) /
"JAIME ROSES Y PASCUAL GUILLEM ME FERUNT"
Mig (M) (00) (creu amb pedestal i dues sargantanes)
(06) (Mare de Déu erecta amb Nen) /
(2 cordons) /
(06) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals de la campana eren efectuats mitjançant el repic (efectuats desde la base del campanar), mentre que era voltejada per a les grans solemnitats desde la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Automàtics.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat original La campana comptava amb una truja de fusta fabricada l’any 1946, ja que l’anterior es va substituir per una nova degut al seu estat. Disposava d’una corda al batall que arribava fins als peus del campanar per efectuar els repics.
Estat anterior La campana estava instal·lada a la finestra Est de la primera sala de les campanes, amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i un motor de vol continu, amb un electromall monofàsic trencat. Comptava amb un batall lligat sense cable de seguretat. Una de les anses estava serrada.
Estat actual Falta ansa central externa, substituïda per una de ferro atornillada.
Mecanismes de toc (09) Motor de volteig a impulsos ; Electromall monofàsic.
Intervencions La campana fou fosa per Pascual Guillem i Jaime Roses en 1847, segurament pel trencament d’una campana més antiga. En 1946, es van fabricar noves truges de fusta que garantiren la possibilitat de poder voltejar-les. No obstant, pocs anys després als finals dels anys seixanta fou automatitzada per Salvador Manclús, canviant-li la truja de fusta per una de ferro. També es van instal·lar un motor de volteig continu, junt a un electromall trifàsic. No obstant, pel trencament d’una de les anses, es va taladrar un dels tirants sobre el bronze de la campana. En juliol de 2009, es va baixar del campanar per traslladar-la als tallers de 2001 Técnica y Artesanía per restaurar la campana. En aquesta intervenció es va construir un nou jou de fusta, junt a una neteja que es va realitzar en el bronze, eliminant la brutícia de colomina que la cobria.A finals de desembre del mateix any, tornà al campanar quedant instal·lada amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic. El 1 de gener de 2010, amb motiu de l’any Borja, es va celebrar un concert de campanes dirigit per Llorenç Barber i amb la col·laboració dels Campaners de l’Alqueria de la Comtessa i els Campaners d’Albaida.
En 2020 s’instal·la un nou batall, a causa de la rotura de l’anterior en 2019.
Valoració Campana interessant. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (08-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • OSA MILLÁN, Sergio; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (11-03-2020)
Editor Sergio Osa Millán
Actualització 22-07-2020
40 Fotos

Asunción/ Francisco de Borja (4)

(Referència 3301)

Localització Sala primera de campanes
Diàmetre 152
Altura del bronze 120
Vora 14
Pes aproximat 2033
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1923
Descripció La campana compta amb una inscripció que indica el nom de la campana, l’advocació religiosa a la que està dedicada. També romanen el nom d’autoritats eclesiàstiques i civils de l’època. Té una decoració molt abundant, comuna a moltes campanes foses per aquesta fundició. Al terç té una inscripció que diu així “SIENDO ABAD DE ESTA COLEJIATA EL ILUSTRISIMO SOR DOCTOR D JOSE SANCHO MARTINEZ”. Després trobem dos cordons que la separen d’aquesta altra: “Y ALCALDE DE ESTA CIUDAD D DIEGO MORELL ADROVER”. Seguint trobem elements característics comuns en campanes com garlandes vegetals amb copons una creu molt decorada. També hi ha un escut municipal de Gandia, rodejat per inscripcions incises que diuen així: SIC LUCEANT OPERA TUA / AYUNTO CONSTL DE GANDIA" / " AÑO ✱ 1923" ✱, és a dir: “ SEGUEIXEN LLUINT ELS TEUS ACTES”, lema que apareix en alguns escuts municipals de la ciutat. També trobem el nom de l’advocació a la que està dedicada, en concret a Sant Francesc de Borja, Duc de Gandia i Maria de l’Assumpció titular de la Col·legiata: “MARIA DE LA ASUNCION” / “FRANCISCO DE BORJA”. Aquestes inscripcions rodegen la figura de Sant Francesc de Borja. Apareix també la marca de fundició de la campana: "VALENCIA" / (rodejant l’escut d’Espanya) / "FUNDICION DE CAMPANAS ROSES HERMANOS" / "CMINO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID". La següent part de la campana està composta d’una abundant decoració com garlandes vegetals damunt dels 6 cordons. Tot seguit hi ha una altra garlanda vegetal, decorada amb flors i angelets.
Terç (T) (Querubins i garlandes)
(2 cordons)
"SIENDO ABAD DE ESTA COLEJIATA EL ILUSTRISIMO SOR DOCTOR D JOSE SANCHO MARTINEZ ✱ "
(2 cordons)
"Y ALCALDE DE ESTA CIUDAD D DIEGO MORELL ADROVER ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ "
(2 cordons)
(Garlanda amb motius vegetals i copons)
Mig (M) (00) (Creu molt decorada amb motius vegetals amb un angelet en la part superior amb el cartell "INRI")
(03) (Escut municipal de Gandia amb dues inscripcions incises rodejant-lo, la primera amb les lletres cap a l'interior de l'escut, la segona cap a l'exterior) "SIC LUCEANT OPERA TUA / AYUNTO CONSTL DE GANDIA" / "AÑO ✱ 1923 ✱"
(06) "MARIA DE LA ASUNCION" / (Sant Francesc de Borja) / "FRANCISCO DE BORJA"
(09) (marca de fàbrica "VALENCIA" / (escut d’Espanya) / "FUNDICION DE CAMPANAS ROSES HERMANOS" / "CMINO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID"
Mig peu (MP) (Garlanda vegetal)
(6 cordons)
(Garlanda vegetal)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals de la campana eren efectuats mitjançant el repic (efectuats desde la base del campanar), mentre que era voltejada per a les grans solemnitats desde la sala de les campanes. Concretament el volteig estava reservat per a les celebracions litúrgiques de primera clase.
Tocs actuals de campanes Automàtics.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original La campana comptava amb una truja de fusta fabricada l’any 1946, ja que l’anterior es va substituir per una nova degut al seu estat. Disposava d’una corda al batall que arribava fins als peus del campanar per efectuar els repics. Abans de la guerra civil, la campana estava situada en la finestra Oest. Dades aportades segons el llibre La Seu Colegiata de Santa María de Gandia I - “Se hizo una remonta de los yugos de las 4 campanas existentes” costant 12.083’50 pessetes.
Estat anterior En 2000 la campana estava inutilitzada.
En 2009, abans de la restauració, tenia en 03 un electromall monofàsic que picava excessivament baix (amb perill de trencament de la campana). També tenia en 03 motor de vol continu amb reductora, així com una truja de ferro de MANCLÚS vella. (Nota F.LLOP i BAYO)

La campana estava instal·lada a la finestra Sud de la primera sala de les campanes, amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i un motor de volteig continu, amb dos electromalls, un monofàsic a les (09) i un trifàsic en desús a les (03). Comptava amb un batall lligat sense cable de seguretat, que era de plàstic i rebotava durant els voltejos. A més, la fusta de suport de la campana que abraçava les ases amb els tirants estava en un lamentable estat, ficant en perill la seua conservació.
Estat actual La campana està instal·lada a la mateixa finestra al igual que abans de restaurar-la. Té una truja de fusta, fabricada per 2001 Técnica y Artesanía amb un motor de volteig d’impulsos i electromall monofàsic en (09). Aquestos són gestionats per l’ordinador que hi ha a la Sagristia del temple. També disposa d’un batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat, instal·lat en 2015, a causa de la rotura de l’anterior.
Mecanismes de toc Motor de volteig a impulsos; Electromall monofàsic (09)
Intervencions La campana fou fosa pels germans Roses de València i que posteriorment s’instal·laren en Silla. És un resultat d’una refosa efectuada en 1923, pel trencament d’una més antiga que datava de 1883. L’any 1936, foren llançades desde el campanar però aquesta junt l’antiga campana de Sant Nicolau i la del Rosari, afortunadament suportaren l’impacte i no es trencaren. Per tant, en octubre de 1939, es tornaren a instal·lar les campanes sobrevivents a la guerra. En 1946, es van fabricar noves truges de fusta que garantiren la possibilitat de poder voltejar-les. No obstant, pocs anys després als anys seixanta fou automatitzada per Salvador Manclús, canviant-li la truja de fusta per una de ferro. També es van instal·lar un motor de volteig continu, junt a un electromall trifàsic. En juliol de 2009, es va baixar del campanar per traslladar-la als tallers de 2001 Técnica y Artesanía per restaurar la campana. En aquesta intervenció es va construir un nou jou de fusta, junt a una neteja que es va realitzar en el bronze, eliminant la brutícia de colomina que la cobria.A finals de desembre del mateix any, tornà al campanar quedant instal·lada amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic. El 1 de gener de 2010, amb motiu de l’any Borja, es va celebrar un concert de campanes dirigit per Llorenç Barber i amb la col·laboració dels Campaners de l’Alqueria de la Comtessa i els Campaners d’Albaida.
En 2015 s’instal·la un nou batall, a causa de la rotura de l’anterior.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-07-2009)
  • OSA MILLÁN, Sergio; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (11-03-2020)
Editor Sergio Osa Millán
Actualització 04-08-2020
56 Fotos

Campana de senyals, Valentí (0)

(Referència 4684)

Localització Sala segona de campanes
Diàmetre 35
Pes aproximat 25
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1945ca
Terç (T) (Triangles) /
(cordó) /
" # SAN VALENTÍN # " /
(cordó) /
"A EXPENSAS DE LOS HERMANOS D LUIS Y D AMPARO FOURRAT" /
(cordó)
Mig (M) (00) (creu de Sant Jaume)
(03) (monograma de Maria)
(06) (marca de fàbrica) "JUAN BTA ROSES / ADZANETA"
(09) (Immaculada)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
" # GANDIA ANO 1948 # " /
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Truja Ferro Roses
Estat anterior Epigrafia indesxifrable a causa de la brutícia que cobria la campana.
En desús des de feia molt de temps. Toc exclusivament manual.
Mecanismes de toc cigonyal
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes Mesures aproximades

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (08-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • LLOP i BAYO, Francesc (01-10-2009)
  • LLOP i BAYO, Francesc (02-10-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 09-11-2009
21 Fotos

Mare de Déu dels Dolors (1)

(Referència 4683)

Localització Sala segona de campanes
Diàmetre 53
Pes aproximat 86
Any fosa 1739
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"IHS # MARIA # IOSEPH # # ANO # # # DE # # I # # 7 # 3 ## 9 # " /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal i dos ornaments externs com palmes doblegades)
(3 cordons, el central més gruix) /
(06) (cartel·la) "SOI DE LAER / MITA DE LAS / ANIMAS DELA / CIVDAD DE G / ANDIA N S DE / LOS DOLORES"
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (00) (escut ducal incís) /
(2 cordons)
Estat anterior Tenia una truja de ferrop MANCLÚS vella menor, amb motor vol continu (03), electromall (09) però que no funcionava.
Estat actual En la neteja va aparèixer un extraordinari escut ducal, incís, en el peu exterior de la campana.
Intervencions Restaurada en 2009 per 2001 TÉCNICA Y AARTESANÍA
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (08-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 16-04-2015
27 Fotos

Campana dels quarts (A)

(Referència 10006)

Localització Sala tercera de campanes
Diàmetre 65
Pes aproximat 159
FonedorROSES, MANUEL
Any fosa 1783
Terç (T) (2 cordons) /
"NVESTRA SENORA DE LOS DOLORES AÑO I783 # " /
(cordó) /
" # MANUL ROSES ME ISO # " /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(03) (Immaculada)
(06) (imatge difícil de documentar)
(09) (sant Domènec?)
(Cordó)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge
Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge
Truja Biga de fusta
Estat actual El mall extern per gravetat queda pegat, per la qual cosa té un tros de fusta per separar-lo de la campana.
L'electromall monofàsic pega una mica baix, tot i que és regulable amb dos cargols.
Mecanismes de toc Mall extern per gravetat, sense transmissió - Electromall trifàsic fora d'ús - Electromall monofàsic en ús

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (01-07-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 01-07-2009
32 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 10007)

Localització Sala tercera de campanes
Diàmetre 112
Pes aproximat 813
Any fosa 1701
Anses Anses decorades amb carasses
Espatlla (H) (Cordó) /
(2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"C # H # INPERAT CH REGNAT CH AB OMNI FVLGVRE NOS DEFENDAT # " /
(2 cordons) /
(00) (Sant Antoni Abat)
(03) (Sant Pasqual Bailón)
(06) (Mare de Déu sedent amb Infant
(09) (Sant Joan?) /
(2 cordons) /
(garlanda vegetal) /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal i 4 claus a manera de corona - amb dos dragonets als peus)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu "TER SCRIBA ET HIACINTO TODO TRIBVNO PLEBIS"
(2 cordons) /
"CONFLATVM FVIT HOC CINBALVM ANNO I7OI SVMTIBVS GANDIENSIS VRBIS CIVIBVS CONSVLIBVS IOSEPH ORVS DE MEDINA CAROLO MONSERRAT D DACO SANTA MARIA ET HIERONIMO CEBRIA IOSEPHO TODO RATION VRBANORVM PRAFECTO IOSEPHO FVS # " (sense separació entre les paraules) /
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores amb repetició. No hi ha desgast intern per batall.
Tocs actuals de campanes Toc de les hores, amb repetició. El toc és més ràpid que els quarts.
Truja Biga de fusta amb fixació per tires de ferro
Estat actual El mall extern per gravetat pegava en el seu punt o potser una miqueta baix; està en desús encara que la ballesta el separa correctament.
L'electromall trifàsic, en desús i que no fou retirat, pegava un poc més baix.
L'electromall monofàsic, en ús, pega prou més baix, amb cert perill de trencament de la campana.
Mecanismes de toc Mall extern per gravetat, sense transmissió - Electromall trifàsic fora d'ús - Electromall monofàsic en ús
Notes El difícil accés, i les escasses dimensions de la sala dificulten, si no impedeixen, una documentació completa d'aquesta extraordinària campana.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (25-06-2009)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (01-07-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 01-07-2009
85 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 21-01-2021
    Convertir a PDF